dijous, 10 d’octubre del 2013

Les fases d'un diàleg argumentatiu


Una mica més desenvolupat. Recordeu que serveixen a efectes analítics, i  no prescriptius. En un diàleg real trobarem pauses, errors, repeticions, falsos començaments, superposicions, reparacions.

(C) Jordi Beltran, a partir d'EEMEREN  i GROOTENDORST (1996: 281-282); idem (2004: 59-68); WALTON (2006: 184).


Fases
Funció dels enunciats
Tipus d’acte de parla
Confrontació

Es palesa la diferència de punts de vista
Expressió d’un punt de vista
assertiu
Acceptació/refús del punt de vista, manteniment del refús
compromissori
[Petició d’acte declaratiu
directiu]
[Definició, precisió, amplificació, etc
declaratiu d’ús]
Obertura



Les persones interlocutores decideixen discutir i acorden les regles
Invitació a defensar un punt de vista
directiu
Acceptació del repte de defensar un punt de vista
compromissori
Acord en les premisses i regles de la discussió
compromissori
Decisió de començar una discussió
compromissori
[Petició d’acte declaratiu
directiu]
[Definició, precisió, amplificació, etc
declaratiu d’ús]
Argumentació

Les parts expressen els arguments i presenten i responen objeccions
Petició d’argumentació
directiu
Presentació d’argumentació
assertiu
Acceptació o no acceptació de l’argumentació
compromissori
[Petició d’acte declaratiu
directiu]
[Definició, precisió, amplificació, etc
declaratiu d’ús]
Clausura


Una part assoleix la seva fita, l’altra concedeix
Acceptació o no acceptació d’un punt de vista
compromissori
Manteniment o retractació del punt de vista
assertiu
Establiment del resultat de la discussió
assertiu
[Petició d’acte declaratiu
directiu]
[Definició, precisió, amplificació
declaratiu d’ús]

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Com es fa un debat? Un exemple

- Jordi, tens pautes de debat?
De moment, aclarim què és un debat amb un exemple: vegeu el video promocional de Palestra di Botta e Risposta. La competició s'organitza en el marc dels primers cursos de Filosofia de la Universitat de Padua, encara que es podria aplicar a Batxillerat. És un debat regulat, amb públic i amb un jurat que acaba determinant el millor debatent. A la mateixa llista de Youtube trobareu exemples de debats dins d'aquesta iniciativa.
El presenta Adelino Cattani, un teòric de l'argumentació que ha publicat, entre d'altres Los usos de la Retórica, que en italià es titula Botta e Risposta, és a dir: "cop i resposta". L'obra té un enfocament clàssic en la part teòrica, encara que incorpora les aportacions de la lògica informal i de la pragmadialèctica. Gran part del llibre està dedicada a la pràctica de les rèpliques, amb exemples magnífics, com aquesta retorsió:
Director: "Para mí, nuestra empresa es como una familia".
Sindicalista: "Me permito recordar a nuestro director que él, como hijo único, desconoce la experiencia de la fraternidad".

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Les concepcions del diàleg


Comença a afartar la proliferació d'apel·lacions al diàleg en l'opinió pública. No hi ha cap cosa que sembli donar una aura de prestigi com afirmar que el que es necessita és dialogar. Al damunt, la repetició la fa resultar una frase buida. Per reblar el clau,  l'altre dia vaig assistir a una taula convocada per l'Administració i  hi vaig ser alliçonat amb la distinció entre "taula" i "mesa": en ambdues es dialoga, però en un taula no es negocia res.

Aleshores: Què significa dialogar? Per a què serveix? Sota quins criteris una conversa es converteix en un diàleg? Quan es proclama la necesssitar de diàleg, queden incloses en aquesta categoria totes les converses? Això (l'exemple és de Cattani) és un diàleg?:
- Calla!
- Calla tu, imbècil!
Quan diem "Cal dialogar", a què ens referim? a establir un diàleg inquisitiu? una discussió? una negociació? una disputa? una controvèrsia? una polèmica? un debat? una querella? un litigi? una picabaralla? una entrevista? una deliberació? un diàleg "socràtic"? 

Otrosí: un diàleg que acaba en desacord deixa de ser un diàleg? Un diàleg que acaba en acord ha estat un diàleg? 

Totes a questes qüestions apunten a una necessària revisió de la concepció comuna del què és un diàleg  i la seva relació amb l'argumentació. Comencem: Sembla que la petició de dialogar no demana simplement mantenir una conversa, és a dir de parlar per torns entre dos o més interlocutors. El que es demana és que sigui un diàleg argumentatiu, és a dir un diàleg on a partir de l'intercanvi d'arguments, una de les parts persuadeixi a l'altra, és a dir, la obligui a canviar de punt de vista perquè ha acceptat els seus arguments. Per tant, el diàleg al que semblen referir-se és a una subclase dels diàlegs, els diàlegs argumentatius, és a dir, aquells que estan centrats en una argumentació. Ara bé, els diàlegs argumentatius, com ens han ensenyat van Eemeren i Grootendorst, tenen diverses fases  (ampliació la setmana vinent):
  • Confrontació: es reconeix la diferència de punts de vista.
  • Obertura: les persones interlocutores decideixen discutir i acorden les regles.
  • Argumentació: les parts expressen els arguments i presenten i responen objeccions.
  • Clausura: una part assoleix la seva fita, l’altra concedeix.
En cada fase hi ha actes de parla diferents: peticions d'aclariments, enunciats de tesis, recordament de compromisos, trasllats de la càrrega de la prova ... No són unes fases preceptives, sinó que poden tenir interrupcions, retorn a noves confrontacions, ajornaments. 

D'altra banda, Walton en el millor manual sobre teoria de l'argumentació que conec, resumeix les seves investigacions sobre els diversos tipus de diàlegs argumentatius (ampliació la setmana vinent):
  • Diàleg persuassiu.
  • Investigació.
  • Negociació.
  • Recerca d'informació.
  • Deliberació.
  • Erístic.
  • Forense.
Cadascun d'ells té una situació inicial, uns objectius dels participants i una finalització diferents. Això determina situacions diferents, i per tant varien els graus de pertinença dels arguments i les refutacions presentades. En diàlegs com el forense, qui determina la pertinença dels arguments és el jutge, mentre que en la recerca d'informació serien ambdues parts. En una investigació no seria pertinent un argument ad baculum  -de fet, seria una fal·làcia-, però en una negociació seria completament pertinent.

Per tant qual sentim algú demanar diàleg, preguntem-nos:
  • ¿Quin tipus de conversa demana?
  • ¿En quin tipus de diàleg vol situar-se?
  • ¿Ha entrat en alguna fase del diàleg argumentatiu? 
  • ¿Si és així, en quina?



diumenge, 6 d’octubre del 2013

dissabte, 5 d’octubre del 2013

L'art de dialogar

- Puc incendiar-te la casa?
- No.
- Només el segon pis?
- No.
- El garatge?
- No.
- Bé, parlem sobre què puc incendiar.
- No.
- NO ETS DIALOGANT!!

(font)

dijous, 3 d’octubre del 2013

Revelació

Entro en La Central del Raval. Tres pisos de llibres. El meu ebook es posa a tremolar dins la bossa. Por? Gelosia? Culpa!

dissabte, 21 de setembre del 2013

SOS Filosofia

Les notícies que ens trasmet la REF fan que disminueixin les esperances que s'esmenin els apartats de la LOMCE que suprimeixen la Història de la Filosofia com a comuna i obligatòria i els que releguen l'EpC i l'Ètica a alternatives a la Religió catòlica. Esmenes promeses per parlamentaris del PP, d'aquí i del Congrés, no s'han presentat. Convergència  tampoc sembla haver-ho fet. Seguim pressionant, amb poques esperances.

Comentari de textos

Font
Gabriel Celaya: La poesía es un arma cargada de futuro.

divendres, 6 de setembre del 2013

Enigma

Xerrant amb una col·lega mexicana:
- ¿Cuántos alumnos tenéis por clase en bachillerato?
- En lo que nosotros llamamos preparatorio, que es el equivalente, pues unos 70, pero esto es porque estoy en el DF. En otros lugares tienen hasta 120 o así.
- Ehhh ... ¿Y cuántas clases tiene un profesor?
- Bueno, si quieres tener un sueldo decente has de tener unas diez clases.
- ¡Anda! Eso ... ¡son muchos alumnos!
- Hombre, sí, pero se portan muy bien.
Estàvem acostumats a prendre'ns informacions com aquestes com si fossin descripcions del passat. Tanmateix, no seran premonicions del futur?

dimecres, 4 de setembre del 2013

dilluns, 2 de setembre del 2013

Dios escribe derecho con renglones torcidos


Examinem-la com una fotofilosofia: a primer cop d'ull, les línies paral·leles dels rails semblen expressar l'"escribir derecho", però si seguim pensant-hi ens adonem que aquests corresponen al designi humà. A aquest designi humà  s'oposa la sinuositat torturada que redibuixa el traçat de la via. El terratrèmol que ha causat el trasbals mostra el poder de Deus, sive Natura.  Una terrible força invisible, que contrasta amb la minúscula figura dels operaris.
Un argument de la Teodicea respecte el problema del mal és el de la impossibilitat de comprendre els designis del déu, com diu Pau a  Romans 11:33, 34: "Que en són, d'insondables, els seus judicis, i d'impenetrables, els seus camins!". Això és el que sembla voler dir la frase que titula el post, atribuïda a Teresa de Jesús.
En versió New Age, Gaia pren revenja de l'orgull humà.
A Rousseau també li hagués agradat aquesta fotografia!

divendres, 30 d’agost del 2013

Watterson, la legenda

Per seguir llegint on line -en anglès- els comics de Watterson podeu anar a aquesta pàgina. En publiquen cada dia una tira, i es pot consultar l'arxiu de dies anteriors.
En el món del còmic se l'admira per la seva integritat. Quan la sèrie va complir deu anys, Watterson, que en tenia 38, li posà fi. Des d'aleshores, malgrat la insistència d'admiradors i empreses, no n'ha fet cap més i ha rebutjat les ofertes de crear merchandising i de fer-ne una pelicula de dibuixos animats.  Sembla ser que per a ell és una obra completa i acabada, la dignitat de la qual es degrada si apareix  impresa en tasses de cafè o en samarretes. Es dedica a la pintura i a la música, encara que la seva formació universitària és en ciència política.
Gavin Aung Than, el creador de la pàgina Zen Pencils, ha fet un exercici d'explicar la seva pròpia trajectòria a la manera de Watterson: 128. BILL WATTERSON: A cartoonist’s advice.

dijous, 29 d’agost del 2013

Reflexions morals


Recollir i comentar la tipologia d'arguments que Calvin fa servir:

  • Consequencialistes
  • Kantians
  • De la virtud o la dignitat
Impecable!

dimecres, 28 d’agost del 2013

Pale blue dot, una vegada més


Un dels posts més antics de l'orelles -el tercer, sis anys ençà!, és Pale Blue Dot. Formava part d'una estratègia de començar el curs amb l'antropologia filosòfica. També l'aprofitava per iniciar al comentari filosòfic, tot demanant que, després del visionat, determinessin  la tesi del fragment de Carl Sagan i expliquessin si hi estaven d'acord.
Trovo aquesta versió en còmic, que en pot ser el comentari dibuixat. Continua aqui.

dimarts, 27 d’agost del 2013

Calvin, Hobbes i l'humor

 
Segons la Standford Encyclopedia of Philosophy, en la història de la filosofia s'han succeït tres teories sobre l'humor, la de la superioritat, la de l'alleujament o la descàrrega, i la de la incongruència. Fins el segle XVIII no va començar-se a valorar l'humor, cosa que permeté a Umberto Eco fer girar El nom de la rosa en el càstig als lectors d'una suposada obra d'Aristòrit sobre el riure.
Thomas Hobbes forma part dels crítics del riure: és una passió generada pel sentiment de superioritat, per la comparació entre un mateix i altri:

"Risa. El entusiasmo repentino es la pasión que mueve a aquellos, gestos que constituyen la RISA; es causada o bien por algún acto repentino que a nosotros mismos nos agrada, o por la aprehensión de algo deforme en otras personas, en comparación con las cuales uno se ensalza a sí mismo. Ocurre esto a la mayor parte de aquellos que tienen conciencia de lo exiguo de su propia capacidad, y para favorecerse observan las imperfecciones de los demás. Por tanto, la frecuencia en el reír de los defectos ajenos es un signo de pusilanimidad. Porque los hombres grandes propenden siempre a ayudar a los demás en sus cuitas, y se comparan sólo con los más capaces." Leviatan, Part I, ch. 6.

En la tira d'avui Wattserson ens dibuixa Calvin en un dels moments d'astorament, germinals de la Filosofia. No es tracta de quina és la funció del riure, sinó del sorprenent descobriment que estem dotats per riure de l'absurd de la vida, i que això és supervivencial. Què vol dir això? Preguntem-nos-ho amb ell. En V.O., si volem:



dilluns, 26 d’agost del 2013

Encara que propagui la I-pijeria ...

Vosté no m'ha ensenyat res, excepte a manipular cínicament el sistema

S'ensuma el començament del nou curs. Per anar escalfant proposem aquesta tira, cedida gentilment per l'amic Xavier (que ha aprofitat les vacances per millorar la configuració del seu blog, -enhorabona!).    Si Calvin té raó en afirmar l'única ensenyança que ha rebut, aleshores la darrera vinyeta llença una terrible acusació a la professió docent. Com és de perversa que trova satisfacció "en ensenyar a manipular cínicament el sistema"! De tant en tant, tot ensenyant se n'ha de sentir interpelat.

divendres, 23 d’agost del 2013

La felicitat i la ignorància

Algú pensaria que la felicitat aconseguida gràcies a la ignorància és un camí facil. Però en la arriscada vida estiuenca de Calvin i Hobbes cal un veritable esforç per seguir ser ignorant ... i per seguir dient felicitat als resultats de la ignorància!


Avui, també en V.O.

dimarts, 20 d’agost del 2013

Calvin i la televisió

Una bona caracterització del que és una telecomèdia. I un plantejar., un cop més, en la modelització que representa la televisió ... o qualsevol altre media.

dilluns, 19 d’agost del 2013

Vocació

Fa estona que el venedor dóna explicacions:
- Del toro Ratón ja gairebé no me'n queden-. Té reproduccions de bous famosos, picadors de plom (made in China!), diorames de festes de bous, tanques, carafals, torils. -El camión no lo vendo- respon a un col.leccionista.
- I doncs, per quin et decideixes?- Li demana al nen.
- És que ... m'agrada més el futbol.

dijous, 15 d’agost del 2013

Coherència especulativa


El pare de Calvin és més perillós que el mateix Calvin. No dubta en atiar les fantasies més hiperbòliques amb una lògica demolidora.

dimarts, 13 d’agost del 2013

La sort moral

Un dia, a la tarda, aparegué plorosa al meu despatx de director una senyora de la neteja amb el front i el voltant dels ulls ensangonats. Duia les ulleres a la mà, trencades. Al darrera una nena de tercer, més espantada que compungida, custodiada per una altra dona de la neteja:
- Ha estat mala sort, jo no volia!
- Però anaves corrents pel passadís!
- És que vostè sortia sense mirar!
- Com havia de mirar, si arrossegava una bossa de la brossa amb les dues mans, i per això quan m'ha empentat he anat a picar de cap amb el cantó de la porta! Qui em pagarà les ulleres?
Cal dir que en aquella època no hi havia assegurança de responsabilitat civil dels centres, i que a més del problema  de la responsabilitat de la noia, hi havia el de qui pagava les ulleres. La qüestió de la reposició de les ulleres (per sort les ferides eren lleus i no afectaren als ulls) es va resoldre després de moltes negociacions amb l'assegurança de responsabilitat civil dels pares de la noia (per sort no van reclamar que estava sota la nostra custòdia i que precisament anava pel passadís a cercar guix perquè era la delegada del curs).
Entre l'alumnat, es generà un cert corrent de solidaritat amb la noia, que obligà a plantejar a la classe d'Ètica del seu curs aquesta qüestió: Som responsables de totes les consequències dels nostres actes?
Distingirem diversos tipus de conseqüències: Previstes, Previsibles, Imprevisibles. Però encara no quadrava amb el nostre cas. No era previsible que esdevingües una topada, però tampoc era imprevisible, si considerem que era prou explicable que la dona sortís d'esquenes. Havíem de distingir entre responsabilitat moral i culpa. Semblava que encara que fos imprevisible, el dany a la senyora calia atribuir-lo a l'acció de la noia i per tant ella se n'havia de fer responsable. Però la noia no havia actuat negligentment per córrer pel passadís per la banda dels despatxos (a diferència de les aules, s'obren per dins), i a més anava complint una ordre del seu professor, per la qual cosa no se la podia censurar moralment. Em sembla que ella no va deixar de pensar que qui tenia la culpa era la dona per sortir sense mirar, o que en toc cas, havia tingut mala sort que si el professor no li hagués dit que anés a buscar guix i no fos la delegada i ... 
Entre alguns professors bullia la idea de prohibir córrer pels passadissos especialment a les hores en què es netejaven els despatxos. Hi havia qui proposava canviar els horaris de les senyores de neteja, cosa que elles rebutjaven ...
El cas pot ser un exemple per tractar el tema de la sort moral, tal com el van planteja Thomas Nagel i Bernard Williams. Sembla que només sóm responsables d'allò que està sota el nostre control (Principi de control), però resulta que, malgrat que si la noia hagués anat corrents a cercar el guix no hagués rebut cap censura, com que el seu acte va produir un dany trobem rebutjable que anés corrents pel passadís. Una bona explicació sobre la qüestió de la sort moral es pot trobar aquí, de l'editor i prologuista de la recent edició en castellà dels dos articles de Nagel i Williams. Com a curiositat, en el volum La filosofia de House hi ha un capítol on s'illustra el problema plantejat per aquests dos filòsofs analítics amb un capítol de la sèrie House.

Per als nostres personatges, en un món aparentment caòtic, es tracta només de no perdre la serenitat de l'ànim i en tot cas esperar que la sort canvii de banda!

dimarts, 6 d’agost del 2013

L'art de negociar

Pot ser la continuació del post del dia 1 d'agost ... Tots els strategic manoeuvering de l'escola d'Amsterdam posats al dia. Per què no analitzar-ho des del punt de vista d'una negociació argumentativa que haurà de cedir finalment a l'argument ad baculum de la mare? 

- Les finalitats del proponent (la mare) i de l'oponent (Calvin, i Hobbes com espectador engojassat)
- Les fases de la controvèrsia (Argumentar, una competència filosòfica, pàgina 127):

  • Confrontació
  • Obertura
  • Argumentació
  • Clausura

- Els actes de parla: 

  • directius
  • assertius o representatius
  • de compromís

- Els arguments implícits i explícits

El millor: el tarannà esportiu amb què Calvin afronta el dur repte estiuenc d'entrar a casa.

dijous, 1 d’agost del 2013

Reflexions sobre l'estiu


Una de les "baixades filosòfiques". Hobbes, aparentment més resignat acaba dient que el que no li agrada, sobre tot, és "la brusca aturada del final" ... de la vida.

... I aqui el teniu en V.O (gràcies, amic Xavier):