dilluns, 26 d’agost del 2013
Vosté no m'ha ensenyat res, excepte a manipular cínicament el sistema
S'ensuma el començament del nou curs. Per anar escalfant proposem aquesta tira, cedida gentilment per l'amic Xavier (que ha aprofitat les vacances per millorar la configuració del seu blog, -enhorabona!). Si Calvin té raó en afirmar l'única ensenyança que ha rebut, aleshores la darrera vinyeta llença una terrible acusació a la professió docent. Com és de perversa que trova satisfacció "en ensenyar a manipular cínicament el sistema"! De tant en tant, tot ensenyant se n'ha de sentir interpelat.
divendres, 23 d’agost del 2013
La felicitat i la ignorància
Algú pensaria que la felicitat aconseguida gràcies a la ignorància és un camí facil. Però en la arriscada vida estiuenca de Calvin i Hobbes cal un veritable esforç per seguir ser ignorant ... i per seguir dient felicitat als resultats de la ignorància!
Avui, també en V.O.
dimarts, 20 d’agost del 2013
Calvin i la televisió
Una bona caracterització del que és una telecomèdia. I un plantejar., un cop més, en la modelització que representa la televisió ... o qualsevol altre media.
dilluns, 19 d’agost del 2013
Vocació
Fa estona que el venedor dóna explicacions:
- Del toro Ratón ja gairebé no me'n queden-. Té reproduccions de bous famosos, picadors de plom (made in China!), diorames de festes de bous, tanques, carafals, torils. -El camión no lo vendo- respon a un col.leccionista.
- I doncs, per quin et decideixes?- Li demana al nen.
dijous, 15 d’agost del 2013
Coherència especulativa
El pare de Calvin és més perillós que el mateix Calvin. No dubta en atiar les fantasies més hiperbòliques amb una lògica demolidora.
dimarts, 13 d’agost del 2013
La sort moral
Un dia, a la tarda, aparegué plorosa al meu despatx de director una senyora de la neteja amb el front i el voltant dels ulls ensangonats. Duia les ulleres a la mà, trencades. Al darrera una nena de tercer, més espantada que compungida, custodiada per una altra dona de la neteja:
- Ha estat mala sort, jo no volia!
- Però anaves corrents pel passadís!
- És que vostè sortia sense mirar!
- Com havia de mirar, si arrossegava una bossa de la brossa amb les dues mans, i per això quan m'ha empentat he anat a picar de cap amb el cantó de la porta! Qui em pagarà les ulleres?
Cal dir que en aquella època no hi havia assegurança de responsabilitat civil dels centres, i que a més del problema de la responsabilitat de la noia, hi havia el de qui pagava les ulleres. La qüestió de la reposició de les ulleres (per sort les ferides eren lleus i no afectaren als ulls) es va resoldre després de moltes negociacions amb l'assegurança de responsabilitat civil dels pares de la noia (per sort no van reclamar que estava sota la nostra custòdia i que precisament anava pel passadís a cercar guix perquè era la delegada del curs).
Entre l'alumnat, es generà un cert corrent de solidaritat amb la noia, que obligà a plantejar a la classe d'Ètica del seu curs aquesta qüestió: Som responsables de totes les consequències dels nostres actes?
Distingirem diversos tipus de conseqüències: Previstes, Previsibles, Imprevisibles. Però encara no quadrava amb el nostre cas. No era previsible que esdevingües una topada, però tampoc era imprevisible, si considerem que era prou explicable que la dona sortís d'esquenes. Havíem de distingir entre responsabilitat moral i culpa. Semblava que encara que fos imprevisible, el dany a la senyora calia atribuir-lo a l'acció de la noia i per tant ella se n'havia de fer responsable. Però la noia no havia actuat negligentment per córrer pel passadís per la banda dels despatxos (a diferència de les aules, s'obren per dins), i a més anava complint una ordre del seu professor, per la qual cosa no se la podia censurar moralment. Em sembla que ella no va deixar de pensar que qui tenia la culpa era la dona per sortir sense mirar, o que en toc cas, havia tingut mala sort que si el professor no li hagués dit que anés a buscar guix i no fos la delegada i ...
Entre alguns professors bullia la idea de prohibir córrer pels passadissos especialment a les hores en què es netejaven els despatxos. Hi havia qui proposava canviar els horaris de les senyores de neteja, cosa que elles rebutjaven ...
El cas pot ser un exemple per tractar el tema de la sort moral, tal com el van planteja Thomas Nagel i Bernard Williams. Sembla que només sóm responsables d'allò que està sota el nostre control (Principi de control), però resulta que, malgrat que si la noia hagués anat corrents a cercar el guix no hagués rebut cap censura, com que el seu acte va produir un dany trobem rebutjable que anés corrents pel passadís. Una bona explicació sobre la qüestió de la sort moral es pot trobar aquí, de l'editor i prologuista de la recent edició en castellà dels dos articles de Nagel i Williams. Com a curiositat, en el volum La filosofia de House hi ha un capítol on s'illustra el problema plantejat per aquests dos filòsofs analítics amb un capítol de la sèrie House.
Per als nostres personatges, en un món aparentment caòtic, es tracta només de no perdre la serenitat de l'ànim i en tot cas esperar que la sort canvii de banda!
dijous, 8 d’agost del 2013
dimarts, 6 d’agost del 2013
L'art de negociar
Pot ser la continuació del post del dia 1 d'agost ... Tots els strategic manoeuvering de l'escola d'Amsterdam posats al dia. Per què no analitzar-ho des del punt de vista d'una negociació argumentativa que haurà de cedir finalment a l'argument ad baculum de la mare?
- Les finalitats del proponent (la mare) i de l'oponent (Calvin, i Hobbes com espectador engojassat)
- Les fases de la controvèrsia (Argumentar, una competència filosòfica, pàgina 127):
- Confrontació
- Obertura
- Argumentació
- Clausura
- Els actes de parla:
- directius
- assertius o representatius
- de compromís
- Els arguments implícits i explícits
El millor: el tarannà esportiu amb què Calvin afronta el dur repte estiuenc d'entrar a casa.
dijous, 1 d’agost del 2013
Reflexions sobre l'estiu
Una de les "baixades filosòfiques". Hobbes, aparentment més resignat acaba dient que el que no li agrada, sobre tot, és "la brusca aturada del final" ... de la vida.
... I aqui el teniu en V.O (gràcies, amic Xavier):
dilluns, 29 de juliol del 2013
La filosofia de Calvin and Hobbes
Per introduir a la filosofia, sovint contraposo aquesta tira a aquella de Mafalda on, després de preparar-li una tribuna d'orador amb un got d'aigua, s'asseu davant del seu pare i li pregunta ¿Qué es filosofia, papá? La de Quino suposa que l'explicació serà verbal, feixuga, llarga i ha de provenir dels adults. La filosofia ja està feta i cal que algú l'administri a l'ignorant.
En canvi, la de Watterson proporciona una definició ostensiva, clara, directa i que implica directament en el filosofar. Primer, una exhibició retòrica de preguntes que han esdevingut tòpiques, però el que és important és que, sobtadament, les preguntes han arrelat: s'ha fet de nit, et temps s'ha escolat i encara es troben immòbils en la seva perplexitat. Així es genera el filosofar: no hi ha cap interès, no és un mitjà. Probablement serà el crit de la mare que els lliurarà del seu astorament i els tornarà a cargolar a la quotidianitat.
Crec que expressa molt bé aquell famós fragment de la Metafísica I, 2, 982b d'Aristòtil:
"Pues los hombres comienzan y comenzaron siempre a filosofar movidos por la admiración; al principio, admirados ante los fenómenos sorprendentes más 15 comunes; luego, avanzando poco a poco y planteándose problemas mayores, como los cambios de la luna y los relativos al sol y a las estrellas, y la generación del universo. Pero el que se plantea un problema o se admira, reconoce su ignorancia. (Por eso también el que ama los mitos es en cierto modo filósofo; pues el mito se compone de elementos maravillosos). De suerte que, 20 si filosofaron para huir de la ignorancia, es claro que buscaban el saber en vista del conocimiento, y no por alguna utilidad. Y así lo atestigua lo ocurrido. Pues esta disciplina comenzó a buscarse cuando ya existían casi todas las cosas necesarias y las relativas al descanso y al ornato de la vida. Es, pues, evidente 25 que no la buscamos por ninguna utilidad, sino que, así como llamamos hombre libre al que es para sí mismo y no para otro, así consideramos a ésta como la única ciencia libre, pues ésta sola es para sí misma". (Traducció Valentín García Yebra)
Ens abelleix dedicar una sèrie de posts estiuencs, que inaugurem avui, a aquests dos personatges que duen els noms dels dos filòsofs que segurament han patit menys sentit de l'humor, el Calví de la predestinació i el puritanisme i el Hobbes fill de la por, que donen nom al nen hiperactiu i al seu tigre de peluix.
diumenge, 28 de juliol del 2013
dijous, 18 de juliol del 2013
Dear Mr Watterson
Es promet per a primers de novembre aquest documental sobre els nostres adorats Calvin and Hobbes. Sembla més un enyor de la sèrie que abastà deu anys, que una recreació de la l'agudesa, els personatges perfectament bastits, la tendresa que no cau en el sentimentalisme. L'orelles promet una selecció d'episodis destacats (l'examen d'ètica, el thaumatsein, les converses filosòfiques mentre fan baixades suicides amb el carretó o el trineu, la negociació amb la mare, la televisió ...)
I de frases famoses:
-¡Muérete Sussie, eres tan fea que tu madre te pone una bolsa en la cabeza antes de darte el beso de buenas noches!
- Puc conduir?
- NO!
- I ara?
- !!!!
- PUAJ, ¿quién ha vomitado en el horno?
- ROOOOT!
- Calvin, ¿qué se dice?
- ¡Sabía mejor al bajar que al subir!
Uix! ara, a dormir!
dimecres, 17 de juliol del 2013
dimarts, 16 de juliol del 2013
Filosofar no és inherent a la naturalesa humana
Els manuals sovint repeteixen que la filosofia és inherent a la condició humana. Segueix a continuació el tòpic de "les grans preguntes que s'han fet els homes", etc. De fet, la cerca a Google de la frase "desde siempre los hombres han filosofado" donava el ahir 1,810,000 resultats. En el millor dels casos això ens obligaria a admetre l'existència d'una filosofia prepresocràtica i universal, quan és notori que no. En el pitjor, unida al canònic naixement de la filosofia a la Hél·lade del VI aC (Colli, Colli perquè ens has abandonat!), obtenim el resultat d'uns quaranta mil anys d'existència pseudo-humana en el planeta abans de la data fundacional, i a més podem afegir al còmput els desgraciats pseudo-homes i dones d'altres cultures que hagueren d'esperar dos mil cent anys fins que la cultura occidental no començà a civilitzar-los.
Tot plegat, una afirmació sense cap base empírica -en quines dades es basa, quins escrits pren com a referència, si no n'hi ha?- i amb un caire etnocèntric escandalós. El gran Aristòtil deia que els éssers humans sempre han començat a filosofar per l'admiració, és a dir, que el que sempre trobem, quan hi ha filosofar, és el detonant de l'admiració, del distanciament reflexiu. Però aquest distanciament reflexiu no és normal, ni menys natural, sinó que requereix certes condicions de desenvolupament i de transformació en una tradició crítica.
divendres, 12 de juliol del 2013
Pere, tant que et va costar que te'l deixessin fotografiar oficialment
L'examen de selectivitat d'Història de la Filosofia
Filolist és un dels hits de la filosofia a secundària catalana en el món virtual, junt amb el CREAIF, la Mostra de fotofilosofia, alguns dels blocs que van eclosionar set anys ençà, i els fb i twitters que apunten més recentment d'una manera més caòtica i confusa. Entre els múltiples valors de la llista és servir com a eina d'aprenentatge entre iguals. Un dels darrers debats interns sobre la PAU d'Història de la filosofia em va suggerir aquestes reflexions.
1. El model actual d'examen és plenament adient amb el que caracteritza el filosofar; és competencial, és a dir proposa que els alumnes apliquin habilitats de comprensió d'un text complex com és un text filosòfic, resumir, definir en context, comparar, expressar una opinió fonamentada, etc.. I requereix coneixements de filosofia general i de les diverses posicions que s'han esdevingut en la Història de la filosofia.
1. El model actual d'examen és plenament adient amb el que caracteritza el filosofar; és competencial, és a dir proposa que els alumnes apliquin habilitats de comprensió d'un text complex com és un text filosòfic, resumir, definir en context, comparar, expressar una opinió fonamentada, etc.. I requereix coneixements de filosofia general i de les diverses posicions que s'han esdevingut en la Història de la filosofia.
2. Molts alumnes, per por d'equivocar-se, confien més en els indicis (mots, autors, frases) que els permeten abocar el que han memoritzat, que en la seva capacitat d'entendre, interpretar, definir, etc. Es una mena de via de fugida que els permet assegurar-se l'aprovat i inclús, si són bons alumnes (endreçats, amb bona expressió i organització del text que produeixen, etc), una nota superior. Això també explica la decepció d'alguns alumnes que obtenen notes baixes quan havien sortit eufòrics de l'examen perquè ho "havien posat tot de Plató" o perquè "era un examen fàcil" (n'hi ha algun que ho sigui?) sense atendre les tasques que es demanaven.
3. Les competències s'adquireixen tot practicant. Si la principal activitat de l'alumne a la classe d'Història de la Filosofia durant el curs de segon (i potser a primer) ha estat escoltar, és una mica estrany esperar que facin altra cosa que intentar reproduir de la manera més fidel allò que han sentit i facin servir la insatisfactòria via de sortida mencionada.
4. Aleshores el que cal és treballar les habilitats: com es fa un resum que indiqui les idees principals, o que expliqui realment l'enunciat del text; distingir textos on s'argumenta i de quin tipus és l'argument, d'altres textos en què s'exposa una tesi, o on es distingeix i precisa un concepte, o s'hi exposa una analogia ... També l'habilitat d'exposar una opinió filosòficament fonamentada etc, etc.
5. Només am el treball de les habilitats podrem fer explícits i fer confluir més els criteris de correcció del que és una bona resposta. No en un redactat mes o menys brillant, sinó incorporant-los a la professionalitat. Això és una bona estratègia per seguir unificant criteris.
6. Un examen més obert o amb criteris més generals seria més injust de cara arrodonir la nota per triar estudis universitaris (que sembla ser-ne la finalitat bàsica) perquè dependria més de la persona correctora.
7. Si les discrepàncies entre les notes del centre i de l'examen es repeteixen, a banda de donar suport als alumnes per tal que reclamin, valdria la pena que el professorat revisés l'enfocament que dóna a la matèria. I també revisar el currículum ocult, és a dir les recomanacions que es fan els alumnes entre ells (llibres de text, apunts, pàgines web, les receptaris per al comentari de text provinents d'altres assignatures i per tant amb objectius diferents, ...).
Si aquestes observacions tenen algun interès és perquè han estat suscitades per totes i cadascuna de les intervencions del debat. Totes l'han enriquit i ampliat.
dijous, 11 de juliol del 2013
dimecres, 3 de juliol del 2013
dilluns, 1 de juliol del 2013
Tesi paranoica?
En els arcs de control, l'alarma no pita perquè duguis alguna cosa poc adient. Ho fa perquè algun dels vigilants, sigui d'acord amb el teu aspecte o amb el seu albir, la pitja perquè soni. Com que et sembla que és una màquina qui ha detectat quelcom sospitós en tu, et deixes escorcollar amb una actitud més resignada: sense adonar-te, has entrat en el joc de demostrar que ets innocent.
Anem per aquest camí. La vigilància en la xarxa, els localitzadors dels mòbils, les dades informatitzades i les càmeres al carrer produirà el mateix efecte. Ben aviat haurem de demostrar la nostra innocència davant qualsevol autoritat. Soledad Gallego-Diaz ens feia veure ahir que la notòriament blasmada comissió d'investigació d'activitats antiamericanes del senador MacCarthy, tot i havent causat dolor i injustícia, fou de proporciones incomparables amb el que ara mateix s'està esdevenint (adès al centre de l'imperi, adès al nostre país tan petit -versió cara aqui i versió creu aqui):
"Pero en total, la Comisión del Senado que organizó esa caza de brujas citó a menos de 300 personas, hay registros de 500 interrogatorios secretos, y algunos expertos consideran que unas 16.000 personas en total fueron sometidas a vigilancia. Pero no hubo ninguna detención sin abogado defensor ni cargos que no fueran públicos, ni se denunció un caso de tortura ni se aprobaron decretos secretos que permitieran a los gobiernos quebrantar las leyes aplicadas a los demás ciudadanos. Y nunca, nunca, se llegó a considerar que era lícito tratar como sospechosos a todos los ciudadanos."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)














