Avui, Filozum!

Els diables són aqui

The Unbelievevers és un documental que narra la gira mundial del biòleg Richard Dawkins i del físic Lawrence Krauss on conferencien en favor de la importància de la ciència i de la raó i entrevisten personalitats com Woody Allen, Ian MacEwan, Cameron Diaz. Es tracta d'uns divulgadors del positivisme i del que es coneix com a actitud escèptica front la pseudociència, la manipulació política o la religió.

Aquí teniu un programa de TV on es presenta el documental. Dues curiositats, una ètica i l'altra estètica. L'ètica: el compromís de dues figures en els respectius camps, que no tenen cap necessitat de baixar a bregar en el debat públic i sotmetre's a l'insult i la calúmnia (de broma o seriosa). L'estètica: com  posen subtilment en pràctica l'esquema August-Clown.

Qui tem la masculinitat?

A la darrera sessió es va plantejar la pregunta "Què hauria de ser la masculinitat, avui?".  

No n´he fet el resum perquè m'he adonat que malgrat haver estat un diàleg animat i viu, vem mantenir una confusió entre sexe, gènere i desig. 

Vem donar per descomptat que les determinacions de gènere s'havien difuminat i que això havia esdevingut poc menys que màgicament ... i vem acabar parlant de com els agradaven els homes a les dones. 

És a dir, els homenets vam aconseguir un cop més amagar-nos i no parlar de quins model de gènere, si és que n'hi ha d'haver, hem de tenir o, si més no, quins ens inspiren o, en tot cas, quina masculinitat intentem cadascú construir.

Simptomàtic?

DRET - A

font

"Llavors començava a sentir les primeres fiblades d'una malaltia, per a mi inconeguda: el desengany. Jo comprenia que el foc de les idees, als homes, els fes bullir la sang, però ja començava a sospitar que a alguns, a més, els fa bullir l'olla. Afectat per com era d'antipàtica aquesta sospita, la idea del sacrifici s'ennegria i es tornava dolorosa."

Marian Vayreda (1898): Records de la darrera carlinada, pàgina 109.

Culte als morts

Els indicis de manipulació dels cadàvers que els paleontòlegs troben en jaciments de restes del gènere homo s'han etiquetat com a "culte als morts".  Això ha donat peu a què alguns ho adduissin com a prova per crear la faula de l'arrelament antropològic de la religió perquè, segons ells, el culte als morts implica la creença  una transcendència en el més enllà, més enllà descrit com a temible i que per això requereix viure tenint en compte el pas a aquest més enllà, és a dir, la mort, i hi ha uns especialistes en preparar-t'hi, als quals has de sotmetre't si no vols patir,  etc, etc. El culte als morts dels nostres avantpassats no seria altra cosa que les beceroles del que els civilitzats anomenem "la religió".

Pel mateix preu, podríem sostenir l'arrelament elefantiàsic de la religió perquè sembla ser que els elefants, segons indicis àmpliament establerts, reten culte als morts o si més no, mostren una atenció especial vers les despulles dels seus congèneres. Encomaneu-vos a Cynthia Moss i vegeu aquest fragment com a exemple (tot prescindint que la musiqueta new age que l'acompanya, si us plau).

una publicación de BBC One.

Now I'm sixty-four!

La cantàvem sense sense saber anglès, però enteníem que era una paròdia. Què feia sinó enmig del rock i la psicodèlia una cançò amb efluvis anys vint? Diuen que recuperaren aquella cançò composada per Paul al 16 anys per celebrar els 64 del seu pare, que havia tocat en una banda quan era jove. 

Currada, amb cor de clarinets. Eren uns professionals! Un aire burleta, tanmateix. Li demana que empleni el formulari per respondre  la seva proposta d'arreglar-li els ploms, de cuidar junts el jardí, d'estalviar i de llogar una caseta per estiuejar ... Un personatge que recorda al de Les bombons, de Brel. 

Aire burleta, però una proposta de vida junts. Una promesa d'amor per sempre, que a ritme de ragtime tal volta ens traslladaria vers aquella del belga que fa "Oh mon amour, mon doux, mon tendre, mon mervelleux amour ..."

La Festa del Barcelona Pensa

Fa uns anys, des de la comissió de filosofia del Col·legi de Llicenciats amb Llàtxer Bria al capdavant havíem organitzat conferències per als alumnes del COU, aleshores el darrer curs de la secundària. Aconseguiem aplegar a l'Aula magna de l'edifici de la plaça Universitat desenes d'alumnes per sentir Morey, Bermudo, Camps, Valls. Però aquest contacte amb la universitat es va apagaivar. Ara sembla renèixer, adaptat als nous temps i vinculant desde gent que treballa a primària, a secundària, a la universitat, als alumnes del màster de secundària. Esperem que s'enforteixi. Un dels resultats ha estat aquest Barcelona Pensa, que esperem que sigui el primer de molts més!

Classe de filosofia

A la festa final del Barcelona Pensa vem tenir ocasió de conèixer el Colectivo ameno: És una fusió entre el Grau de Filosofia i l'Escola de l'imbecilitat de Pep Vila. 

Com se sol dir: una alenada d'aire fresc.

25 de novembre

De 53 persones que van entrar a l'ascensor on una parella simulava una escena de violència sobre una dona, una va reaccionar.

Potser així ens n'assabentarem millor ... (els homes)

Rètorcer les preguntes

Una computadora et saluda, tot identificant-te.
Per tal de menystenir-la, i suposant que és racional, li preguntes:
- Pots provar que ets autoconscient?
I ella et respon, retorçant la teva qüestió:
- És una pregunta difícil! I tu, pots provar que ho ets?
(aleshores, et fa pensar en http://www.huffingtonpost.com/seth-shostak/is-life-an-illusion_b_5965140.html) Això és una escena del film Trascendència. No és que el recomanem. Sembla que no té bones crítiques. Però és un exemple de rèplica mitjançant una pregunta.

Fotofilosofia 2014: la meva selecció

No són totes les millors; és només una part de les que vaig seleccionar per comentar-les en l'acte final de la Mostra. És una selecció de les que vaig triar tot visitant els seixanta blogs i deixant que alguna fotofilosofia em captivés. És una activitat que us recomano. Us passarà el mateix que els  periodistes de l'ARA em deien que els va passar quan buscaven fotofilosofies per il·lustrar el suplement de diumenge passat: s'havien entusiasmat amb les d'un blog, fins que els vaig recomanar que en visitessin més, i aleshores descobriren que a la majoria de blogs n'hi havia de magnífiques.

"Magnífiques": fan aturar-se a pensar!
El logo és ©UNESCO

La meva selecció 2014 from jbeltran

No és tan fàcil qüestionar-se

En les introduccions a la filosofia prolifera el tòpic que filosofia és fer-se preguntes, més que cercar respostes. També sentim de vegades suposats entesos que  resumeixen la noció de pensament crític tot afirmant que és un qüestionament permanent. Crec que tots plegats obliden que preguntar-se, si té algun sentit més que el de mantenir un posat aparentment anti, apunta a respondre's, a mantenir l'alè de recerca de la veritat,  a fer present la vocació fonamental de la filo-sofia.

M'ha vingut al cap això, quan, en l'estel·la de l'èxit de la Mostra de Fotofilosofia, he llegit aquest post d'Angel Gabilondo al seu blog, que comença:

"Interrogarse no es simplemente hacerse preguntas. Menos aún, limitarse a plantearlas. Considerar que uno es crítico o profundo porque todo lo acompaña de signos de interrogación es confundir interpelar con cuestionar. Hay quienes encuentran que todo es fácil, en especial lo que han de hacer los demás. Necesitan que sea así para asegurarse y confirmarse."

(A més de la cita, li he manllevat la imatge de Borondo)

Avui, acte final de la Mostra de Fotofilosofia en motiu del Dia Internacional de la Filosofia

Dimecres 19 novembre de 2014, a les 17 hores

Aula Magna (quarta planta)

Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona

Carrer Montalegre, 6
Hi són convidades totes les persones que volen defensar la filosofia!

Immunes a la crisi i els retallades, o més aviat plantant-hi cara, seixanta centres, de les Terres de l'Ebre a la Catalunya Nord, de ses Illes a la Noguera i el Segrià, s'han inscrit a la Mostra de Fotofilofia 2014 i la majoria han culminat el procés. Enhorabona a totes i tots en nom de l'equip organitzador!

Ens hem vinculat, amb d'altres iniciatives de secundària com l'Olimpiada de Filosofia de Catalunya, al Barcelona Pensa, tot reforçant la importància de la filosofia a l'escola i la ciutat.

El diari ARA ha publicat diumenge 16 un suplement sobre el Barcelona Pensa il·lustrat amb fotofilosofies d'anys anteriors!

El Departament ha reconegut la nostra activitat com una activitat de formació, sota el paraigua de la Societat Catalana de Filosofia. 

Veieu el nostre acte a la publicació de la UNESCO sobre els actes celebrats al món, un dels pocs sota la rúbrica de "Spain".

La força del poder

Fotofilosofia a l'ARA!

Una de les fotofilosofies emprades es aquesta de la Marta Sesé,
de l'Institut Ronda (Lleida)

Estem contents. Quan tothom empenta cap al mateix costat, comencen a sortir les coses. Des del 2007 fem la Mostra de Fotofilosofia, amb uns cinquanta centres participants cada any, cosa que ens ha permès aplegar milers de fotofilosofies, milers d'espurnes de pensament. D'altra banda, des de l'UB un entusiasta, rigorós i una mica angoixat equip ha creat el festival de filosofia Barcelona Pensa, que ha agafat una dimensió mereixedora d'un suplement de l'ARA.

Crec que es la primera vegada que algun diari dedica a la filosofia unes pàgines tan extenses i completes. Per il.lustrar-les han fet servir una petita selecció de les nostres fotofilosofies! Enhorabona a totes i tots els que han empenyat cap el mateix lloc: la promoció d'allò mes bo de la filosofia. 

Wert, impassible.

I avui, cafè filosòfic del Raval

Cal ser pessimistes?

Avui, Filozum

I congrés de la REF

Una associació amb força i amb ganes de promoure l'ensenyament de la filosofia a tots els nivells.

Anàlisi icònica

Barcelona Pensa