Ah, aquellos tiempos de la "fiesta del libro"!

Hi havia "Unidades didácticas"!!

Sant Jordi mata l'aranya!?

font

Cena

Els twelve top del pacifisme, segons Dena Simon

Apunts sobre el suicidi

Apuntes sobre el suicidio. Llibre clar i lluminós, no pas perquè abordi el suicidi de forma optimista ("els pessimistes no se suiciden"), sinó per la seva concisió, l'anar al tema de dret sense retòriques. Critchley dirigeix l'excel.lent secció The Stone del New York Times. Res a veure amb tractaments estandarditzats del tema.
"Només els vius semblen incoherents",  d'aqui el desig inútil de tothom de trobar coherència i sentit al suicidi.

Per a què serveix la filosofia?

En una estació del metro de NY, fa pocs dies.

Un altre pensador

Amb les mans de pensar

Fotografia de contes de fades per reflexionar

Caputxeta
Miwa Yanagi

Dina Golstein
Manuel de los Galanes
Miwa Yanagi
Julia Murakami
Bruno Vilela
Thomas Czarnecki
Paula Rego

Font: Maria del Mar Pérez Gil: El cuento de hadas feminista y las hablas manipulada del mito: de la literatura a las artes visuales.

Filosofia i Internet

Una bona eina en forma de fitxa.
http://boulesis.com/textos/filosofia-confianza-y-seguridad-digital

Marina Abramovic

Confession, (2010)
font

Ensenyar

Un consell necessari arreu ... Ni alumnat disruptiu, ni col·legues gemegaires o romancers, ni normatives absurdes, direccions perepunyetes, ni reunions burocràtiques: mantingues la serenitat i segueix ensenyant.

Trobada a Strand

Amb els millors desitjos!

font

Fotofilosofia 2016. Barcelona Pensa

Fotofilosofia 2016. Barcelona Pensa

Quina sort, capicua!!!

La meva selecció, 2016

La meva selecció 2016 from jbeltran

Aquesta és la selecció que vaig fer entre els centenars de fotofilosofies elaborades per alumnes de filosofia que poden veure's visitant els blogs de la Mostra 2016. 

Només és una mostra de la Mostra, feta visitant els blogs dels centres. Algunes coincideixen amb les 291 fotofilosofies seleccionades, altres no.

La meva selecció intenta palesar la varietat de temes, enfocaments i d'escenaris triats. També que una de les virtualitats de l'activitat és visualitzar el filosofar encarnat en adolescents. I, sobre tot, que la capacitat de fer pensar que provoca una bona fotofilosofia prové de l'autenticitat de la fotografia.

Des de la primera fotofilosofia a la darrera, podem trobem exemples del filosofar. La primera, perquè capgira la imatge del filòsof (sigui la tradicional: home, encartonat, malhumorat o pedant, o una d'actual:  fatxenda que escampa el Merlí). La darrera, perquè subratlla el caràcter crític de la filosofia, tot qüestionant l'estereotip (sovint cert, dissortadament) que l'educació consisteix en ensenyar que cada pregunta té una resposta al calaix de les respostes.

També hi ha algunes fotofilosofies que són aportacions d'alumnes que cursen la filosofia de quart, que evidencien que  es pot fer filosofia a la secundària obligatòria. 

Valen molts comentaris semblants als que hem fet en altres edicions.

(Observeu, la signatura en forma de lletra phi grega de l'artista del pòster de la UNESCO. Adoptable!)

Mostra de Fotofilosofia 2016

L'acte final de la Mostra de Fotofilosofia, que se celebra amb motiu de la Jornada Mundial de la Filosofia (UNESCO) i està acollida dins del marc del Barcelona Pensa serà transmès en streamig 

DIMECRES 16 de Novembre de 17 a 18 hores a través UBTV.

L'enllaç és 

http://www.ub.edu/ubtv/video/fotofilosofia-2016

Ai ai ai ..:

Privilegiats

"L'ascensió dels privilegiats, no només als lager, sinó en tota convivència humana, és un fenomen angoixant, però inevitable: els privilegiats només són absents en les utopies"

Primo Levi: Trilogia d'Auschwitz.

Una manera de començar un curs on l'alumnat no es coneix

Per conèixer-se ....

Qüestionari

Nom i cognoms

Troba persones dins la classe que els escaiguin cadascuna de les descripcions següents. Escriu els seus noms en l’espai en blanc corresponent. Continua fins a emplenar tots els espais. No es pot repetir cap nom.

Digues una persona del grup ...

1.   Que el seu nom comenci per la mateixa lletra que el teu .............................................

2.   Que toqui un instrument musical (quin és?) .................................................................

3.   Que li agradi muntar a cavall .........................................................................................

4.   Que tingui una afecció poc corrent (quina?) .................................................................

5.   Que pensi que l’assistència a classe hauria de ser voluntària a partir del segon cicle...

6.   Que pensi votar, quan arribi a l’edat, el mateix partit que la seva mare .......................

7.   Que hagi tingut un malson fa poc ..................................................................................

8.   Que, es cas de morir, estaria d’acord amb què es donessin els seus òrgans per a trasplantaments ..............................................................................................................

9.   Que li agradaria ser membre d’un jurat .........................................................................

10. Que estigui en contra de la caça ....................................................................................

 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Les preguntes poden canviar-se. Combinar les fàcils i les difícils. El nombre de preguntes com a mínim la meitat dels membres de grup. Més pot arribar a cansar. Algunes poden referir-se al tema que es tractarà en el curs. 

D'altres poden ser accions:

• Que necessiti una abraçada. Fes-li-hi!

A l'institut li deiem la "Cerca del tresor". Es jugava en tot el centre  per la Castanyada. Qui lliuraba el full complet li donàvem una castanya ... Hi havia preguntes perquè se les fessin entre cursos:

• Amb qui tinguis 3 anys de diferència.

En cursos de formació inicial de graduats, era molt instructiu incloure aquestes preguntes:

• Que li agradi el mateix filòsof que tu. Quin?
• Que odiï el mateix professor que tu. Quin?

És graciós veure que hi ha qui es mou per tota la classe i hi ha qui no es mou de la seva cadira i reb les preguntes dels altres, fins que li comencen a faltar noms i s'aixeca.

Una de les preguntes difícils:

• Que tingui els ulls del mateix color que els teus. (Dos pour-soi enfrontats!)

El procés

El procés és el títol d'una novel·la de Kafka, oi?

La filosofia és un canvi en tota l'ànima

Podemos ver a partir de esto que la filosofía no consiste en una adquisición de conocimientos, como la ciencia, sino en un cambio de toda el alma. El valor es algo que tiene relación no solo con el conocimiento, sino con la sensibilidad y la acción; no hay reflexión filosófica sin una transformación esencial en la sensibilidad y en la práctica de la vida, transformación que tiene el mismo alcance ya se trate de las circunstancias más ordinarias o de las más trágicas de la vida. Al no ser el valor sino una orientación del alma, poner un valor y orientarse hacia él no son más que una y la misma cosa; si pensamos a la vez dos valores, lo cual puede producir un desgarro, nos orientamos más hacia aquel al que otorgamos el primer rango. La reflexión supone una transformación en la orientación del alma a la que llamamos desapego; su objeto es establecer un orden en la jerarquía de los valores, por tanto también una nueva orientación del alma. El desapego es una renuncia a todos los fines posibles, sin excepción, renuncia que pone un vacío en lugar del futuro como lo haría la cercanía inminente de la muerte; por eso, en los misterios antiguos, en la filosofía platónica, en los textos sánscritos, en la religión cristiana, y muy probablemente siempre y por doquier, el desapego ha sido siempre comparado con la muerte, y la iniciación a la sabiduría contemplada como una especie de paso a través de la muerte. Esta idea se halla en los textos más antiguos que poseemos del pensamiento humano, los textos de Egipto, y es una idea sin duda tan antigua como la humanidad. Así, toda búsqueda de la sabiduría está orientada hacia la muerte. Pero el desapego del que se trata no está vacío de objeto; el pensamiento desapegado tiene por objeto el establecimiento de una jerarquía verdadera entre los valores, todos los valores; tiene pues por objeto una manera de vivir, una vida mejor, no en otra parte, sino en este mundo y en seguida, pues los valores puestos en orden son valores de este mundo. En este sentido la filosofía está orientada hacia la vida, tiene puesta su mira en la vida a través de la muerte. Pero el orden de valores establecido por la reflexión no se establece de una vez por todas; el alma se conforma a él en la medida en que lo piensa, y no lo piensa más que por un esfuerzo de reflexión. Así, la sabiduría es una pulsación continua de la muerte a la vida mejor y de la vida mejor a la muerte; sin esta pulsación habría decadencia.

Simone WEIL: Algunas reflexiones sobre la noción de valor.