Lectures recomanades

Una de les cinc C, a la que he sentit créixer intel·lectualment minut a minut des de fa anys, em demana que li recomani algun llibre per a l'estiu. El primer impuls és mencionar algun diàleg de Plató, L'Ètica a Nicòmac, El Príncep, el Discurs del Mètode, ... o les novel·les "filosòfiques" Un món feliç?, El senyor de les mosques, El món de Sofia o fins i tot L'Estranger, però siguem sincers, com a lectura d'estiu són una pallissa. A més, ella i molts altres ja s'han llegit tots els textos del programa de selectivitat, o sigui que prou. I com que comencem a disposar d'una literatura de divulgació filosòfica de qualitat, pensaré en els llibres que veritablement faria llegir a un amic i recomanaré ...
A qui vulgui una introducció a la filosofia breu i entenedora:

Robert Solomon: El pequeño libro de filosofia.

Als interessats en fites de la Història de la filosofia a partir d'exemples dels mateixos filòsofs:

Pietro Emmanuele: Los cien táleros de Kant.

A qui no li importi constatar que en metafísica es pot escriure de manera literàriament més brillant que Borges:

Roberto Casati. Doce accidentes metafísicos (El titol original seria El caso Wasserman y otros accidentes metafísicos)

A qui necessiti amarar-se de pràctica filosòfica, un lluminós i original llibre, construit a la manera budista. Només el trobareu a biblioteques, perquè està exhaurit i l'editorial manté la crueltat de no reeditar-lo:

Roger-Pol Droit: 101 Experiencias de filosofia cotidiana

Als/les fans de les sèries, per sorprendre's com es pot treure un tema filosòfic seriós de la seva sèrie favorita:

W. Irwin i altres: Los Simpson y la filosofia. (A mi m'ha agradat més La filosofia de House, que trobareu aqui)

... i bon estiu!!

El club de la lucha

He acabat veient El club de la lucha per la insistència d'H., un bon alumne. Era la pel·lícula que li havia agradat més. Quan la van estrenar, jo ja n'havia desconfiat i vaig decidir no anar-la a veure definitivament després d'haver hagut de bregar amb un episodi on, imitant-la, gent de quart havia aconseguit que dos alumnes de segon es barallessin. Es presenta com una pelicula de denúncia de la vacuitat que duu a una violència gratuïta. Veig que Zizek, al capítol V de Repetir Lenin, analitza la pel·lícula i sosté que és una "orgia esteticista despolititzada d'anihilació".
Hi ha dues pel·lícules que em sonen al mateix: A Clockwork Orange i Die Welle. Per quantes aules haurà passat -inútilment- aquesta darrera? Que, ateses certes condicions, sóm capaços de les majors crueltats, ja ho palesava per exemple Extraños en un tren.

Ranking d'universitats

L'objectiu de l'ensenyament de la filosofia a secundària és la formació general. Per això, com molts companys i companyes, no considero un èxit especial que un alumne m'anunciï que vol estudiar filosofia a la universitat (per cert, no hi ha res més frustrant per a un o una jove que està triant estudis posteriors que entrevistar-se amb un professional; proposar l'itinerari de l'adult com a model apareix davant el o la jove com una tasca de Sísif) Però seguim. The Guardian ha editat recentment una guia que avalua les diverses facultats de filosofia al Regne Unit: satisfacció amb el curs, amb la manera d'ensenyar, el temps que s'hi ha de dedicar (FTE 10= complet), ràtio professor/alumne, preu, ocupació al cap de sis mesos d'acabats els estudis.
Els rankings estan en discussió en el nostre país. Mentrestant, com orientar-se? Aqui sembla que ningú tolera ser avaluat. O que no hi ha cap autoritat que s'atreveixi a publicar una avaluació diferenciada. Els estudis disponibles actualment no desglossen per universitats, només són generals de Catalunya. I per descompat, no hi cerqueu comparacions entre facultats.
D'aquesta manera, el que domina és el rumor o la informació privilegiada, quan no la maledicència i la calúmnia. I per a la majoria, l'obligació de triar amb informació insuficient o esbiaixada. En favor de què? Del personal menys efectivament qualificat, més indolent i més professionalment irresponsable de cada facultat.
A comencaments dels 90 la Generalitat va publicar un llibret que valorava cada estudi universitari, i la Secretaria de les PAU enviava un ranking dels instituts segons les notes de selectivitat. Actualment sembla escandalós. Alcoberro ens recorda que Le Monde el publica annualment: clar, rigorós i útil. No només compara absolutament, sinó que compara centres en situacions semblants, es a dir, que es revela no només l'origen social de l'alumnat del centre, sinó el que el centre influeix en els resultats dels alumnes.

Un cas

Professora entregada, tenaç, defensora dels alumnes. Experta, acostumada a bregar amb els pitjors, amb experiència en un equip directiu. Canvia d'institut. Alumnes d'ESO de flexible: els exigeix, els mima, els defensa, els prepara materials adaptats, es preocupa per cadascún i cadascuna, sap de la seva família i la seva situació.
Un dia, descobreix que li han robat vàries coses del bolso: diners, mòbil, ... Ha estat algú de la classe. Ho tracta; reapareixen els diners i el mòbil, però a una altra professora li desapareix igual quantitat de diners .... A final una alumna explica: ella ho ha fet tot, però la profe és tonta perquè des del començament de curs li estan robant diners del bolso, tothom de la classe ....
Crisi. Desagraïts. Per què m'hi esforço tant? No val la pena. Depressió. Com m'he deixat enganyar! Innocent, jo pensant en la bondat humana, convençuda que si tractes bé et tractaran bé a tu! ... Moralina.
Maduració: l'ensenyament és un problema moral? Consisteix en què una gent desinteressadament fa favors una gent necessitada? Hi ha qui es mereix estudiar i qui no? Hem de treballar esperant l'agraïment del nostre alumnat?

Currículum

La versió de El Roto de "la filosofia és una eina de defensa personal" de Terricabras. Kafka, Plató, Marx.

PK 11,2

És una carretera envoltada de pins. Un esquirol desvetllat pel final de l'hivern que et sorprenia amb les seves corredisses ondulants jeu ara atropellat, esclafat, esbudellat, aplanat. A la mateixa corva on l'espècie paga cada any el seu tribut al progrés. L'incident no s'ha mencionat a l'Estat del trànsit.

Futbol i filosofia

Per aquestes èpoques, sembla que l'Orelles ha de tractar de futbol, encara que no hi sigui molt afeccionat (confesaràs que aquesta temporada has acabat veient un partit per primera vegada a la televisió de casa?) Ara ens fem ressó d'aquest Soccer and Philosophy, publicat per Open Court Books, que té un catàleg molt recomanable com a font d'idees per relacionar la filosofia amb la cultura popular (rieu-vos dels nostres esquifits "Cinema i filosofia").
Més pensaments sobre futbol aqui, aqui i aqui.

"Guàrdia de lectura"

Arriba a l'aula la caixa de la biblioteca. Indolents i desvagats, van acostant-s'hi per agafar un llibre o revista. Alguns hi posen la mà i prenen el primer que surt, com si triessin a l'atzar, d'altres remenen fins trobar allò que volen. Van seient. A cap d'una estona m'adono que molts no llegeixen: tenen el llibre obert a l'inrevés, juguen amb les pàgines. Vaig passant i els animo a llegir o a canviar de llibre.
Cansat de vigilar, remeno la caixa i trobo Poetria. Em sorprén el temps que feia que no llegia poesia. Retrobo, recordo, admiro la precisió, la lluminositat, la cadència ...

Aquells homes lluitaven
vull dir els avis dels avis.

Quan els cucs faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu.

Jo sóc la vaca de la mala llet!

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.

Tinc nevera, tocadiscos i una tele de color.

No m'omplis més de flors, ja no t'estimo.

De sobte, m'adono que he passat una bona estona abstret. Abans d'aixecar els ulls, penso si seré l'únic de l'aula enganxat per la lectura. Els miro. Sortosament, n´hi ha quatre que llegeixen. Vuit fan els deures. La resta xerren baixet, tot subjectant un llibre a la mà, com si fos una espelma. Apagada.

Dutxa escocesa

Els riures comencen a glaçar-se. Molts comencen a tremolar. Creix la sensació de no tenir escapatòria. Haviem oblidat que el capitalisme era això. I que la nostra democràcia, Suprem inclòs, això.

Esgarrifança

"Beati in regno coelesti videbunt poenas damnatorum, ut beatitudo illis magis complaceat", cita Nietzsche (G.M. I, 15) a Tomàs d'Aquino. És clar! Per compensar l'esgarrifança que produeix pensar que algú concebi que la felicitat dels benaurats pugui augmentar amb la visió dels patiments dels condemnats composa un escrit terrible com la Genealogia de la Moral.

Via

Contra el bien general

Contra el bien general és un dels darrers desastres de Goya. Amb l'abolició de la Constitució de Càdis, l'Espanya negra retorna. Un monstre legisla contra un nou ideal polític: el Bé general.
Qui són ara els nostres monstres?

Podeu trobar-ne un comentari iconogràfic dels artistes Jake i Dinos Chapman aqui.

Sant Jordi

Eina sobre drets humans

L'any 1973, la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona acordà, en motiu del 25è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, publicar en la seva revista una traducció al català d'aquest document. Avui podem trobar-ne fins i tot en els manuals escolars i de fet cada any n'apareixen de noves. Alguna cosa s'haurà avençat. Una de les que m'agrada més és la d'Editions Folio que il·lustra amb dibuixos de Folon la declaració en els sis idiomes oficials de l'ONU. A classe l'he feta servir passant el llibre i demanant que cada alumne faci un gadget amb el text d'un article en algun dels idiomes. És l'ocasió perquè molts desrovellin el poc àrab que saben, el rus que recorden, o llueixin el seu xinés. Si teniu alumnes d'altres origens, consulteu la plana de l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans. Hi traduccions en més de tres-cents idiomes.

Un nou recurs en què hi ha participat gent de l'escola de cultura de pau dela UAB:
El sueño de Eleanor. És un més dels repassos a l'articulat de la Declaració de la mà d'artistes espanyols amb una participació especial de Sara Baras. 15 minuts i una guia didàctica una mica pesada de descarregar, però molt completa.

Si us agraden el dibuixos de Folon, també figuren al "passaport dels drets humans". Una bona manera de dir que els drets humans no enen fronteres.

Poema filosòfic

Sin Permiso publica un sonet de Tomas Moro Simpson, el filòsof argentí més important i creatiu de la seva generació. És un regal per a Mario Bunge, en el seu 90è aniversari. Porta un títol molt aristotèlic:

"Diálogo entre la causa eficiente y la causa final"

CF: Soy la causa final, yo soy el télos,

forma ideal que mueve lo viviente,

flecha del ser, imán desde los cielos:

¡no me rebajo a ser causa eficiente!

CE: Y yo construyo, sin rencor ni celos,

la cadena causal más pertinente:

yo voy de causa a efecto lentamente,

porque sin mi ¿qué puede hacer el télos?

Soy el factor causal, una hormiguita

que el arrogante Télos necesita

si la semilla ha de acabar en rosas.

CF: Tu empiezas, nada más, pero ¿hacia dónde?

Yo en cambio sé el lugar en que se esconde

el sumo Bien, la gloria de las cosas.

El jardí anglès

A Metàfores de la vida quotidiana, Georg Lakof establia que acostumem a pensar en termes de metàfores: La vida és un viatge, el temps és com un espai, sóm rics en idees, l'amor ens amara. Malgrat ser exponents del pensament abstracte, les obres filosòfiques no es lliuren d'aquesta tendència: la llum de la veritat, les ales del pensament. A Sobre la llibertat, quan Mill fonamenta la llibertat en la individualitat i aquesta en el benestar, recorre a la metàfora de l'arbre. La llibertat és necessària precisament per desenvolupar la individualitat, de la mateixa manera que l'arbre se l'ha de deixar créixer harmonosament:
"La natura humana no és una màquina que es construeix segons un model i disposada a fer exactament la feina que se li ha prescrit, sinó un arbre que necessita créixer i desenvolupar-se per totes bandes, segons les tendències de les seves forces internes, que fan d'ell una cosa viva"

JS Mill Sobre la llibertat, cap 3 pàgina 131 Edició d'Alianza.

El que segurament passà desapercebut al filòsof és que estava pensant en aquest arbre:

i no en aquest:
Paradigmes respectivament de jardí anglès i del jardí francès . Aquest etnocentrisme ....

IXè Concurs d'aforismes de Sant Cugat

Per novena vegada els cinc instituts de Sant Cugat convoquem un concurs d'aforismes. col·lectiu No pretenem que qui hi participi acabi essent un famós dels aforismes, com en James Geary, que explica que començà redactant els textos de les galetes de la sort d'un restaurant xinès .O com en Foix, que es diu que escrivia els rodolins aforístics dels caramels de la pastisseria (crec que és una llegenda, perquè mai el vaig veure a l'obrador). El que ens motiva és gaudir divulgant aquesta forma d'expressio del pensament filososòfic.

Podeu passar-vos pel lloc del concurs ... o fer el mateix en la vostra població, com han fet aqui o aqui ... o aqui:

Otrosí:

Os envio este escrito por si os parece oportuno remitirlo masivamente al Consejo General del Poder Judicial en el marco de una amplia movilización cívica.

Cordiales saludos.

Carlos Jimenez Villarejo.

El correo del Consejo es webmaster@cgpj.es

Sr. Presidente y Consejeros del Consejo General del Poder Judicial

Ante la noticia de que en fecha próxima han de resolver sobre la “suspensión de funciones” del magistrado D. Baltasar Garzón por razón los procedimientos judiciales incoados contra el mismo por el Tribunal Supremo, como ciudadana de un Estado Democrático de derecho y en el ejercicio del derecho de petición, reconocido en el Art. 29 de la Constitución y desarrollado por la L.O. 4/2001, solicito de Vds., con el respeto debido pero también con la máxima energía, que no acuerden dicha suspensión de conformidad con las fundadas razones de la Fiscalía General del Estado. En caso contrario, la decisión causaría un gravísimo perjuicio al principio constitucional de independencia judicial y a los valores democráticos constitucionales.

Atentamente.

Nombre y apellidos:

DNI:

Profesión:

Vergonya

"Amnistía Internacional considera insólito que el juez Garzón pueda ser juzgado por investigar las desapariciones de más de 100.000 personas ocurridas durante la Guerra Civil y la dictadura franquista.
La “Ley de Amnistía de 1977” ha sido invocada para perseguir al único juez que ha intentado dar respuesta a víctimas de desaparición forzada y sus familias. Si este juicio se produce, será la primera vez en todo el mundo – al menos que tengamos constancia en Amnistía Internacional - que un magistrado, en democracia, es sentado en el banquillo por intentar conseguir verdad, justicia y reparación para las víctimas de crímenes internacionales. Además, enviará un mensaje tremendamente negativo a otros jueces que lo intenten."

Tot sigui per la causa

Més informació aqui i aqui.
L'any vinent, a Mataró.

Messi i els fins últims

Llegim Utilitarisme, primeres linies del capítol 4: "ja hem fet notar que les questions relatives als fins últims no admetien prova en l'acepció ordinària del terme".
- Què són "fins últims"?
- Són aquells que no volem per a res més.
- mmmm.
- Les finalitat que volem acostumen a ser mitjans per a altres finalitats: estudiem per aprovar, volem aprovar per poder ingressar a la universitat, volem anar a la universitat per tenir una feina que ens agradi ....
- Vols dir que hi ha coses que són fins peró que alhora són mitjans?
- Exacte. Altres exemples que els filòsofs han fet servir són el poder, la fama, els diners. Tanmateix, hi ha alguns fins que no els volem per a res més, no són mitjans per a res. Són el que anomenem fins últims: el coneixement per sí mateix, el plaer, la felicitat, el joc. No tenen justificació.
- És veritat, com justificar per qué faig una cosa que m'agrada?
- Per què t'agrada i s'ha acabat!
- Exacte.
- Però hi ha massa gent que troba que ha de justificar-ho tot. És incapaç de fer alguna cosa per sí mateixa. Balla no pel plaer intrínsec de ballar, sinó per aprimar-se. S'apunta a un equip de vollei per tenir amistats. Estudia idiomes per mantenir el cap clar. Fa l'amor per relaxar-se ...
- Ostra, però és veritat que fer l'amor relaxa!
- Serà que en saps molt d'això, tu que deus ser el "d'una, o ninguna" ...
- Ep, escolteu. El problema és que tot actuant amb aquest pensament, el que es fa és rebaixar els fins. Fer l'amor, saber, ballar, queden relegats a mitjans. I quan jugues per fer amics, per només guanyar o per veure si et fas ric estas devaluant el fi últim que és el joc. Potser el que ens acaba d'encisar de Messi és que sembla jugar només pel plaer de jugar, que el posaries en un pati d'escola o en un descampat i hi jugaria igualment.
Heus aquí la lliço de Messi sobre els fins últims.
El futbol espectacle, aquell territori curiosament lliure d'homofòbia, on els homes poden plorar, abraçar-se i petonejar-se en públic sense perdre virilitat.