Què t'enduries a una illa deserta?

font

- Què t'enduries a una illa deserta?
- Mmmm ... hi ha wifi?

Amb perdó

Són peces que fan lluir

com els de Sant Agustí.

I poden omplir un cabàs

com els de Sant Tomàs.

(fragment de Els ous de Fra Rupert. Josep Maria de Sagarra)

Història de la Filosofia: ¡Va por ellos!

Si no hi posem remei, s'està consumant, davant la incredulitat d'uns, la indiferència d'altres i l'impotència dels pocs, un fet inèdit: la desaparició d'una assignatura comuna del batxillerat. Història de la filosofia. Avui se n'examinen molts dels trenta-dos mil cent seixanta estudiants de segon de batxillerat a Catalunya (com deien els toreros: va por ellos!).

No s'ha conegut cap cas que una assignatura comuna desaparegui. No hi havia cap clam d'alumnes en contra de la matèria, més aviat el contrari, ni de famílies. Tampoc no hi havia hagut un debat entre professionals de l'educació. Els nostres polítics havien aprovat per unanimitat una resolució subratllant la seva importància. I no oblidem la Declaració de Paris de la UNESCO. Aquest caràcter formatiu general s'ha palesat per exemple en què sovint els millors alumnes de filosofia són de ciències, cosa que no passa, amb les llengües, la literatura o la història i geografia. 

Ja s'havia intentat bandejar-la una vegada, però en un context molt diferent. Era el de la LOGSE, que ampliava l'optativitat a tots els nivells: recordem que la seva aplicació catalana al 1996 proposava a batxillerat assignatures de filosofia com Estètica, Psicologia, Sociologia, Lògica i metodologia, però que reservava la Història de la filosofia per a lletres.  Tot i això, només es va aplicar la supressió del seu caràcter comú un curs: el 2001-2002, si no recordo malament, perquè l'aznariana LOCE  va restituir la Història de la filosofia com a comuna el 2002. El govern Zapatero derogà la LOCE abans de començar-ne l'aplicació però, tot i que va presentar aquesta derogació com una restauració de la LOGSE,  va mantenir el caràcter comú de  la Història de la filosofia i l'establí per llei el 2006 en la LOE. 

En 40 anys de democràcia (i 40 més de dictadura) només una generació d'alumnes de batxillerat havia patit la manca d'aquesta assignatura. La llei del nefast Wert estableix que d'ara endavant sigui així, disposició que s'acomplirà d'aquí dos cursos, com aquests dies els centres estan planificant. Història de la Filosofia sacrificada a l'altar del currículum igual i obligatori d'Història d'Espanya arreu de l'Estat, de la centralització de continguts, de la sostracció de competències a les comunitats, facultades només a establir la llengua pròpia o a ampliar programes apilonats amb esperit  de summa theològica.

I no sé si les nostres autoritats seran capaces d'esmenar-ho, tot i que afirmen voler-ho. Wert ha disposat que sigui optativa dins del batxillerat d'humanitats i ciències socials, però en aquesta opció competeix amb diverses assignatures que entronquen directament amb estudis universitaris: Economia, Geografia, Literatura, ... La Història de la filosofia, en ser una assignatura més generalista, mancarà dels arguments propedèutics que s'acostumen a fer en el ball de les matèries: De què li serviria la Història de la filosofia a una economista, a una administradora d'empreses, una historiadora, una novel·lista ....? Resultats de tot això: instituts sense professorat de filosofia, i desaparició a la llarga de l'especialitat. De moment, pot ser que d'aquí dos anys la Historia de la filosofia tingui 32.160 alumnes menys.

L'única manera que se m'acut d'aguantar és que sigui d'oferta obligatòria pels d'Humanitats i ciències socials. Ja que és tan important que l'alumnat de ciències estigui farcit d'assignatures de ciències, cosa que podria posar-se en qüestió, fem com a mínim que l'alumnat de lletres no oblidi una part importantíssima que vertebra totes les humanitats: la Història de la filosofia, patrimoni comú de la humanitat.

(Per cert: el caràcter de camp de lluita polític que són les lleis d'educació en la història de la democràcia en el nostre Estat es veu fidelment reflectit a la Wikipedia. Els articles referents a lleis educatives estan farcits d'avisos sobre discrepàncies greus o manca de fonts fidedignes)

Filosofia i maternitat

La revista d'ètiques aplicades d'accés obert Dilemata publica un número dedicat a maternitat i filosofia. 

Em fa pensar que embaràs, part i lactància, que són fets fonamentals de la vida, vistos des d'una òptica no patriarcal poden  ser una rica referència per tal tractar el tema Naturalesa/Cultura d'una manera més adient.

Recomano començar, a banda de la presentació, per l'entrevista final, on s'exposen de manera planera molts dels temes tractats anteriorment.

A punt per fer del cristianisme religió oficial

La carn, en resum

En poc més de tres minuts, els diversos aspectes del consum de carn tractats per un dels nostres (nostres?) majors especialistes.

Per la filosofia, a Vilafranca

Aqui teniu el Manifest 2015.

Catorzè concurs d'aforismes de Sant Cugat del Vallès

Trobareu tota la informació (tots els aforismes presentats en aquesta convocatòria i en anteriors) en aquest moodle. S'hi pot entrar com a visitant. Enhorabona a tothom! 

I gràcies al personal de la Biblioteca Gabriel Ferrater, a l'Ajuntament, al professorat de filosofia dels centres, a F.I. i especialment a D.E.

ELS MILLORS AFORISMES INVENTATS 2015:

Potser seríem més feliços si passéssim menys temps queixant- nos de no tenir temps.

Charlotte Van Langh 

La mentida és una branca de la imaginació. 

Clara Calvo 

La meva bandera: roba estesa. 

Marçal Turu 

Qui té un amic amb mòbil, tindrà moltes fotos amb ell; qui té un amic sense mòbil, tindrà una vertadera amistat. 

Laura Pavón 

El genis són aquells que posen en dubte allò que tothom dóna per cert.

Genís Campoy 

Después de darle tantas vueltas a la vida, creo que es la vida la que da vueltas en mi. 

Andrea Abregú 

La vida és una llibreta, la persona un llapis, dibuixa el que vulguis.

Nadezha Kurochkina

Lo bueno no siempre es bueno y lo malo no siempre es malo.

Vanesa Garcia

Vivim en una societat on és més important estalviar temps que guanyar dies.

Elisabeth Navarro

Tot el que et faci riure, guarda-ho.

Clàudia Milà

Schopenhauer i els animals

Aquests buenistas tenen sorpreses.

Un país, un poble philosophe

Sense arribar l'eclosió parisenca, em cridava l'atenció aquest nom de carrer a Angers:

A Toulouse, més abstracte, en francès i en occità, un carrer dedicat a les lleis:

font

Però a Burdeus arriba el clímax. Nom eteri per a un carrer: L'esperit de les lleis (insisteixen que és el títol del llibre de Montesquieu, però és per dissimular!):

I com a propina, també a Burdeus, una plaça adient perquè hi visqui algun deixeble de Sartre o de Beauvoir: la plaça del Sant Projecte!

Un país philosophe, però que a Arcachon no oblida  el seu patrimoni gastronòmic (primum uiuere ...)

I a Saint-Emilion van més enllà del vi i organitzen un Festival de Filosofia! (in uino ...)

Contra la tolerància

Me'l prenc de tant en tant com una medecina amarga. Però crec que em senta bé.

Manuel Delgado
Contra la tolerancia

No hace mucho Jordi Llovet se hacía elogioso eco en estas mismas páginas de la aparición de una excelente, completísima, versión catalana de una de las obras clásicas de Nietzsche, L'Anticrist (Llibres de l'Índex), a cargo de Antonio Morilla y traducida por Marc Jiménez. Dejando de lado el notable valor de la edición, convendría poner el acento en una cualidad especial que cabe atribuirle, tal como subrayó Miguel Morey en su presentación: la de la actualidad de un desenmascaramiento de lo que Nietzsche llama compasión y nosotros podemos identificar, ahora y aquí, con la tan exitosa noción de tolerancia.

El Anticristo es una obra en que su autor denuncia los estragos de los "buenos sentimientos", esa especie de salivilla repulsiva que se escapa de la comisura de los labios de los exhibicionistas de la bondad, que afirman combatir la miseria ajena pero que hacen lo posible por conservarla y multiplicarla, puesto que al fin y al cabo viven de y por ella. Nada más malsano, nos dirá Nietzsche, que ese culto a la pobreza y al fracaso que hay tras la misericordia cristiana, cuya variante laica actual sería lo que algunos etiquetan con el eufemismo "solidaridad". Nietzsche despreciaba "aquella tolerancia que todo lo perdona porque todo lo entiende". "¡Antes vivir en medio del hielo que en medio de las virtudes modernas y otros vientos del sur!", clama el sabio en la primera página de la obra.

Las cosas no han cambiado demasiado. Hoy, peores que los racistas son los virtuosos del diálogo entre culturas, de la cooperación entre pueblos, los cultivadores afectados de la "apertura al otro", todos aquellos que se refugian en ciertas ONG dedicadas a suplantar a los humillados y usurpar su voz. Una equiparación a la que, por cierto, también llegaba Àlex Rigola en su lúcida relectura de Santa Joana dels Escorxadors, en cuya escena final la joven idealista -encarnación perfecta de ese virtuosismo vicioso que Nietzsche aborrece- recibe de los poderosos una banderita de la ONU, una manera de identificar la falsa generosidad de los Capuchas Negras de la obra de Brecht con la de las actuales organizaciones de apoyo al desarrollo que se han constituido en nuevo factor de intervención imperialista en los países dominados.

¿Qué es ser "tolerante" en la actualidad? En su notable Ellos y nosotros (Ministerio de Educación), Mikel Aramburu nos describe cómo los vecinos más pobres del Raval, que suelen responder en términos racistas a las encuestas y cuyo número provoca la alarma mediática, llevan a sus hijos a los mismos colegios públicos del barrio a los que acuden los hijos de los inmigrantes, con los que acaban mezclándose. En cambio, los pulcros profesionales que han adquirido pisos nuevos en la zona y que jamás contestarían de forma inadecuada a una entrevista sobre actitudes hacia los extranjeros, matriculan a sus hijos en colegios privados o concertados o en escuelas públicas alejadas del barrio, donde puedan estar a salvo de los aspectos menos amables de la diversidad. Ellos son los "tolerantes" de nuestros días.

En una sociedad en que ha quedado por fin abolida la lucha de clases en nombre de la "convivencia entre culturas", es indispensable que cunda el discurso moralizante de la mutua empatía entre distintos, la estética Benetton de la diferencia. Tras ella se oculta y legitima el abuso como forma de administración de lo humano. Como si de pronto se hubiera hecho posible el sueño dorado totalitario de una superación sentimental de los conflictos en nombre de valores abstractos mostrados como los más elevados. Eso es lo que se nos repite desde los altavoces oficiales: "Tended vuestra mano al distinto; demostradle una vez más que vuestra superioridad consiste en que no os sentís -aunque os sepáis- superiores". Modalidad actual de uno de los lemas más astutos que ha sido capaz de inventar y esgrimir el poder: "Amaros los unos a los otros, como yo os he amado".

En resumen, el racismo es hoy ante todo "tolerante". La explotación, la exclusión, el acoso... todo eso aparece hoy disimulado bajo vaporosas invocaciones a las buenas vibraciones entre culturas. Para ello somos colocados ante todo tipo de ferias organizadas por clubes de bondadosos solidarios: semanas de la tolerancia, jornadas interculturales, etcétera. En ellas la pluralidad humana, la misma que podemos ver desplegándose a nuestro alrededor por la calle, es instalada entre comillas en recintos cerrados, con frecuencia de pago, en las que el visitante es invitado a mirar como si fuese un turista a quienes han venido a vivir a su lado. En un texto reciente del colectivo Espai en Blanc se puede leer: "En las fiestas de la diversidad y en las escuelas multiculturales aprendemos las recetas de cocina de el otro, las fechas de su calendario y los nudos de su kimono o de su chador. Bajo tanto exotismo se cierra el espacio para las verdaderas preguntas: ¿Cuándo saliste de tu casa? ¿Qué has dejado allí? ¿Qué has encontrado? ¿Cuánto ganas? ¿Estás sola?".

Vigencia, por tanto, del desprecio de Nietzsche hacia esa babosidad cristianoide que ama revolcarse en la resignación y la mentira y que no es más que falso compromiso o compromiso cobarde. Porque ese discurso multicultural que proclama respeto y comprensión no es más que pura catequesis al servicio del Dios de la pobreza, de la desesperación, de la cochambre, demagogia que elogia la diversidad luego de haber desactivado su capacidad cuestionadora, de haberla sustraído de la vida. De la actual tolerancia humanitarista Nietzsche podría decir lo mismo que de aquella que le tocó contemplar en su tiempo y denunciar en El Anticristo: que para ella "abolir cualquier situación de miseria iba en contra de su más profunda utilidad, ella ha vivido de situaciones de miseria, ha creado situaciones de miseria con el fin de eternizarse".

http://elpais.com/diario/2005/01/30/catalunya/1107050845_850215.html

És això!

Més informació aqui.

El 23, per la filosofia a Vilafranca

Ells també regalen roses ...

De dol

La trista realitat

Dignitat

Fatiha -posem- camina sèria pel passadís, ara silenciós.
- Com és que no ets a classe?
- M'he salido.  El nois perquè ho aguanten tot, però jo no. La de filo ens ha dit "me dáis asco"!

Els han deixat sols!

Ubi sunt els cossos aquietats, els serrells despentinats, les galtes envermellides, els colzes clavats a la taula,  els dits que s'afanyen a passar pàgines o que, ara estesos, adés tancats en un puny, suporten els rengles de caps inclinats?

Ubi sunt els bolígrafs exhausts, els llapis reduïts a estella, els fulls de celulosa torturada per la violència cal·ligràfica, l'escampall de fitxes, les piles de llibres, el carriqueig de cadires, els ulls que burxen en la cerca del mot, la frase, el gràfic, la imatge?

On són els universitaris del país? A les biblioteques virtuals? ... De vacances? País!

Només en resta arreu el rastre en la cridòria dels cartells que segueixen demanant silenci.

Dimarts, tarda. País.

Bye?

L'olimpiada de filosofia d'enguany

A l'espera de més informacions, heus aqui un tast del que s'hi va veure: dedicació, sinèrgies, participació, entusiasme ... filosofia!



Actualització 25-2-15:

Teniu els noms dels autors dels dos treballs seleccionts  i altres informacions en el blog de l'olimpiada.