divendres, 23 de juny del 2017

Fabrika

De sobte, tot són noves tecnologies i white-collar treballadors. Tot i que encara romanen al món molts llocs així:


Trobareu un excellent i detallat comentari (en francès) aqui.

divendres, 19 de maig del 2017

Els XXXVI Arnau de Vilanova

Com els anteriors altres trenta-sis anys. Noies i nois satisfets, una mica avergonyides (sorpreses ara de no rebre correccions, sinó elogis). Professorat i famílies enlluernades per aquestes noies i nois. 
Professorat que esgarrapa temps per sortir de l'aula i posar per escrit les coses bones que fan dins d'ella. 
I la qualitat es manté, gràcies a aquesta institució de l'educació catalana que es diu treball de recerca. Fins l'any que vé!
Trobareu la llista de premiats i les ressenyes aqui.

Enlluernadores i enlluernats

diumenge, 7 de maig del 2017

Bombardeo, poca gente

Matí de dissabte. Coincideixo al mateix del vagó amb un conegut del barri. Seiem junts. Xerrem de com ocupar la jubilació. M'explica que ha autoeditat un llibre inspirat en anotacions d'una bibliotecària barcelonina durant la Guerra civil. -Si tienes 16 € te vendo uno-. D'acord, responc. I treu de la motxila un llibre. A la portada, una fotografia antiga d'una dona jove. -Es esta-, diu mentre intercanviem diners per llibre.


I la transacció esdevé un regal, perquè és un llibre que t'arriba al fons, que conmou. Per la seva estructura, que fa un collage amb anotacions de la bibliotecària real,  cartes fictícies, inclús una redacció infantil. Pel seu narrador enamorat  més que omniscient, que es pemet ensenyar-nos com posa i treu personatges, que comenta la seva pròpia narració, ens anuncia el que vindrà, ens avisa que farà una ellipsi, contradiu el que conten els personatges.


Tot i que és un sedicent recull de contes, en realitat és una novel·la. Una novela amb els sentiments a flor de pell, que manté la intensitat en tot moment. I que reserva al final de cada capítol un pessic al cor (aún se me encoge el alma o lo que haya por dentro).

Per si no us el trobeu en el mateix vagó: Rodolfo Hoyuelos:Bombardeo, poca gente. Stendhal Books, Barcelona 2015.


divendres, 14 d’abril del 2017

dimecres, 12 d’abril del 2017

Apunts sobre el suicidi

Apuntes sobre el suicidio. Llibre clar i lluminós, no pas perquè abordi el suicidi de forma optimista ("els pessimistes no se suiciden"), sinó per la seva concisió, l'anar al tema de dret sense retòriques. Critchley dirigeix l'excel.lent secció The Stone del New York Times. Res a veure amb tractaments estandarditzats del tema.
"Només els vius semblen incoherents",  d'aqui el desig inútil de tothom de trobar coherència i sentit al suicidi.

dimarts, 4 d’abril del 2017

divendres, 17 de març del 2017

Filosofia i Internet

Una bona eina en forma de fitxa.
http://boulesis.com/textos/filosofia-confianza-y-seguridad-digital

divendres, 6 de gener del 2017

Ensenyar

Un consell necessari arreu ... Ni alumnat disruptiu, ni col·legues gemegaires o romancers, ni normatives absurdes, direccions perepunyetes, ni reunions burocràtiques: mantingues la serenitat i segueix ensenyant.
Trobada a Strand

dimecres, 30 de novembre del 2016

La meva selecció, 2016


La meva selecció 2016 from jbeltran

Aquesta és la selecció que vaig fer entre els centenars de fotofilosofies elaborades per alumnes de filosofia que poden veure's visitant els blogs de la Mostra 2016. 
Només és una mostra de la Mostra, feta visitant els blogs dels centres. Algunes coincideixen amb les 291 fotofilosofies seleccionades, altres no.
La meva selecció intenta palesar la varietat de temes, enfocaments i d'escenaris triats. També que una de les virtualitats de l'activitat és visualitzar el filosofar encarnat en adolescents. I, sobre tot, que la capacitat de fer pensar que provoca una bona fotofilosofia prové de l'autenticitat de la fotografia.
Des de la primera fotofilosofia a la darrera, podem trobem exemples del filosofar. La primera, perquè capgira la imatge del filòsof (sigui la tradicional: home, encartonat, malhumorat o pedant, o una d'actual:  fatxenda que escampa el Merlí). La darrera, perquè subratlla el caràcter crític de la filosofia, tot qüestionant l'estereotip (sovint cert, dissortadament) que l'educació consisteix en ensenyar que cada pregunta té una resposta al calaix de les respostes.
També hi ha algunes fotofilosofies que són aportacions d'alumnes que cursen la filosofia de quart, que evidencien que  es pot fer filosofia a la secundària obligatòria. 
Valen molts comentaris semblants als que hem fet en altres edicions.
(Observeu, la signatura en forma de lletra phi grega de l'artista del pòster de la UNESCO. Adoptable!)

dimecres, 16 de novembre del 2016