L'únic lloc on el professorat ens emmirallem de veritat és en els alumnes. Poques vegades has tingut a la classe un company o companya observant-te. I poques o cap has realitzat una avaluació conjunta del que fas a les classes. Tanmateix, un dels instruments de millora és l'avaluació dels col·legues, que per descomptat cal aprendre a fer perquè no es transformi en una burocràcia buida o, pitjor encara, en una ocasió per a la manifestació de la mesquinesa i el ressentiment. Els estudiants en pràctiques supleixen una mica aquesta carència.
Trobo aquesta anotació en el diari d'un estudiant de pràctiques on relata una sessió d'exàmen a primer de batxillerat:
"A la pissarra, en Jordi ha anotat les paraules del text que els alumnes no entenien: setial, tabú, protist".
M'adono que em vaig passar amb aquell text. Però, ben mirat, sonen bé: "El protist va fer caure el tabú del setial"; "Des del seu setial, el protist anunciava: tabú!". Per què renunciar a "setial, tabú, protist"? Què hi diuen els col·legues?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada