Tot reflexionant, trobo l'article de Carles Feixa titulat Fútbol e independencia. No l'havia llegit perquè aquell dia era en un lloc on només s'hi venien diaris en català ... i perquè aquest diari, entre l'ERE i la seva posició inicial sobre el tema de la independència, m'està decebent. Segueix la reflexió de Vázquez Montalbán, sobre el "més que un club"producte de l'anàlisi semiòtica del Barça en el franquisme.
Feixa ens va ensenyar tot sobre joves, bandes i tribus. Estaria bé que desenvolupés més el que insinúa a l'article sobre la futbolització de la política. Si és veritat que anem cap a això, el futur comença a ser temible: el futbol deixarà de ser el lloc on, presumptament, es desplaçaven les pulsions més baixes i passarà a model de fer política. De fet, el rearmament ideològic del conservadorisme representat a Espanya per la FAES, inspirat en Carl Schmitt, conflueix en aquesta direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada