En el treball filosòfic a l'aula, perquè no partir d'una descripció a la manera de les que realitza la fenomenologia? De fet aquesta és una de les propostes de Johannes Robeck a "Direcciones de pensamiento de la filosofía y métodos de enseñanza".
Això vol dir promoure un distanciament, un deseiximent de la vida ordinària, un posar entre parèntesi l'esdevenir de la quotidianeitat. Mantenir la força primària de la sensació d'estupefacció, astorament o sorpresa, l'aristotèlic θαυματζειν. Aquella sensació que pot aparèixer en un viatge, o quan les coses no van tal com prevèiem, o quan la tècnica falla, o quan ens hem oblidat el mòbil a casa.
L'epojé i la reducció fenomenològica són un doble batec de la consciència que d'una banda frena la nostra activitat quotidiana i de l'altra condueix el jo vers ell mateix. Així esdevenim conscients que havíem donat el món per descomptat, i som conduits a mirar el món amb nous ulls.
La Dolors Alcántara està duent a terme una experiència interessant a quart d'ESO de la que dóna constància al seu blog. Es tracta que grups d'alumnes elaborin un àudiovisual sobre una qüestió tot fent-lo servir per descriure una realitat propera. La proposta seria agafar un d'aquests vídeos i formular-nos preguntes. Per exemple, en el que reproduïm, començar potser pel títol: realment és l'adequat? El vídeo tracta de l'adicció a internet, o sobre les rutines diàries, la soledat, l'avorriment, l'engany, la cerca de diversió ...?
Sobre fenomenologia, podeu veure l'article de San Martín. Trobareu una bona explicació del doble batec de la consciència a la Internet Encyclopedia of Philosophy. Hi haurà un congrés especialitzat sobre Husserl a Barcelona al novembre, on recentment va fer una estada Lester Embree. No us faci aturar la fraseologia que parla de "descobriments", "nova ciència", "radical" etc. Husserl intentava salvar la filosofia davant el prestigi de la ciència, tot presentant-la com una ciència superior. Em sembla un camí equivocat. No és una ciència, ni és superior. Simplement la necessitem per a una existència plenament humana.
2 comentaris:
Gràcies pel comentari, Jordi. La proposta que fas és interessant, però ja és una altra experiència la que es demana: la de qui observa a qui mira i que potser ajudarà a aquest a recuperar una mirada completa, aprofundida, caleidoscopica, per compartida. Les mirades úniques són planes i miops. Salutacions!
Està clar, Dolors, que el primordial -i potser el més positiu- és aconseguir la seva primera mirada. Gràcies per la visita!
Publica un comentari a l'entrada