Volia dir que, a certa edat, quan et quedes definitivament orfe, sents
com si t'haguessin empentat i t'haguessin posat en el límit del
precipici.Volia dir que, malgrat l'edat, t'amara la soledat quan et manca qui et va ensenyar a parlar, a jutjar estèticament i ètica, a cuinar, a ballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada