Acostumem a creure que les actituds, és a dir, el que tendim a fer, són una conseqüència del que pensem. Tanmateix, està bastant ben estudiat en psicologia social que només és veritat que els pensaments i les emocions regeixen les actituds si:
- Les influències externes són mínimes (perquè la tendència és fer el que fan els que ens envolten; actuem diferent quan estem sols que si hi ha algú més ...)
- L’actitud és específicament rellevant per a la conducta
- Som conscients de les nostres creences i repetim les nostres accions en una situació.
- El peu a la porta
- Reducció de la dissonància cognitiva:
La responsabilizació de la víctima
La creença en el món just
- L’atribución a la persona en l'explicació dels actes aliens/ a la situació en els actes propis
- El biaix a favor d’un mateix
- La procastinació: “Que ho arregli un altre, jo ja estic aviciat”
- L’aversió al risc: preferim el dolent que estem vivint que el bo incert en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada