Heus ací algunes notes d'intervencions al darrer filozum. Com a l'anterior, sembla que les dues preguntes eren atractives, perquè totes reben vots i en aquest cas fins i tot empaten. Ho decidim a cara o creu. Uix! La cara de l'abdicant correspon a la pregunta "Ha progressat de debò la humanitat?".
- Home, sembla que en algunes coses si i altres no. Per exemple, tecnològicament, en esperança de vida ...
- Què vol dir "progressar"? Sembla que no vol dir simplement canviar, sinó anar a millor, i per això cal un criteri.
- I també cal distingir en què: econòmicament, tècnicament, políticament, científicament? Perquè les màquines que deforesten la selva amazònica i fan la vida impossible als indígenes que hi viuen ho fan en nom del progrès ...
- L'augment en el nombre d'habitants del planeta realment és un progrés?
- També hauríem de veure el progrés respecte a què, quin període determinem. És obvi que des de la fi de la II GM a Europa hi ha hagut un progrés, al menys fins fa poc ...
- A mi em sembla que la Declaració Universal de Drets Humans representa un progrés. El fet d'haver consensuat un ideal comú, que ens serveix per orientar-nos.
- Sí, per exemple, políticament la democràcia grega estava molt bé, però fites com la Declaració permeten una extensió dels drets a més gent.
- Encara que segueix havent-hi molts problemes, la situació de les dones està clar que ha progressat. Jo estic millor que la meva àvia!
- Està clar que hem millorat el control de la naturalesa, però no crec que puguem dir que hem millorat autènticament.
- Jo no sé si sóu de casa bona, però per als que no ho som sí que hi ha hagut un progrés.
- Jo no seria tan optimista amb la Declaració. Sense menystenir-la, em sembla que el que fa no és estendre els drets, sinó que el que escampa és la igualació dels individus que necessita el capitalisme. El que s'estén és el capitalisme.
- Dèiem que havíem de comparar respecte a què. I afegeixo que hem de veure qui progressa. La humanitat no és un tot. Potser aqui hi ha un progrés, però per als maies abans dels espanyols no. Els seus descendents estan pitjor ara.
- En l'època dels maies estaries be si eres sacerdot o aristòcrata. Els descendents dels maies de les classes baixes estan millor ara que abans!
- Em sembla que és ingenu generalitzar. El que importa potser és el teu periode, i el teu lloc. Podria passar que et toqués un mal moment, un mal país. I én tot cas, no sé si m'agradaria canviar-me per algú que li hagués pogut tocar un moment millor.
- El segle XX és un dels pitjors. Les guerres mundials, l'Holocaust, les bombes d'Hiroshima i Nagasaki. I la suposada pau de després de la segona GM és una idea europea: Vietnam, Cambodja, Etiòpia, el Congo, Síria ...
- El problema està en la naturalesa humana. Si fossim capaços de ser empàtics tot seria millor.
- Però la crueltat i la cobdícia ens acompanyen. La cobdícia podría extirpar-se com qui s'opera de cataractes o d'apendicitis?
- Suposem que per un miracle els que estem aqui en fem empàtics (si és que no ho som ja). Això canviaria el món?
- Caldria canviar les estructures ...
- Però en què hauríem de canviar vers millor: llibertat, benestar, possibilitats d'autorealització?
- Jo crec que ho tinc més que la meva mare. Potser perquè a ella li va tocar viure la posguerra ...
- Els ideals que reiem tots, com llibertat, igualtat i justícia han estat lligats a la idea de progrés.
- El problema és que si existeix el progrés te'n pots desentendre, perquè facis el que facis, individualment o collectiva, res no l'aturarà. Només caldrà que et preocupis de ser del cantó dels bons de la Història. En canvi, si no afirmem el progrés ens hem de fer conscients que la millora en llibertat, en benestar i en possibilitat d'autorealització és precària i fràgil. Hi ha hagut collapses de civilitzacions, com la ciutat d'Ur a Mesopotàmica, l'Illa de Pasqua o Roma mateix.
- El progrés és un relat del que anem fent. Com a tal relat, pot construir d'una altra manera.
- Potser, per acabar, recordar un fragment del filòsof Walter Benjamin, que tenia un gravat de paul Klee que es deia Angelus Novus que li inspirà aquestes línies:
“Hay un cuadro de Klee (1920) que se titula Angelus Novus. Se ve en él a un ángel al parecer en el momento de alejarse de algo sobre lo cual clava su mirada. Tiene los ojos desencajados, la boca abierta y las alas tendidas. El ángel de la Historia debe tener ese aspecto. Su cara está vuelta hacia el pasado. En lo que para nosotros aparece como una cadena de acontecimientos, él ve una catástrofe única, que acumula sin cesar ruina sobre ruina y se las arroja a sus pies. El ángel quisiera detenerse, despertar a los muertos y recomponer lo despedazado. Pero una tormenta desciende del Paraíso y se arremolina en sus alas y es tan fuerte que el ángel no puede plegarlas … Esta tempestad lo arrastra irresistiblemente hacia el futuro, al cual vuelve las espaldas mientras el cúmulo de ruinas sube ante él hacia el cielo. Tal tempestad es lo que llamamos progreso”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada