Aristote chez les Helvètes, una excel·lent introducció a la metafísica

Les preguntes de la metafísica semblen les més abstractes i estranyes, però sovint són les més atractives, les que més provoquen aquell sentiment epistèmic que Aristòtil anomenà thaumatsein i que el preuat Diccionari Grec-Català tradueix per "sorprendre's, meravellar-se, quedar parat, quedar estupefacte, admirar-se, estranyar-se".

Aristote chez les Helvètes, tot i parafrasejar un còmic per títol i format, constitueix una excel·lent introducció a la metafísica que no ha de fer por  perquè només requereix d'una lectura reposada (no és una novel·la policíaca, vaja). El formen 12 capítols, encapçalats per una innocent pregunta referida a un seguit d'emblemes "nacionals" suïssos. Aturar-se en la pregunta (thaumatsein!) porta als diversos especialistes (entre ells els coneguts Casati i Varzi)  a bastir una panoràmica dels principals problemes metafísics, molts d'ells arrelats en l'Estagirita però des d'un tractament actual. Desvetllo aquí els temes en els que acaben emmarcant-se les preguntes:

1. L'ésser de les espècies (Què és una vaca?)
2. La paradoxa sorites (Què és una muntanya?)
3. El límit (Què és el Röstigraben?)
4. El canvi substancial (Què és la fondue?)
5. El buit (Què és un forat de l'emmental?)
6. L'entitat dels valors (Què són els diners?)
7. L'ésser de les institucions (Què és un banc?)
8. El problema de les classes (Què és una confederació?)
9. El temps (Què és un rellotge?)
10. La identitat personal (Qui és Roger Federer?)
11. Substància i accident (Què és Anton Marty?)
12. L'entitat de les emocions (Què és el plaer de menjar xocolata?)

Els diferents capítols s'obren amb un breu plantejament del problema i l'avenç concís de la resposta que es donarà. Segueix l'argumentació i finalitza amb una conclusió. S'adjunta en gairebé tots els capítols una breu bibliografia d'inspiració més "analítica" que "continental". Tots els temes estan tractats amb rigor, precisió i concisió. Els que m'han agradat més són el de Varzi, sobre els forats de l'emmental, i el de Teroni, no és per res, sobre el plaer de menjar xocolata ...

Plantejar les preguntes a partir dels tòpics referits a Suïssa té, potser, l'inconvenient que exposa uns problemes universals amb un tractament localista. Però mirat des d'una altra banda, potser no sigui un inconvenient, sobre tot si ets suís o hi has fet de turista. És també una manera de reivindicar Suissa com un país philosophe. Així mateix, pot ser una font d'inspiració per divulgar problemes metafísics (al Filozum d'aquest hivern vem batallar amb la pregunta Què és una fotografia?) ... Pero tallem. Per cert, què és una navalla?