Només unes notes sobre aquesta voluminosa i enciclopèdica obra. Vertebrada sobre el concepte de política sexual, recorre la història de la revolució sexual (especialment als USA) i els exemples literaris de la política sexual existent.
Aroma de contracultura anys seixanta: Marcusse, Reich, Adorno, Erikson... Millett batejà al 1971 el seu feminisme com la "segona onada".
La revolució sexual és el canvi en el temperament, l'estatus i el rol de totes les persones vers una societat sense opressió. És per tant una revolució completa, en les estructures socials, amb la supressió del patriarcat i l'explotació, els canvis en el matrimoni i la família, i una revolució cultural, en les actituds i les mentalitats. Ha estat i estarà impulsada per les dones, els negres, els pobres i, en la segona meitat del XX, pels joves.
Repassa la revolució sexual des del sufragisme, fins a finals dels seixanta (l'obra és del 1969) i els moments de contrarevolució, fent servir sobretot fonts secundàries. Les sufragistes van perdre moltes energies reivindicant el dret de vot i tingueren dues forces contràries, la misogínia i la cavallerositat. A la història del feminisme hi ha trampes que alerten les feministes per no tornar-hi a caure.
Anàlisi crítica d'Engels, a partir de Masters i Johnson. A la Unió Soviètica va fracassar la revolució sexual iniciada per no tenir en compte que la revolució autèntica implica un canvi de mentalitat.
Anàlisi crítica de Freud: masclista, antifeminista, patriarcal i falocèntric. Tot i això, el fa servir com a diríem, filòsof de la sospita per a les seves anàlisis literàries, tant de l'època victoriana (Tom Hardy, Meredith, etc.) com posteriors.
El nazisme destrueix el vigorós moviment feminista alemay i és el trionf del patriarcat.
L'antipuritanisme que comença als anys 20 fins els 60 del segle XX és reaccionari. Fa un ampli examen de D.H. Lawrence, Henry Miller i Norman Mailer, per revelar la seva misogínia i antifeminisme. Per cert, llegit des de la perspectiva masculina, ens desperta ecos del propi imaginari adolescent (vergonya aliena... i pròpia!): "Lawrence se conformaba con manipular y Miller con mostrar su desprecio, pero Mailer tiene que luchar. Como es imposible exorcizar el espectro de la mujer rebelde mediante unos cuantos epítetos, recurre a una hostilidad sexual más violenta" (544).
El millor: l'esperit polèmic. La idea que allò personal és polític: "política sexual" és precisament situar allò considerat privat (sexualitat), com a públic (política). La insistència en la reeducació de les persones, en el canvi de mentalitats. El retrat d'un imaginari masculí encara persistent a través d'acumular fragments d'obres literàries. I molt més.
El pitjor: la identificació dels personatges amb els autors, en una mena de psicoanàlisi amateur que fa innecessàriament complicades les seves tesis.
Sobre l'edició:
Li manquen les introduccions de l'autora de 1990 i del 2000, que contextualitzen l'obra i palesen la combativitat de Millet.
Traducció que es vol castissa, però sovint fa confuses les idees. Compareu:
"Las orgías que Miller [Henry Miller], con loable intención didáctica, presenta como ejemplos de esa sensualidad alegre y desenfadada que ha conseguido desembarazarse de las restricciones del puritanismo americano, no son sino paradigmas de la mentalidad autoritaria en los que el macho goza de una libertad absoluta." (515)
Even the orgies which Miller presents to us as lessons in a free and happy sensuality, far removed from the constraints of American puritanism, are really only authoritarian arrangements where male will is given absolute license. (305)
Diríem: Incluso las orgías que Miller nos presenta como lecciones de una sensualidad libre y feliz, lejos de las prohibiciones del puritarismo americano, en realidad son solo disposiciones autoritarias en las que la voluntad del macho dispone de libertad absoluta.
Només un altre exemple: la insistència a traduir "double standard" ("doble raser moral", o "doble moral") cada vegada d'una manera diferent: "dualidad normativa" (128); "dualidad de criterios"; "duplicidad moral (174); "código moral doble" (222); "duplicidad de las normas morales"(228); "duplicidad ética" (263); "duplicidad normativa" (543).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada