diumenge, 13 d’octubre del 2013

Definició d'argumentació

Si parlem de diàlegs argumentatius, haurem de tenir clar què és una argumentació:

“L’argumentació és una activitat verbal, social i racional destinada a convèncer un crític raonable de l’acceptabilitat d’un punt de vista tot presentant una constel·lació de proposicions que justifiquen o refuten la proposició expressada en el punt de vista”.[1]


[1] Van EEMEREN.; GROOTENDORST: A Systematic Theory of Argumentation (2004: 1): “Argumentation is a verbal, social, and rational activity aimed at convincing a reasonable critic of the acceptability of a standpoint by putting forward a constellation of propositions justifying or refuting  the proposition expressed in the standpoint.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

divendres, 11 d’octubre del 2013

Tots els diàlegs argumentatius son iguals?

Walton (2006: 215) distingeix sis tipus bàsics de diàleg argumentatiu, que es resumeixen en la taula següent:
 Tipus de diàleg
Situació inicial
Fins del participants
Fi del diàleg
Diàleg persuasiu
Conflicte d’opinions

Persuadir l’altra part
Resoldre o aclarir una qüestió
Investigació
Necessitat de tenir proves
Trobar i verificar proves
Provar (o refutar) una hipòtesi
Negociació
Conflicte d’interessos

Aconseguir el que es vol
Assolir un acord
Recerca d’informació
Necessitat d’informació
Obtenir o donar informació
Intercanvi d’informació
Deliberació
Dilema o elecció pràctica
Coordinar fins i accions
Decidir el curs d’acció més adient
Erístic
Conflicte personal

Donar un cop verbal a l’oponent
Revelar bases més profundes del conflicte

Aquesta llista no es presenta com a exhaustiva. De fet, en obres anteriors, l’autor canadenc havia citat afegit altres tipus de diàlegs, com els recollits a Informal Logic (1989: 10):
Debat
Controvèrsia forense
Victòria verbal
Impressionar l’audiència
Educatiu
Ignorància

Ensenyar
Impartir coneixement


I a Arguments from Ignorance (1996: 190) en consignava altres dos:

Entrevista
Curiositat per una posició
Exposar la posició del subjecte
Difusió d’informació
Consulta d’experts
Necessitat d’un parer expert
Decisió operativa
Coneixements de segona mà

Segons Walton, la primera llista enumera els tipus purs. Les altres afegeixen tipus mixtes o subtipus. Per exemple, el debat té veure amb el diàleg persuasiu i amb l’erístic. El que en pragmadialèctica anomenen discussió crítica és una subclasse del diàleg persuassiu.

El que és més important de tot és que en cada un d'ells la pertinença dels arguments, l'acceptabilitat de les premisses i la seva suficiència són diferents.

LOMCE

Concedim que es pot avençar més, que els indicadors internacionals no situen l'Estanyol en molt bon lloc, amb la salvetat d'algunes comunitats autònomes. Però que no ens diguin que és una llei de qualitat educativa. És pura ideologia. Control central de tots els programes, il·legítim tant perquè contradiu l'estat autonòmic com per la previsible manca de participació en la seva elaboració (ja anunciada per com es van redactar els programes de la reformada EPC). A França, model de centralització, no es canvia ni un epígraf dels programes sense un informe on alguna persona experta hagi donat la cara i després d'un ampli debat en la comunitat educativa. Control reforçat gràcies a les revàlides amb preguntes confegides des del poder central que determinaran el calaix de respostes que caldrà aprendre's ("profe, això entra a revàlida?"). Segregació de l'alumnat, aconseguida forçant l'elecció precoç de les vies d'estudi als 13 anys. També segregació de centres: els públics hauran d'oferir totes les vies, i la dualització de centres entre els de FP i de Batxillerat d'abans de la LOGSE es produirà ara entre els centres públics i els privats. I quines consideracions educatives porten a torpedinar la immersió linguística a Catalunya? I a que la Religió sigui avaluable? I una vegada més: per què, quan ja es coneixen bé els recursos que dóna una llei i se n'han fet modificacions, es canvia per tornar a començar? Que és una llei educativa profundament sectària ho prova que no ha trobat cap suport polític ni social més que el del partit del govern que la proposa.

Poca broma. Que és un canvi profund i seriós ho palesa que els que diuen (aqui o aqui, per exemple) que la llei Wert no els agrada, troben tanmateix que millora la situació anterior. Mostren el seu desacord amb la LOMCE, però el que fan, sobretot és criticar agrament ... la LOGSE!

Mentrestant, a les tertúlies que alimenten l'opinió pública segueixen fent-se servir categories obsoletes a tot el món civilitzat, com "repetició de curs" o "esforç", i proves basades en els records idealitzats de l'època escolar pròpia, o en el que l'altre dia diuen que li va passar al seu nebodet. I el pare d'un nen de 12 anys acusat per una companya d'ensenyar-li un video porno denuncia al director del centre per haver comprovat l'acusació mirant el mòvil del nen i el jutge de primera instància li dóna la raó. I les ofertes formatives per al jovent aturat (un 40%) o són deficients o són vies de corrupció (Pallerols ...). I les AMPes es gasten els diners en comprar sistemes informàtics obsolets -malversació?- per al control de l'assistència a classe dels seus fills. I la sobrecàrrega d'alumnes i hores de classe, unida a les retallades salarials, està acabant d'aturar la inèrcia de bones pràctiques existents fins fa dos anys (qui seguirà corregint un exercici setmanal, quan té el 20% més d'alumnes i menys hores per corregir?). I al Congrès, els grups de l'oposició, per tal de mantenir el ritme de canvis en les lleis educatives (cada 7-8 anys) es comprometen a derogar la llei si guanyen les eleccions ...

Per acabar: Ahir s'establí la desaparició de la Història de la Filosofa, de l'Ètica i de l'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans com a assignatures comunes per a tot l'alumnat. Ben aviat veurem també com es comença a qüestionar l'especialitat de professorat filosofia a secundària. L'únic grup polític que ha donat suport a la nostra reivindicació  ha estat Izquierda Unida. La resta, aquí i a Madrid, ens han fet bona cara però quan ha arribat el moment han callat: PP, Cs, ERC, CiU, UPyD, PSC, PSOE ...

Ens hem quedat sols. I ells també. Però són molts. De moment.