Tipus de diàleg
|
Situació inicial
|
Fins del participants
|
Fi del diàleg
|
Diàleg persuasiu
|
Conflicte d’opinions
|
Persuadir l’altra part
|
Resoldre o aclarir una qüestió
|
Investigació
|
Necessitat de tenir proves
|
Trobar i verificar proves
|
Provar (o refutar) una hipòtesi
|
Negociació
|
Conflicte d’interessos
|
Aconseguir el que es vol
|
Assolir un acord
|
Recerca
d’informació
|
Necessitat d’informació
|
Obtenir o donar informació
|
Intercanvi d’informació
|
Deliberació
|
Dilema o elecció pràctica
|
Coordinar fins i accions
|
Decidir el curs d’acció més adient
|
Erístic
|
Conflicte personal
|
Donar un cop verbal a l’oponent
|
Revelar bases més profundes del conflicte
|
Debat
|
Controvèrsia forense
|
Victòria verbal
|
Impressionar l’audiència
|
Educatiu
|
Ignorància
|
Ensenyar
|
Impartir coneixement
|
I a Arguments from Ignorance (1996: 190) en consignava altres dos:
Entrevista
|
Curiositat per una posició
|
Exposar la posició del subjecte
|
Difusió d’informació
|
Consulta
d’experts
|
Necessitat d’un parer expert
|
Decisió operativa
|
Coneixements de segona mà
|
Segons Walton, la primera llista enumera els tipus purs. Les altres afegeixen tipus mixtes o subtipus. Per exemple, el debat té veure amb el diàleg persuasiu i amb l’erístic. El que en pragmadialèctica anomenen discussió crítica és una subclasse del diàleg persuassiu.
El que és més important de tot és que en cada un d'ells la pertinença dels arguments, l'acceptabilitat de les premisses i la seva suficiència són diferents.
2 comentaris:
moltíssimes gràcies JOrdi em pot anar molt bé per les classes a l'Arnau
Xavier: Quina sort ha fet l'Arnau!!
Publica un comentari a l'entrada