Avui votacions!

Thaumatsein

- Tu que ets de filosofia, mira què m'ha passat.

- Conta'm.

- Avui que he vingut en autobús perquè tinc el cotxe espatllat, anava mirant la gent que hi pujava o baixava, la gent del carrer. Estava mirant un vell que travessava i he pensat que estava molt prop de la mort i m'he estranyat perquè no semblava afectat per això.

- Per què havia d'estar-ho?

- És que aleshores m'he adonat que tots els que érem a l'autobús, els qui en pujaven o baixaven, la gent del carrer, tothom, haviem de morir algun dia ... i teníem les mateixes raons per estar preocupats ...

- O més aviat per prendre's la vida una mica més seriosament?

- Això!

- És que a l'autobús tens més temps per pensar (deia Aristòtil que la filosofia comença per l'admiració, la sorpresa -thaumatsein)

Una dèria realitzada

Fa temps que visc els projectes com una mena de picors. Una idea et retorna insistentment fins que sents que necessites deslliurar-te d'ella d'alguna manera. Comences  a posar fil a l'agulla i descobreixes que no ets tu que la portes sinó ella que va desplegant la seva lògica, i acabes sentint-te com el seu instrument. Una de les meves darreres cebes fins i tot ha merescut mitja plana de El País d'avui. He trigat dos cursos a realitzar-la, perquè en el primer vem perdre l'esma a mig camí i només ho he aconseguit tot planificant-ho  des del començament de curs. Aqui teniu la foto que surt a l'edició impresa, amb una part de les col·laboradores i col·laboradors entusiastes. Una lliçó de la que estic molt satisfet. Més informació aqui (entreu com a visitant)

De centre de l'Univers ...

A patata ...

blaugrana!

font

Terminologia

Per què només apliquem l'expressió "Comunitat Internacional" a un conjunt de paisos quan s'associen per atacar-ne un altre?

Els alumnes i les alumnes

A les reunions d'avaluació:

- X ha baixat, s'ha fet novia de Z.


I també:

- P ha millorat.
- És que s'ha fet novio de Q.

Misteri.

Deu anys de concurs d'aforismes!

Aqui teniu els aforismes guanyadors de l'any passat (triga una mica a descarregar-se). Els van rapejar HERK i NASEN, que aleshores formaven Modo Sonoro. I a la pàgina del moodle hi trobareu més informació de la convocatòria d'enguany.

I’m learning all the time. The tombstone will be my diploma.

— Eartha Kitt

Font, via

Què prioritzem?

La Fundació per la Pau i altres promouen un Dia per a la reducció de la despesa militar el 12 d'abril. Una manera de contrarestar el militarisme que es respira aquests dies.

Cites

Sempre he fet que els alumnes escriguin un diari de classe. Jo també n'escric un, on anoto el que em crida l'atenció, el que ha anat bé, el que no funciona, el que expressen:

De vegades la classe és un caos perquè hi ha professors que es deixen influir pels alumnes o que estan intimidats i llavors la classe no funciona (R)

Una de les coses que més em va impactar del video (No és un joc) és que la majoria dels nens diu que el seu petit sou que guanyàven el gastaven perquè els seus pares els compressin els llibres per anar a l'escola o per pagar-los una plaça a l'escola, en canvi a nosaltres ens fa molt pal anar a l'escola i sempre desitgem que s'acabi! (P)

M'han donat ganes d'ajudar-los a la cara (M)

Crec que ha estat un trimestre molt profitós, tant en aprenentatge com a conviccions (M)

Aquest dia no he fet classe ja que no he pogut assistir-hi perquè estava en un enterrament dedicat al meu tiet-avi (M)

Estic en contra de la caça. Si es prohibeix, s'ajudarà a no trencar cadenes tròfiques (L)

Fent l'activitat d'argumentar m'he adonat que fem servir molt més del que ens pensem l'argumentació (B)

El tema que m'ha agradat menys ha estat el dels drets humans, perquè el Jordi estava tan enfadat que no explicava bé (S)

(Una situació en què t'has sentit discriminat o discriminada ha estat ...)

- Quan vaig treure un 5,6 a un examen i li vaig dir a un company i ell em va contestar "perque vas a flexile" (P.R)

- En general, per la meva estatura (A)

- Quan m'escollien últim a futbol i no és per casualitat, perquè ja m'ha passat més d'una vegada, encara que ho entenc, perquè no sóc res bo jugant-hi (F)

- A l'escola jo era més grassa que la resta de les nenes i nens. Un cop em vaig sentir molt malament quan a l'entrar al menjador els nens van començar a picar al terra amb els peus perquè tremolés el terra i semblés que era jo (M)

- Quan em diuen que sóc tonta perquè sóc rossa, si em diuen, per exemple -Tú calla, Barbie. Fa molta, però molta ràbia. (V)

- Un dia, quan vaig llegir les instruccions d'una màquina que depila en forma de lasser. Llavors ho llegeixo i veig que la gent de pell fosca no ho podia utilitzar. Jo ho entenc perquè potser a mi em podia fer mal a la pell, però em vaig sentir una mica discriminada. (A)

Màquina del temps

- És possible viatjar al futur! Hi ha una pel·lícula que ho explica- Diu entre burleta i desafiant.

- Tens raó- li responc.

Una mica desconcertat, dirigint-se als companys, però mantenint el desafiament - Vegeu? vegeu?

- Mira, precisamenta aquesta cadira -assenyalo una cadira solitària buida- és una màquina del temps.

- Alsa!

- De veritat; si t'hi asseus et trasllada al futur.

Vacil·la una mica, insegur d'on va la broma. És a punt d'aixecar-se.

- Com que no és molt potent, de moment et podrà traslladar poc. Vols provar?

- Amb aire de perdonavides, s'aixeca i s'hi asseu.

- Et traslladaré a un futur de, posem-hi, cinc segons. Preparat?

Miro el rellotge: -Un, dos, tres, quatre ... cinc! Ho veus, ja has viatjat al futur!

Em mira desconcertat, amb cara de "on és la trampa"?, mentre els xiuxiuejos augmenten i ens transformen en rialles. Demano un aplaudiment per al viatger que ha arribat del passat. 

Un enllaç interessant (en anglès)

Què saps d'història de la filosofia?

Algunes frases no són molt fidels, però les caricatures són molt bones.

Amb les seves paraules

P: "La mort la podríem definir com la pèrdua de l'ànima, de la ment, de la consciència i del cos. Un cop mort, no pots reaccionar a res, a l'igual que tampoc no t'enteres de res, ni del que t'envolta; un cop mort el jo desapareix per sempre i passes a ser un exhabitant més d'aquest planeta".

C: "La ment és com la clau per arribar a la capsa, que és el cervell, el cos".

S: "Encara que tingui raons per creure que al morir no quedi res de nosaltres, jo de moment crec que quedaria l'ànima".

G: "Sóc dualista materialista, ja que crec en la física com explicació de tot. Tot i això, sé que la meva posició pot canviar així que em vagi fent gran".

A: "L'ós està viu però no té identitat personal ja que la majoria dels animals actuen per instint bàsic".

G.P: "La ment és el que dóna una màscara al cervell".

Alumnes de primer de batxillerat, sobre filosofia de la ment.

Descartes automatitzat

Les tesis de Descartes han experimentat una curiosa metaforfosi. La seva orgullosa afirmació de la ment racional que escapa del món mecànic dels cossos acaba resultant en la ment automàtica dels robots del segle XX:

"M'he passat els dos darrers dies en concentrada introspecció - va dir Cutie-, i els resultats han estat molt interessants. Vaig començar per l'única afirmació segura que em sentia capaç de fer: Penso, doncs existeixo.

- Oh per Júpiter, un robot Descartes! botzinà Powell."

- Qui és Descartes? Demanà Donovan.

ASIMOV: Jo, robot. pàgina 72. Gràcies, A.P.!

Es diu Romeu i anuncia la primavera

El miracle de Calanda i Hume

La mirada incrèdula del viatger del segle XXI pel Baix Aragó topa encara amb mostres de religiositat supersticiosa. A Morella, Sergi Besser ( ai las) vivia  davant d'una casa que té un manises on es llegeix: En esta casa San Vicente Ferrer obró el milagro de resucitar a un niño a quien su madre, enajenada, habia descuartizado y guisado en honor al Santo, acompanyat d'una pintura on una criatura crescudeta, pudorosament despullada damunt una cassola, estira els braços vers el sant. La Verge de la Balma és un altre exemple a la part de Castelló, així com les nombroses verges del Remei que segueixen actives a les frontereres terres de l'Ebre.

font

Potser un dels miracles més famosos  és el del coix de Calanda, que ostenta entrada a la Wikipedia. L’any 1641 se celebrà davant el bisbe de Saragossa un procés per miracle. La mare de Miquel Joan Pellicer Blasco testificà que  la nit del 29 de març de 1640 va veure en una cambra de casa seva una figura que jeia tapada per un cobertor del que sobresortien les dues cames. Estranyada, perquè el seu fill havia quedat coix després d’un accident de carro, explicà que va voler esbrinar qui era l’intrús, però resultà que era el seu fill. En despertar-lo, li va dir que en aquelll moment estava somiant amb la verge del Pilar. La seva  cama li havia estat restituida sens dubte per intercessió de la Verge.   

Segons la Gran Enciclopedia Aragonesa, l’anomenat Milagro de Calanda “Como tal fue proclamado el 27-IV-1641 por el arzobispo Pedro Apaolaza, asesorado por nueve consultores y tras el interrogatorio de veinticinco testigos, el hecho de la súbita restitución, la noche del 29-III-1640, en su casa de Calanda, al joven Miguel Joan Pellicer Blasco, de la misma pierna derecha que en octubre de 1637 le había sido amputada cuatro dedos más abajo de la rodilla en el Hospital de Gracia  de Zaragoza por el cirujano Joan de Estanga  , habiendo sido enterrada por manos del mancebo practicante Joan Lorenzo García”.
El pare Feijoo al Teatro Crítico Universal recomanava una certa prudència en el cas dels miracles - i a més ens regalava el mot protervia ("malignitat"):

"Entre estos dos extremos de negar los milagros con protervia, y creerlos con facilidad, está la senda de la recta razón. Yo confieso que es muy difícil determinar a punto fijo la existencia de algún milagro. Cuando la experiencia propia la representa, es menester una prudencia, y sagacidad exquisita para discernir si hay engaño, y un conocimiento filosófico grande, para averiguar [121] si el efecto que se admira, es superior a las fuerzas de la naturaleza. Si es de oídas, es forzoso que en el sujeto, o sujetos que deponen de vista, se suponga, sobre las prendas expresadas, una inviolable veracidad."

El ressó del miracle de Calanda va ser tal que Hume el menciona a la Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 26. L'escocès, tot i fent servir arguments en la mateixa línia que Feijoo -són coetanis-, és molt més  clar i precís, tant pel que fa a la presumpta violació de les lleis de la Naturalesa com a la qualitat dels testimonis, que ja  hem tractat abans:
"Cap testimoni és suficient per establir un miracle, a menys que el testimoni sigui tal que la seva falsedat seria més miraculosa que el fet que es pretén establir; i fins i tot en aquets cas hi hauría una destrucció mútua d'arguments, i el superior només ens donaria una seguretat del grau que li restés després d'haver restat la de l'inferior" Investigació sobre l'Enteniment Humà, X, 13.
Al nostre segle hi ha qui s'obstina a mantenir el caràcter "sobrenatural" dels miracles, com per exemple a Fe y Razón, on s'analitza en detall la posició de Hume i es conclou que aquest cau en un raonament circular perquè afirma que no pot haver més que una explicació natural als miracles. Ara bé, cauen en el mateix raonament circular en afirmar que "per explicar els miracles cal afirmar el sobrenatural".
Se t'acut alguna explicació alternativa? En primer lloc hauràs de pensar quins son els fets establerts i com. Atreveix-te!

Dia de les dones 2011

8març 2011

View more presentations from jbeltran.

I a més estem recollint signatures per impulsar una moció institucional sobre els noms de persona al carrerer de Sant Cugat ...

Una invitació

Aleix Abellanet a Topazi, 14. Des de divendres 18

Trencant límits?

Escoltant l'Arpeggiata , escoltant, arribo aqui. Gràcies P.!

Ohimè ch'io cado, ohimè
ch'inciampo ancor il piè
Pur come pria,
E la sfiorita mia
Caduta speme
Pur di novo rigar
Con fresco lagrimar
Hor mi conviene.

Lasso, del vecchio ardor
Conosco l'orme ancor
Dentro nel petto;
Ch'ha rotto il vago aspetto
E i guardi amati
Lo smalto adamantin
Ond'armaro il meschin
Pensier gelati.

Folle, credev'io pur
D'aver schermo sicur
Da un nudo arciero;
E pur io sí guerriero
Hor son codardo
Ne vaglio sostener
Il colpo lusinghier
D'un solo sguardo.

O Campion immortal
Sdegno; come sí fral
Hor fuggi indietro;
A sott'armi di vetro
Incanto errante
M'hai condotto infedel
Contro spada crudel
D'aspro diamante.

O come sa punir
Tirann'amor l'ardir
D'alma rubella!
Una dolce favella,
Un seren volto
Un vezzoso mirar,
Sogliono rilegar
Un cor disciolto.

Occhi belli, ah se fu
Sempre bella virtù
Giusta pietate!
Deh voi non mi negate
Il guardo e'l viso
Che mi sa la prigion
Per sí bella cagion
Il Paradiso.
Font

Nom propi

Cadascú explicava la història del seu nom. Ho havia proposat jo com a presentació i per crear clima de confiança. El teu nom, allò que t'acompanya tota la vida, que estamparem en una signatura (en l'època dels contractes didàctics de vegades et trobaves alumnes que deien que no savien signar). El teu nom, que sentiràs en la veu de qui et recriminarà; el que pronunciaran els llavis de qui t'estimarà.
La majoria preferia explicar com es va decidir el seu nom. "Esperaven dos bessons, el primer es diria A i el segon B, jo vaig ser el primer". "Em dic X perquè la mare ho va decidir". "No es posaven d'acord i ho van decidir a sorts". "Em dic Noelia, però vull que em digueu Noe perquè odio la cançó que al meu pare li agradava molt". "Al meu pais es posen tres noms, jo vull que només em digueu Z". "He preguntat a la mare què vol dir i en àrab significa calma"
Elecció banal que ens identifica i significa. Que acceptem com un fet de la naturalesa, com ser miops, esprimatxats o tenir els cabells rinxolats.

Setmana blanca?

Tinc la sensació que alguna cosa no acaba d'anar bé ...