Hume ha fet de les seves. Les notes de l'examen que vaig posar abans de vacances són més baixes que les del de Descartes. En tenir una filosofia crítica, la principal dificultat de l'aprenentatge d'aquest autor és que cal entendre tant allò que critica com la crítica que en fa. I això és difícil d'aconseguir amb la deriva habitual vers una història "narrativa" que té l'ensenyament de la història de la filosofia. Tampoc hi col.labora la manera d'estudiar apressada a darrera hora, preocupada únicament per una retenció memorística que malgrat les constants admonicions del professorat els acostuma a donar èxit en els exàmens.
A més, a l'hora de respondre un examen sobre aquest autor cal ser més precisos en el que s'escriu, essent inacceptables expressions com "les impressions provenen de la realitat", o "la relació causa efecte és necessària", o "podem comprovar que el foc és la causa de la cremada per l'experiència".
Per això H. està prop de la desperació. Ha estudiat tant o més que altres vegades i ha suspès. Em preocupa perquè és una alumna que fins ara se n'ha anat sortint. Però ella mateixa, sense adonar-se, em dóna l'argument per deixar d'estar preocupat: "Vaig estudiar! Si encara m'ho sé!". Llavors, has rellegit el que havies escrit? No vaig tenir temps!
En fi, una qüestió d'estratègia. L'únic que cal és millorar la seguretat en ella mateixa. Ni més, ni menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada