Arendt va morir sobtadament el quatre de desembre de 1975. A la seva màquina d'escriure, un full amb el títol de la darrera part de La vida de l'esperit: "El judici" i dos epígrafs. Pels materials dispersos, sabem que el repte era anar mes enllà de Kant en l'anàlisi d'aquesta facultat de la raó, la més vinculada, crec, a una existència humana compromesa amb el món. És una de les grans obres filosòfiques del segle XX, que encara no ha tingut una bona edició crítica.
Arendt havia escrit també i àmpliament sobre els totalitarismes i sobre la condició humana amb un llenguatge clar i rigorós i profundament arrelat en la història de la filosofia. A més, gràcies a ser una filòsofa, li debem una nova dimensió en el tractament dels crims nazis pel seu reportatge sobre el judici d'Eichman. Es tracta d'una visió que ens impulsa a rebutjar explicacions fàcils i maniquees de l'horror, l'assassinat i la injustícia: el mal no necessàriament estaria inscrit en la natura d'alguns o de tots els homes, també hi ha un mal, no menys terrible, que és banal. La banalitat del mal és producte de la manca de pensament, que no s'ha de confondre amb la manca d'intel.ligència, sinó amb la incapacitat de jutjar. La mateixa manca de pensament que va portar el seu mestre Heidegger a contemporitzar amb els nazis.
L'indubtable interès històric d'aquest episodi ha estat agafat per von Trotta (Antonia's Line) per un film sobre la filòsofa. Més informació i una crítica del film, encara no estrenat, aqui. Parem atenció ...
Arendt havia escrit també i àmpliament sobre els totalitarismes i sobre la condició humana amb un llenguatge clar i rigorós i profundament arrelat en la història de la filosofia. A més, gràcies a ser una filòsofa, li debem una nova dimensió en el tractament dels crims nazis pel seu reportatge sobre el judici d'Eichman. Es tracta d'una visió que ens impulsa a rebutjar explicacions fàcils i maniquees de l'horror, l'assassinat i la injustícia: el mal no necessàriament estaria inscrit en la natura d'alguns o de tots els homes, també hi ha un mal, no menys terrible, que és banal. La banalitat del mal és producte de la manca de pensament, que no s'ha de confondre amb la manca d'intel.ligència, sinó amb la incapacitat de jutjar. La mateixa manca de pensament que va portar el seu mestre Heidegger a contemporitzar amb els nazis.
L'indubtable interès històric d'aquest episodi ha estat agafat per von Trotta (Antonia's Line) per un film sobre la filòsofa. Més informació i una crítica del film, encara no estrenat, aqui. Parem atenció ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada