No entrem en si els alumnes de quart han de saber què es "serendipia". Tampoc en què l'alumnat de primer d'ESO que no fa religió hagi de distingir entre ètiques materials i ètiques formals. Ni que els centres hagin de contactar per decret amb la Asociación de víctimas del terrorismo per tasques de sensibilització. Tampoc en què en la mateixa página es faci servir "competencias" com a objectius d'aprenentatge i com a facultat legislativa de les comunitats autònomes. Tampoc en la redacció descuidada, la puntuació deficient o el contingut carrincló.
Potser la clau de tot és el concepte d"estándares de aprendizaje evaluables". Al començament del recent decret on es concreten els programes bàsics d'ESO i BTX es defineixen així:
e) Estándares de aprendizaje evaluables: especificaciones de los criterios de evaluación que permiten definir los resultados de aprendizaje, y que concretan lo que el estudiante debe saber, comprender y saber hacer en cada asignatura; deben ser observables, medibles y evaluables y permitir graduar el rendimiento o logro alcanzado. Su diseño debe contribuir y facilitar el diseño de pruebas estandarizadas y comparables.
És a dir, precisen les preguntes de la futura reválida i eventualment les de les proves PISA. Com que corresponen al currícum bàsic, no es poden reduir o suprimir, i cal tractar-los tots (i aprendre'ls!). L'autonomia de la resta de les administracions educatives consisteix a poder afegir-hi continguts.
A banda de descuidats en la redacció, deficients en la puntuació i carrinclons en els continguts, els qui han redactat el currículum han estat guiats pel criteri intel·lectualment primari (és a dir, entre rústec i ingenu) i educativament cec (és a dir, entre ignorant i menyspreador del procés d'ensenyar i aprendre) de repetir-se el mantra "que no es pugui dir que m'he descuidat res". Per això l'esborrany del juny de Filosofía de primer, per exemple, prescrivia ni més ni menys que 73 estándares de aprendizaje evaluables. En el decret definitiu no només no els han suprimit ni sintetitzat, sinó que n'han afegit ... 14! El mateix passa a tota la resta d'assignatures.
Aquests 87 estándares de aprendizaje d'una de les 10 assignatures s'han d'ensenyar (i aprendre!) en els 175 dies lectius que componen el calendari escolar, xifra que indica el màxim de dies que els alumnes romanen als centres. Posem que la filosofia de primer té assignades tres hores setmanals i que de les 105 hores de classe possibles (35 setmanes per 3 hores) se n'imparteixen efectivament 90. Toca a un estándard per classe.
Ara observem alguns exemples a l'atzar en el currículum de filosofia de primer.
Bloque 1/4.1. Comprende y utiliza con rigor conceptos filosóficos como razón, sentidos, mito, logos, arché, necesidad, contingencia, esencia, substancia, causa, existencia, crítica, metafísica, lógica, gnoseología, objetividad, dogmatismo, criticismo, entre otros.
Bloque 3/6.1. Analiza fragmentos de textos breves y significativos de pensadores como Aristóteles, Popper, Kuhn, B. Russell, A. F. Chalmers o J. C. García Borrón, entre otros.
Bloque 4/3.1. Explica y compara dos de las grandes cosmovisiones del Universo: el paradigma organicista aristotélico y el modelo mecanicista newtoniano.
Bloque 5/6.1 Conoce y explica las principales concepciones filosóficas que, sobre el ser humano, se han dado históricamente, en el contexto de la filosofía occidental.
Bloque 6/11.2. Entiende el valor filosófico de la Literatura analizando textos breves de pensadores y literatos como, Platón, San Agustín, Calderón de la Barca, Pío Baroja, A. Machado, Voltaire, Goethe, Sartre, Unamuno, Borges o Camus entre otros.
Bloque 6/14.1 Utiliza los elementos y reglas del razonamiento de la lógica de enunciados.
Com s'ensenya (i s'aprèn!) cadascun d'aquests 87 en una hora de classe? Dictant definicions i que després l'alumnat s'espavili a la revàlida? Quines competències poden aprendre els alumnes que no sigui el més pur memorisme inútil?
El problema no és que Wert sigui el pitjor ministre d'educació que ha existit, cosa que fins i tot xiuxieigen alguns del PP, és que tot el seu equip són uns ineptes, del primer a l'últim. No se sap com s'arreglarà això, especialment si, inspirats un cop més en les directrius faèstiques amb arrels en el nazi Karl Schmidt de considerar enemics tots els de fora del PP, ara que ja l'han feta es dediquen a impugnar els currículums amb què les comunitats autònomes amb competències intentaran arreglar-ho.
Pels despistats: Julio Rodriguez va ser nomenat ministre d'educació el 1973. Amb la seva reforma del calendari, va aconseguir que els qui estudiavem a la universitat tinguéssim 5 mesos de vacances. Fou cessat per Franco el 1974, a l'any del seu nomenament, després que aquell curs universitari hagués durat 5 mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada