(Si no els voleu dir aforismes, digueu-los apunts)
No s'aturen. Ara amb seva cançoneta de l'aparició de noves religions destinades a emplenar el buit que ha deixat la religió tradicional. En realitat el que fan és enyorar el retorn de la seva religió, l'única vertadera. Les altres són les de substitució, els succedanis.
No s'aturen. Ara amb seva cançoneta de l'aparició de noves religions destinades a emplenar el buit que ha deixat la religió tradicional. En realitat el que fan és enyorar el retorn de la seva religió, l'única vertadera. Les altres són les de substitució, els succedanis.
No s'aturen. Segueixen pensant que, a l'hora d'establir les pròpies creences, la fe pot tenir més importància que la raó. Premoderns, encara que festegin amb alguns postmoderns.
(No caiem en creure que les creences les estableix la raó. Els psicòlegs socials fa temps que han determinat que és l'acció qui les origina: no són les creences que causen les accions, sinó les accions que construeixen la majoria de creences. D'aqui la importància de l'educació, formal i informal, presencial i virtual.)
No s'aturen. Confonen la barbàrie dels actes d'una persona amb la fermesa de les seves conviccions. Per què suposar que un assassí té les conviccions més fortes que un ciutadà que paga els seus impostos, vota a les eleccions i participa en manifestacions?
No s'aturen. En comptes de condoldre's amb els propers a les víctimes, aprofiten per criticar l'humor gruixut i salvatge. I després tenen la hipocresia d'afirmar que defensen la llibertat d'expressió. Pur biaix de culpabilització a la víctima.
No s'aturen. Critiquen, amb raó, els partits i els règims islamistes. Però voluntàriament no recorden quan els partits demòcrata cristians van deixar de dir-se "cristians". Ni l'eterna guerra irlandesa entre catòlics i protestants.
(Especialment durant l'adolescència, la cerca de sentit s'expressa de vegades en adoptar una "missió". D'aquí l'èxit de pel·lícules com El senyor dels anells (aquella en què els personatges es passaven tota la pel·lícula caminant) i tantes d'altres. D'aqui l'èxit dels videojocs, especialment els masculins, on el primer que es demana és què he de fer? Quina és la meva missió? Quina millor missió que esdevenir màrtir d'una causa de moda que surt a la primera pàgina de tots els diaris?)
No s'aturen. El cap de Estat vaticà ja ha recordat que la blasfèmia existeix, i que justifica el dret a la legítima defensa. No s'aturen.
No s'aturen. Critiquen, amb raó, els partits i els règims islamistes. Però voluntàriament no recorden quan els partits demòcrata cristians van deixar de dir-se "cristians". Ni l'eterna guerra irlandesa entre catòlics i protestants.
(Especialment durant l'adolescència, la cerca de sentit s'expressa de vegades en adoptar una "missió". D'aquí l'èxit de pel·lícules com El senyor dels anells (aquella en què els personatges es passaven tota la pel·lícula caminant) i tantes d'altres. D'aqui l'èxit dels videojocs, especialment els masculins, on el primer que es demana és què he de fer? Quina és la meva missió? Quina millor missió que esdevenir màrtir d'una causa de moda que surt a la primera pàgina de tots els diaris?)
No s'aturen. El cap de Estat vaticà ja ha recordat que la blasfèmia existeix, i que justifica el dret a la legítima defensa. No s'aturen.
Sobre violència i religió arran dels recents atemptats, vegeu un esplèndid article, ple de referències empíriques (en anglès).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada