L’entrada a la seu del Congrés costa de descobrir. Només ho anuncia
un petit pòster en una porta vidriada i una escala solitària. És que fas tard
.... Tanmateix, a dalt ja ha començat a bullir l’olla. Secretariat jove i
becaris amb ganes de fer-ho bé. Esplèndida selecció de llibres de filosofia en
català, alguns difícils de trobar, gràcies a la llibreria autòctona l’Odissea. Programa. La curiositat, les
amistats, els interessos, l’atzar i els horaris et faran serpentejar tot configurant
un itinerari les fites del qual has d’explicar.
Calidoscopi
Calidoscopi d’intervencions, amb llampades que resten a la memòria: les
fotos contrastades de Zambrano i Ferrater Móra quan s’exiliaren i quan
retornaren. La seva correspondència: “escrivim sobre el mateix que Heidegger,
però a nossltres no ens llegeix ningú”. La doctoranda colombiana que, de
passada, explica que va consultar Mario Bunge sobre un possible tema i aquest,
sense dubtar, li va aconsellar: “Ferrater Mòra”. Una ordenada exposició del
pensament de Trias, recomanable si no es coneix el filòsof de Ciudad sobre ciudad. La troupe de la UAB sobre l’estètica
gustatòria: violoncels, performance, ganes d’obrir un camp de reflexió.
Els savis Cuscó, Serra, Roviró, que dónen llum a Llorens i Barba. Brillants
investigadors blasmats entre els estudiosos d’arreu l’Estat de manca d’ambició perquè
es dediquen al que en la historiografia “española” només és un capitulet annex que agrupa sota el títol “Filosofia
catalana” tots els autors, com si fossin d’una sola escola. “A Catalunya tenim
la cultura espanyola i la civilització francesa” (Balmes). Ciència catalana de Pujols front Ciencia española de Menéndez Pelayo.
Garcia Carpintero i Birulés, tan diferents, i tan mestres, l’un i
l’altra. Garcia Carpintero, tot desplegant enlluernadorament les eines del
filòsof analític, depassa l’etiqueta i disserta sobre estètica amb el vell tema
platònic de poesia i coneixement, encara que les seves referències son films o
novel·les d’ara mateix. Anuncia un
llibre sobre això el 2016. Birulés, construint sobre Kosselleck, Wierkova i
Arendt per tal de pensar el present, tot i que, com recorda citant Zambrano,
“sobre el presente no hay que exagerar, entre otras cosas porque debemos
vivirlo”. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada