No anem bé

Sempre ens havíem dit que els animals no mengen, devoren.
Els humans mengem: la cuina, els àpats, els dinars de celebració, els sopars rituals.
Però ara sembla que per a molta gent, menjar s'ha convertit en un acte mèdic. No s'alimenten, tampoc devoren, no mengen. Es mediquen.


Megustacomersano
Todosobreltransitoylasaluddigestiva

"Los expertos, y Manolo Escobar y Vicente del Bosque dicen que funcionan. Los estudios de la agencia europea EFSA, y también agencias independientes, como la OCU, así lo aceptan. La eficacia que tienen estos productos viene dada por la reducción del colesterol total en sangre después de tomarlo durante unas tres semanas. Afirman que se logran reducciones de entre el 7 y el 10% del colesterol total, debido a que reducen la presencia en sangre de las LDL, el colesterol malo. No modifica ni el nivel de HDL ni el de triglicéridos. Por esta última razón ciertos círculos minusvaloran estos productos, afirmando que la mejora que aportan no compensa su precio, ni es una mejora asegurada para todo el mundo." (font)

Paco de Lucia

No me'n puc estar, malgrat se'm pugui acusar de cultivar la malenconia. Diu el protagonista de Gilead que els éssers humans som com llum dins la llum; com la lluna al capvespre; com un llum a punta d'alba. La música de la conjunció astral de Paco i Camarón fa que tornin a fer llum. Fugissera i precàriament. Pàl·lida i Malenconiosa.

Chomsky en dibuixos animats

Huérfanos de Sofia

Saludem la propera aparició d'aquest llibre!

Qui diu que no és interessant?

El Philosophical Quarterly convoca el seu premi anual d'assaig 2014  sobre  el tema "Els éssers humans i els altres animals. En concret:
Quines lliçons podem extreure de reflexionar sobre les nostres relacions amb els animals no humans? Per exemple:
* Quines són les diferències i quines  les similituds entre les capacitats de cognició i d'acció entre els éssers humans i els altres animals?
* Quines limitacions morals, si n'hi ha, calen en nostre tracte cap a ells?
* Quina perspectiva teòrica dóna les millors respostes a questions sobre la moralitat de les nostres relacions amb els animals no humans?
* Podria ser el nostre deure moral d'evitar que els animals es facin mal els uns als altres?
* Hi ha bones objeccions morals a menjar carn d'animals modificats genèticament per tal que siguin inconscients?
Presentacions de 8000 paraules o menys que abordin aquestes o altres preguntes sobre els éssers humans i els altres animals.

Més informació

Conversa de rucs

El Roto, avui a El Pais

El Roto fa protagonistes dos rucs d'una enigmàtica conversa sobre el per què uns premis de cine reben el nom d'un pintor. La clau en Los disparates. Passa a ocupar un lloc il·lustre dins la nostra asinaria.

Un cafè filosòfic a Sant Cugat

Dimecres passat vem estrenar el cafè filosòfic del Zumzum. Gràcies a l'Imma i el Mon, que havien encomanat l'interès per l'acte, es va omplir. Vàrem gaudir d'una estona tranquil·la dedicada a enraonar sobre la pel·lícula Hannah Arendt. ATENCIÓ canvi de data de la  propera sessió serà el 19 de març. Es busca una pregunta.

Podeu deixar-les al Zumzum o als comentaris d'aquestos post.

Para qué sirve la filosofía si la mayoría aplica el dicho: “piensa mal y acertarás”?

font

En Manel Villar ens regala una nova sèrie d'aforismes. Entre ells, el que dóna titol a aquest post. Condensa perfectament l'argument del valor crític de la filosofia.
Estem escalfant el nou concurs d'aforismes de Sant Cugat ...

Aqui teniu un recull d'aforismes creats per no professionals que defugen certs llocs comuns de els llistats d'aforismes que es troben per la xarxa.

Una bibliografia sobre Hannah Arendt

Em sembla que la pel·lícula de Margarette von Trotta Hannah Arendt  té com a principal virtut el fet de suscitar la necessitat de saber-ne més: sobre la filòsofa, sobre la polèmica que se suscità arran de la publicació dels seus reportatges del judici a Eichman, sobre l'Holocaust, sobre què és el mal, sobre la responsabilitat moral. Heus aquí algunes indicacions.

Per a una introducció general:
LARRAURI, Maite (2001) La llibertat segons Hannah Arendt. Illustracions de Max. Tandem. València. Brillant resum de la figura de la filòsofa.
PRINZ, Alois (2001) La filosofia como profesión, o el amor al mundo. La vida de Hannah Arendt.
Barcelona, Herder. Breu; incorpora documentació posterior a la manejada per Young-Bruehl.
Hannah Arendt Zur person. Entrevista amb Günter Gauss per a la televisió d’Alemanya occidental, 1964 (en alemany amb subtítols en castellà). Com era en persona.
http://youtu.be/WDovm3A1wI4
MEMORIAL DE LA SHOAH: Dossier sobre Eichman (en francès o anglès): Inclou una exposició virtual i textos diversos amb informació sobre la figura d'Eichman, amb molts enllaços.
http://www.ihtp.cnrs.fr/spip.php%3Farticle1091.html

Principals obres:
1929 El concepto de amor en San Agustín (tesi doctoral). Madrid, Encuentro, 2001.
1951 Los orígenes del totalitarismo. Madrid, Taurus, 1988. Va fer-ne diverses revisions.
1953 “Comprensión y política” De la historia a la acción. Selecció de Manuel Cruz. Barcelona, Paidós1995.
1958 La condición humana. Barcelona, Paidós,1974.
1963 Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona, Lumen, 1999.
1965 Sobre la revolución. Madrid, Alianza, 1988.
1971 “El pensamiento” i
1978 “La voluntad” publicades pòstumament dins l’obra incompleta La vida del espíritu. Barcelona, Paidós, 2002.

Sobre Hannah Arendt (1906-1975)
És recomanable l’entrada Hannah Arendt de la Wikipèdia en espanyol, molt superior a la d’altres llengües.
https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt
YOUNG-BRUEHL, Elisabeth (2006) Hannah Arendt. Una biografia. Feta per una doctoranda seva i publicada al 1982. El prefaci a la darrera edició recull investigació posterior. Font bàsica de la pel·lícula de von Trotta.
BIRULÉS, Fina (2007) Una herencia sin testamento: Hannah Arendt. Barcelona, Herder.
FORTI, Simona (2001) Vida del Espíritu y tiempo de la polis. Madrid, Cátedra.
ISEGORÍA/23 (2000) La filosofía después del Holocausto. Número especial de la revista Isegoria, coordinat per Reyes Mate. http://isegoria.revistas.csic.es/index.php/isegoria/issue/view/34
ALCOBERRO, Ramon Dossier Hannah Arendt  (inclou les respostes a les cartes crítiques de Scholem i Grafton) http://www.alcoberro.info/planes/arendt0.html

Sobre les concepcions del mal:
LARA, María Pía (2009) Narrar el mal. Barcelona, Gedisa.
MARRADES, Julián (consulta 12-1-2014) La radicalidad del mal banal
http://www.uv.es/iued/actividades/articulos/marrades.htm
STANDFORD ENCYCLOPEDIA OF PHILOSOPHY The concept of Evil.
http://plato.stanford.edu/entries/concept-evil/

Sobre el film
Entrevista a Fina Birulés.
http://lasprincesastambienfriegan.com/2013/06/19/1414/
Entrevista de Thilo Wydra a von Trotta.
http://elmalpensante.com/index.php?doc=display_contenido&id=2437
Cinema 3: Resum de l'entrevista a Margarethe von Trotta en el programa 524 (minut 13:35)
http://www.tv3.cat/videos/4611511/Cinema-3--capitol-524
Entrevista completa (en francès)
http://www.tv3.cat/videos/4612456/Entrevista-amb-Margarethe-von-Trotta
Recull de materials sobre el film al web del Hannah Arendt Center (Universitat de Bard)
http://www.hannaharendtcenter.org/?page_id=10356

Altres informacions:
Yad Vashem: portal en diversos idiomes que aplega informació sobre l'Holocaust
http://www.yadvashem.org/yv/es/index.asp
United States Holocaust Memorial Museum
http://www.ushmm.org/
Dos films de Claude Lanzman, que s'ha expressat sovint contra les tesis d'Arendt respecte el període nazi:
Shoah (1985)
Les dernier des injustes (2013)
Entrevista amb Rony Brauman, codirector del documental Un specialiste, portrait d'un criminel moderne (2012), muntada amb les imatges del judici a Eichman. Opina sobre el seu film, el de Trotta i el de Lanzman.
http://www.philomag.com/les-videos/rony-brauman-hannah-arendt-claude-lanzmann-et-le-proces-eichmann-8460
Sobre Heidegger i el nazisme
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=180044

El que la psicologia social ens ensenya per a la reflexió moral

Acostumem a creure que les actituds, és a dir, el que tendim a fer, són una conseqüència del que pensem. Tanmateix, està bastant ben estudiat en psicologia social que només és veritat que els pensaments i les emocions regeixen les actituds si:

• Les influències externes són mínimes (perquè la tendència és fer el que fan els que ens envolten; actuem diferent quan estem sols que si hi ha algú més ...)
• L’actitud és específicament rellevant per a la conducta
• Som conscients de les nostres creences i repetim les nostres accions en una situació.

Altrament, les nostres accions són dirigides per mecanismes com aquests:

• El peu a la porta
• Reducció de la dissonància cognitiva:

                  El boc expiatori
                  La responsabilizació de la víctima
                  La creença en el món just

• L’atribución a la persona en l'explicació dels actes aliens/ a la situació en els actes propis
• El biaix a favor d’un mateix
• La procastinació: “Que ho arregli un altre, jo ja estic aviciat”
• L’aversió al risc: preferim el dolent que estem vivint que el bo incert en el futur.

 Vegeu Myers: Introducción a la Psicología (pàgines 694-741) (Biblioteca)

Pete Seeger, el ianqui bo

La memòria té coses estranyes. Recordava els seus dos primers concerts aquí amb un gran interval entre ells, quan resulta que van ser gairebé seguits (queda per a la meva memòria, nua d'ajut digital, què coi vaig fer aquella setmana perquè ara em sembli un període llarg). El primer va ser el 7 de febrer de 1971, en un recinte esportiu de Terrassa. Públic atapeït corejant les cançons dels LP que havíem comprat a Andorra, junt amb els de Jacques Brel. Cançons que ens havien ensenyat en català els germans Boix i el Grup de folk.  El Pit Siger va voler que entonéssim com un himne Tots junts vencerem, i el vem seguir, tot i que nosaltres, és a dir estudiants de Filosofia i lletres, la trobàvem tova i ens agradava més el No serem moguts, que havíem arribat a cantar en una manifestació en mig del carrer Major de Gràcia òbviament abans d'apretar a córrer quan van arribar els grisos. Agosarades al·lusions públiques a Comissions, i sentir parlar en anglès americà. Cançons en anglès, però també en xosa, en castellà, el hebreu; l'única cançó que sé en Alemany la vaig aprendre en un disc de Seeger. Hi havia ianquis no imperialistes!

Mesos després (ja ho he confessat més amunt: segons he llegit aquí, va ser el 14 de febrer de 1971, és a dir, una setmana després), es va anunciar una nova actuació al pati de l'Escola d'enginyers industrials, a la Diagonal. Pintava malament, però hi vem anar, perquè havíem fet propaganda entre els amics que s'havien perdut el concert de Terrassa. L'actuació no va ser autoritzada pel Govern civil i els qui ens hi aplegàvem vam ser dissolts, colpejats i perseguits per policies a cavall pels descampats de Les Corts com mai abans ho havíem estat en una manifestació. El nostre grup va quedar dividit. Al final, exhausts i perduts en una zona de la ciutat que no coneixíem, vem decidir agafar un taxi entre quatre. Quan hi havíem pujat, una dona se'ns va posar al davant cridant que no ens portés, que érem revolucionaris. Vem haver de dir al taxista que estava boja i donar-li una adreça lluny dels nostres domicilis. En arribar a casa no ens vem atrevir a trucar als altres pensant que potser els haurien detingut i tindríen el telèfon intervingut. Tampoc no ens podíem presentar a casa seva perquè, si no hi eren, no sabríem com explicar als seus pares per què els havíem anat a buscar, quan segurament hauríen dit que sortíen amb nosaltres. Encara no havíem arribat a la majoria d'edat,  aleshores als 21.

El tercer concert va ser una intervenció al concert d'homenatge a Raimon al Palau Sant Jordi el 23 d'abril de 1993. Ell semblava al peu del canó, nosaltres seiem còmodament en cadires de pista. Les bourgeois, ça c'est com des cochons -M. le Commisaire- plus ça devient vieux, plus ça devient bêtes ...

Ocupy Wall Street octubre 2011

De propina: una entrevista musical de començaments dels 60 de June Carter i Pete Seeger a Johnny Cash, on tots tres comparteixen cançons, s'acompanyen mútuament i Cash es desprén de les seves bótes de cowboy i es queda en mitjons. La vellutada veu de tenor de Seeger i la de baix de Cash. I el pentinat Mad Men de Carter, que potser va encaterinar Cash, i el va portar a demanar-la en matrimoni públicament anys després en un concert a Canadà.

(Actualització: afegim una bona una biografia de la PBS 1:22:43)

Raonament analògic

El raonament analògic és un tipus de raonament presumptiu.  Aquesta és la traducció de l'esquema que proposen Walton, Reed i Macagno.

ARGUMENT DE L’ANALOGIA

PREMISSA DE LA SEMBLANÇA:  En general, el cas C₁ és semblant al cas C₂.

PREMISSA BASE:  A és vertader (fals) en el cas C_1.

CONCLUSIÓ: A és vertader (fals) en el cas C₂.

Com tot raonament presumptiu, l'analògic és derrotable (defeasible). Aquests autors han establert unes qüestions específiques que posem a prova cada esquema argumental. Segons les responguem, l'argument concret serà plausible o la seva  força argumentativa quedarà anulada. En el cas de l'analogia, son aquestes:

1.     Hi ha diferències entre C₁  i C₂ que tendirien a minar la força de la semblança adduïda?

2.     A és vertader (fals) en el cas C₁ ?

3.     Hi ha algun altre cas C₃ que també és semblant a  C_1, però on A és fals (vertader)?
Prova amb aquests exemples:

En la vida social impera la llei de la selva: Si no menges, et mengen.

Una mala companyia és com una poma podrida en un cistell, que si no la llences podreix totes les altres.
 Si els homes són capaços de netejar pulcrament el seu cotxe, per què no ho són de netejar la llar on viuen?(hauràs d'afegir alguna premissa)

Hi ha un exemple històric de com un raonament analògic, tot i no ser plausible, tingué un valor heurístic important. Es tracta de la circulació de la sang. Sabem que la centralitat del cor (que no el fetge) en la circulació i la distinció entre la circulació venosa i l'arterial van ser descrites per Miquel Servet, però els seus escrits van ser cremats quan va ser executat a Ginebra. Tanmateix, uns anys després Harvey va fer una descripció completa de la circulació de la sang, guiat per l'analogia entre el Sol i el cor: Si el Sol és el que dóna vida (llum i calor) a tot el macrocosmos, el cor tindrà la mateixa funció en el microcosmos que és l'esser humà.

Dia internacional de la memòria de les víctimes de l'Holocaust

Hem fet un paquet amb el període  nazi. Un embolcall hermètic que ens lliura de contaminació. Circumscrit a unes dates: del 1933 al 1945, amb uns precedents que es remunten a l'any 1921, quan Hitler crea el partit nazi, i uns conseqüents, com és la cerca mundial dels nazis per tal de castigar-los. Al nostre país, a més, aquest paquet ens sembla aliè perquè ja tenim suposadament empaquetats els nostres propis feixistes i perquè al nostre sistema educatiu la historia mundial del segle XX s'ha considerat que tenia un valor formatiu inferior a temes com la prehistòria, la Revolució francesa o altres variants locals. 

Quan se'ns acara amb algun dels fets que van passar, els escarafalls habituals, l'ús d'adjectius esclerotitzats: "horror", "inefable", "incomprensible". Per poc que es pugui -"sereu com déus"-, la fantasia de l'equidistància: un dels comentaris que he sentit repetits després de veure la película sobre el judici d'Eichman subratlla el testimoni contra el paper d'algun consell jueu -creats pels nazis, recordem-, i d'aqui al problema palestí, etcètera.

Tot plegat, indiferència. Manca de sensibilitat front aquells ciutadans europeus que només es van salvar de l'anorreament com a persones i de l'assassinat cruel si van poder escapar d'Europa. D'Alemanya, d'Austria, de Polònia, de la Unió Soviètica, d'Hungria, però també de França, de Bèlgica, d'Itàlia, d'Espanya. Indiferència com la de molta part de les poblacions d'aquests països quan succeïren els fets: no van ser capaços d'adonar-se del que significava que quan Hitler pujà al poder el 1933 més de mig milió de persones van fugir d'Alemània? Ni del que volien dir al 1935 les "lleis" de Nuremberg? Ells també ho sentien com un paquet aliè.

El sadisme amb que s'acostumen a caracteritzar  els nazis en novel·les i pel·lícules pot ser una manera de fer-nos suportable que els onze milions de víctimes jueves planificades a Wansee van ser determinades amb nom i cognoms, espoliades, deportades, torturades i assassinades en la seva major part en poc més de dos anys per persones la majoria de les quals  es considerarien a si mateixes normals, com nosaltres. I que això fou conegut i contemplat per molta altra gent, indiferent, com nosaltres. A això crec que es referia Hannah Arendt -disset anys fugint- quan parlà de la banalitat del mal. No són els diables qui inflingeixen el patiment. I no hi ha Pare Nostre que ens lliuri del Mal. Són gent normal, com nosaltres, que han decidit participar. Esborreu els dimonis i poseu-hi gent normal, com nosaltres.

font

Contra la indiferència. Actes a Catalunya.

Daniel Gamper, filòsof

La pitxa un lio -no serà l'orelles qui critiqui els noms que posem als blogs- constitueix una excel·lent antologia d'escrits d'actualitat vinculats a la filosofia en el seu sentit més ampli. També és plenament recomanable per a qualsevol persona, encara que no estigui afectada per la síndrome filosòfica. Una selecció estupenda que requereix per part de l'autor estar molt atent d'allò que es publica.
Ahir, gràcies a aquesta tasca, podíem llegir un article de Daniel Gamper escrit a l'Ara sobre la utilitat de la filosofia. Sovint les defenses de la filosofia fetes pels seus professionals tenen un punt de fanatisme o de menyspreu vers els d'altres ocupacions que parafrassejat seria: "la filosofia no serveix per res, però si no la practiques no ets digne de ser considerat plenament humà". Tanmateix, en Daniel, que ha lluitat i lluita per mantenir-se en la professió sense haver-se integrat en el funcionariat, expressa molt bé, tot citant Nuccio Ordine, per què la filosofia és "Sense perquè".

Allò que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure

Encara hi és. Havia d'apagar-se el trenta d'agost passat, però l'han deixat.  Il·luminació com de festa major ara obsoleta, adés nadalenca. Un carrer per on s'atrafeguen nens que surten a escola, patums que van o venen de l'Institut d'estudis catalans o de l'Acadèmia de medicina, ciclistes que sorgeixen de tots els carrerons, dones empenyent el carro de la compra, famílies pakistaneses, algun turista atemorit amb posat d'haver perdut el rumb. 

Perfecta obra d'art conceptual: els passavolants que reben la seva llum es transformen en intèrprets d'una coreografia feta dels traços de les biografies llurs. Potser alguns tenen present d'on ve el traç, i quin color, gruix i textura té, però només poden endevinar quin color seguirà tenint, o si serà al carbonet, amb pinzell fi o gruixut, o quan s'aturarà. Obra d'art que requereix i integra els vianants, que no significaria res penjada en una sala d'un museu. Més que coreografia: happening on el bullici de la diversitat vital suggereix una obra construida collectivament: "allò que devem estar dibuixant". Digna transformació estètica d'un carrer que vorejava el Barri xino. No és una gentrificaciò a costa de la gent que hi trasita, com ha passat amb la "Rambla" del Raval i la seva escultura de Botero. Bravo, Perejaume.

font

How's like to be a whale?

Malebranche afirmava: "En els animals no hi ha ni intel·ligència, ni ànima com s'entén d'ordinari. Mengen sense plaer, es queixen sense dolor, creixen sense saber-ho; no desitgen res, no tenen res, no coneixen res; i si actuen de manera que indica enteniment és perquè havent-los fet Déu per tal de conservar-los, ha format el seu cos de manera que eviten maquinalments i sense temor tot allò que és capaç de destruir-los."

font

En canvi, avui fem estudis fenomenològics sobre què deu ser endinsar-se en les profunditats abissals:

Sounding Depth with the North Atlantic Right Whale and Merleau- Ponty: An Exercise in Comparative Phenomenology

La balena franca, o balena dels vascos

Sepharad

L'entendreu tot: la narradora no parla en anglès ni en grec; ho fa en ladino, el castellà que han  conservat els descendents dels jueus i les jueves expulsats el 1492. 

Mireu-lo tot: conté unes quantes lliçons. 

Elaborat amb el suport de Centropa.

http://www.centropa.org/country/spain

"Els conceptes sense intuicions són buits, les intuicions sense conceptes son cegues"

una publicación de Sociedad De Filosofía Aplicada.

Idees clares

El Roto, avui a el Pais

La calidad de la LOMCE

La primera evaluación final de ESO se realizará al finalizar el curso 2016-2017 al alumnado que haya cursado 2o de Bachillerato, y no tendrá efectos académicos (no será necesario superarla para obtener el título de Graduado en ESO).

De la pàgina 3 del Calendario de implantación de la LOMCE (web del MECD)

Conocer el modo de preguntar radical y mayéutico de la metafísica para diseñar una idea empresarial y/o un plan de empresa utilizando habilidades metafísicas y gnoseológicas para conocer y comprender la empresa como un todo, facilitando los procesos de cuestionamiento y definición clara de las preguntas radicales y las respuestas a las mismas, como ¿qué somos?, ¿qué hacemos?, ¿por qué?, ¿para qué sirve esta empresa?, ¿cuál es nuestra misión?, ¿cuál es su sentido, su razón de ser? y saber argumentar la defensa de las respuestas.

Filosofía primer de batxillerat, tema 12, (pàgina 20 del Proyecto de decreto del currículo básico de la LOMCE)