Per la filosofia, a Vic

Us convidem a la IX Jornada de defensa de la Filosofia que es farà a la ciutat de Vic el dissabte 21 de maig. Hem de sumar forces en aquest acte reivindicatiu que posa en valor la nostra disciplina.

Us animeu, oi? Així de pas ens trobem una mica els del gremi...

Cinc cèntims sobre la jornada:

v 10-11  h  -  Concentració  del  professorat  de  secundària  de  filosofia  per actualitzar   informacions  i  analitzar  situació  sobre  l'estat  actual  de  la disciplina. ( Sala Modernista del Casino de Vic – Plaça major)

v 11-13h  -  Ponències i debat sobre la influència de la filosofia en l'àmbit professional, personal i social.

Moderador:  Ignasi  Roviró – Professor d’estètica a la URL. Ha  estat Degà i Vicepresident del Patronat d’Estudis Osonencs (1996-2005), Secretari (1998-2004) i Vicepresident (2004-2007) de la Societat Catalana de Filosofia.

Ponències:

   Toni Coromina – Periodista, guionista i activista cultural.

   Jordi Villà – Vicerector de recerca i professorat UVic

   Abel Miró – Professor de filosofia de la ISCR Vic

v 13    h-    Lectura del manifest ( davant del  Casino de Vic- entrada a  Plaça    Major).

v 14h - Dinar de professors al Restaurant del Casino de Vic

Esperem que us animeu a venir. Fins aviat!

Gestionar: la invasió de la mentalitat administrativista

Gestionar els canvis, les emocions, la família, la classe. Intent de fer una tècnica de relacionar-se, de reflexionar, de la introspecció, de viure. 

Abans, amb Freud, el model de funcionament de la persona era físic. La dinàmica de fluids i l'energia psíquica, amb la seva conservació, els seus desplaçaments, projeccions, regressions, frustracions i agressions. I Girard l'havia estès, en el seu deliri, a l'explicació del fet social complet  amb  els seus desigs mimètcs, bocs expiatoris i victimes sacrificials.

Ara és l'hora, segadors, de l'economia i l'administració. En la mesura que tot esdevé mercaderia, que les operacions financeres són l'única cosa non-stop (ja no és veritat allò del tango: "el músculo duerme, la ambición descansa"), el govern de les pròpies ments i de les nostres relacions social es sotmet a l'economia i l'admirnistració d'empreses.
No només és la llar que s'ha de gestionar com una petita empresa, sino també gestionem la nostra aula, gestionem la diversitat, gestionem els conflictes familiars. Els adolescents gestionen els seus canvis corporals. Hi ha seminaris de gestió de les emocions.  Gestionem les nostres relacions de parella: la publicitat d'un banc que anomena la deferència respecte la parella  "pagar una comissió".
Gestionem la nostra vida. És la vida allò que passa mentre gestionem el temps?

Molts alumnes que no trien Religió, discriminats

És un greuge per als alumnes que no volen fer religió que l'assignatura alternativa que estan obligats a triar (Cultura i valors ètics) estigui sotmesa molts cops a l'arbitri de qualsevol persona que descobreix l'educació emocional  o altres sopes d'all, o al professor que allarga les hores de la "seva" matèria, o al tutor que deixa els seus alumnes "fent estudi", mentre aprofita per fer tutories individuals o simplement per fer fotocòpies ... o al professorat de guàrdia!

Cultura i Valors Ètics té un programa, com totes les assignatures, amb un document de desplegament de les 10 competències identificades en l'àmbit.

Adhoc i la SCF van fer una al·legació per compactar les hores de CVE en dos cursos, per tal d'impartir-la dues hores a la setmana però, en dependre de la religió catòlica no ha prosperat. Junt amb Educació física (per altres motius evidents), és l'assignatura d'ESO que no es pot compactar, a diferència d'altres.

Imagineu-vos que es fa córrer que a Matemàtiques o a Anglès "es passen pel·lícules" i "no es fa res" i "es parla" o "es fa tutoria". Així jo també m'atreviria a impartir Mates o Anglès, com molts professors s'atreveixen a impartir CVE. Però què tenen a veure els continguts de CVE amb passar pel·lícules, no fer res, parlar o fer tutoria?

Passa una cosa semblant amb la Psicologia i la Sociologia de Batxillerat. L'ùnic temari d'oposicions que contempla àmpliament temes de psicologia i sociologia és el de l'especialitat de Filosofia (12 sobre 71 temes). Per què aleshores professorat d'altres especialitats, com Psicologia i pedagogia (ara Orientació educativa), o Geografia i Història, s'autoproposen per impartir aquestes assignatures, tot i que per accedir a la seva especialitat no han hagut de superar cap prova que contemplés els continguts del currículum de Psicologia Sociologia?

Ha derogat el Departament d'Ensenyament el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria?

L'ESO es regeix actualment pel Decret 187/2015, sense que cap disposició posterior l'hagi derogat. Tanmateix, en un exercici matusser que no sabem si atribuir a la inexperiència, l'actual equip està practicant la confusió fent i desfent el que li sembla. Per exemple, a la XTEC trobem, contra el Decret de 2015, que el currículum de segon i quart d'ESO per al curs 2016-17 serà ... el de 2007!! Però si hi ha un decret català de l'ESO, molt diferent del de la LOMCE, amb un plantejament competencial molt interessant!!

Això provoca casos diríem que pintorescos, com per exemple que l'alumne de primer que l'any passat va cursar l'assignatura de Cultura i Valors Ètics ara haurà de triar a segon, si segueix sense voler Religió Catòlica, entre Història de les religions i Educació per a la ciutadania ... Un nyap que es repetirà a quart. Tot això en flagrant contradicció (com era allò de frau de llei?) amb la normativa superior, que és el dit Decret 187/2015, i contra la pràctica de molts centres que apliquen el currículum català de forma rigorosa. I no parlem de la mancade  creació de l'àmbit de Cultura i Valors, que el mateix decret estableix.

Només en un racó ha aparegut recentment un "Avançament d'orientacions per a la organització i gestió dels centres" més coherent amb el Decret, però incomplet pel que fa a la Filosofia de quart, atès que no menciona l'article 13 del Decret.

Recordem només dos punts d'aquest Decret 187/2015 en honor dels companys i companyes que en solitari s'estan enfrontant a equips directius abstrusos, inspeccions obedients (o com a mínim sordes) i a claustres indiferents.

Article 12 

Matèries de quart curs 

1. El quart curs té un caràcter orientador i ha de promoure la continuïtat formativa coherent amb els interessos i potencialitats de l’alumne. 

2. Les matèries comunes de quart de l’educació secundària obligatòria són les següents: 

Ciències socials (geografia i història), Educació física, Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranès, a Aran, Llengua estrangera, Matemàtiques acadèmiques-aplicades, Religió o cultura i valors ètics, Tutoria 

3. Les matèries optatives de quart són les següents:Biologia i geologia, Física i química, Llatí, Economia, Ciències aplicades a l’activitat professional, Emprenedoria, Tecnologia, Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica), Segona llengua estrangera, Educació visual i plàstica, Filosofia, Música, Arts escèniques i dansa, Cultura científica, Cultura clàssica.

Article 13 

7. Els centres de tres o més línies han d’oferir de forma obligatòria les matèries optatives de filosofia i segona llengua estrangera. La resta de centres han de prioritzar aquesta oferta segons la seva disponibilitat.

Els curriculums van apareixer en apèndix tres dies després : DOGC num 6945, de 28-8-2015. 

El de Cultura i Valors ètics: pàgines 280-289. 

El de Filosofia de quart: pàgines 289-293.

A més, el Departament va publicar a octubre del 2015 un Quadern d'identificació i desplegament de les competències bàsiques de Cultura i Valors Ètics.

Consellerera d'ensenyament, com pot ser que l'actual equip del Departament desconeixi la legislació catalana? 

ACTUALITZACIÓ:

Hi ha algunes inèrcies que porten a disputes sobre a quines especialitats han d'impartir CVE i Psicologia i Sociologia. La legislació vigent a Catalunya és aquesta: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-8043.

LGELOGSELOCELOELECLOMCE ...

Recordeu els nivells de concreció, les representacions prèvies, els fets, conceptes i sistemes conceptuals, la diferència entre processos i procediments, les actituds, els valors i les normes, els objectius terminals, l'avaluació formativa, formadora, inicial, contínua i final ...?

Com que el ser alumne s'enganxa, el col·lega i amic (Antonio, on ets!), assegut al meu darrere i sense que el formador de formadors s'adonés, em va fer aquesta caricatura de clatell. Era l'any 1991. Era un curs de preparació per a la Reforma. 

Al Congrés dels diputats, els partits excepte el PP han aprovat una proposició de llei impossible de complir sobre la suspensió de la LOMQE (estándares de aprendizaje, criterios de evaluación, serendipia, entrada per llei de la AVT als centres ...). Al Departament d'Ensenyament comença a ressonar que en un futur pròxim caldrà elaborar una llei d'educació catalana (competències, consolidació competencial, habilitats, continguts clau, gradació ...). El ministeri pacta amb les universitats, amenaçants perquè perdien la bicoca de les PAU, una reforma de la reválida encara no implantada, però insinuada en "los estándares de aprendizaje", per seguir controlant les proves finals de batxillerat.

L'única mesura assenyada sobre reformes ensenyament ha estat la del govern català de mantenir el batxillerat sense canvis segons l'ordenació del 2006 fins que s'aclareixi el panorama. I l'única mesura transcendent va ser l'allargament de l'ensenyament obligatori i la creació dels instituts de secundària. La resta, superestructura, mareig i pèrdua de temps en traduir el nou vocabulari. Sustracció d'esforços a l'autèntica millora de l'educació.

P.S: Consulteu a la Wikipedia en espanyol totes les sigles. Son dels articles que contenen més avisoso de manca d'imparcialitat, de continguts divergents i de manca de dades de suport de les afirmacions.

Entenen el 10% del que s'explica!

Tot té les seves derives.

Una de les explicacions més clares d'un tòpicque es fa servir en pedagogia. Si no és veritat, si que ha de moure a reflexió al professorat que confía l'aprenentatge dels seus alumnes només a les seves explicacions a classe. I si és veritat, és un argument fort contra les explicacions llargues, especialment si no s'acompanyen d'explicitació d'objectius i propostes d'activitat.

Els salmodiadors del pedagògicament correcte substitueixen insensatament "explicació" per "classe magistral". Ignorant que "classe magistral" es reserva per denominar aquelles explicacions donades per algú reconegut com a mestre per aquells que l'escoltaran. 

Però aquest mateix esquema es pot aplicar per exemple al dit aprenentatge en grups cooperatius. Heu estat alguna vegada en una aula que treballa cooperativament en grup el treball de síntesi -o com es digui ara- a quart?  Proposo la següent distribució:

25 % activament desconnectats (cerquen algun companyper xerrar, trastegen el móbil, demanen anar al labavo on han quedat amb algun collega de l'altre grup ...)
25% passivament desconnectats (baden sense saber què fer ...)
20% intenten fer el treball, però no entenen les instruccions,  o es dediquen a fer la portada del treball o parts innecesàries.
15% Fan el treball, però no se l'han repartit bé, o només fan el que els surt bé, sense aprendre res. Quan s'adonen que només treballen ells, deixen de treballar
10% Compleixen les instruccions i es treuen la feina de sobre.
5% Copien el treball de l'any passat.

Tot té les seves derives ...

Per què Ferrater Móra no és al programa Wert?

"Pero este integracionismo metafísico plantea dificultades gravísimas, entre las que sólo apuntaré algunas de las principales. La primera es que la posición del autor resulta incompatible con la existencia de los espíritus puros: Dios, los ángeles y el alma. La segunda es que se reduce toda la ontología a un realismo empírico y se margina el decisivo ámbito de los entes de razón. En tercer lugar, se deja entre paréntesis lo eterno o intemporal, lo mismo en el orden ideal que en el real. La filosofía de Ferrater Mora se ciñe a un área bastante restringida de la realidad, concretamente a la experimentable." 

G. Fernández de la Mora (1963): ressenya de El Ser y la Muerte.

"A propósito de la tal Dª Emilia [Pardo Bazán], te diré que en los pocos días que la ví en Madrid me pareció algo demasiadamente bas-bleu, aunque mujer de indisputable talento y de mucha ciencia. También me pareció muy inclinada a los krausistas, ateneístas y demás gente dañina y levantisca, por lo cual he llegado a temer que dé el salto y se haga libre-pensadora al modo de Dª Concha Arenal. Además, es fea, con lo cual tiene mucho adelantado para ser krausista" 

Menéndez y Pelayo (1881) carta a Gumersindo Laverde EMP 5-163, 15-IX-1881.

Com es diu en castellà: de aquellos polvos, estos lodos. O: qui sembra cards, espines cull.

Simone de Beauvoir

Uns fragments de Sobre la vellesa:

Como se ve, hay que descartar radicalmente un prejuicio: la idea de que la vejez trae la serenidad. Desde la Antigüedad el adulto ha tratado de ver bajo un aspecto optimista la condición humana; ha atribuido a las edades que no son la suya las virtudes que no poseía: la inocencia al niño, la serenidad a los viejos. Ha querido considerar el final de la vida como la solución de todos los conflictos que la desgarran. Por lo demás, es una ilusión cómoda: permite pensar que, a despecho de todos los males que como se sabe los abruman, los viejos son felices, y abandonarlos así a su suerte.

Sobre la vejez, 574.

De pronto una descubre que no va a ninguna parte, sino a la tumba. Se está en lo alto de la cima y es el punto de partida de una caída  (...) llega un momento en que uno sabe que no se prepara ya para nada y comprende que se ha engañado creyendo ir hacia un objetivo. De esa finalidad que se atribuía nuestra historia se ve indiscutiblemente despojada. Entonces se revela su carácter de "pasión inútil".

Sobre la vejez, 581.

La libertad, la lucidez, no sirven de mucho si no nos solicita ningún objetivo; tienen un gran valor si se está todavía habitado por proyectos. Activo, útil, escapa al tedio y a la decadencia. El tiempo en que vive sigue siendo el suyo y las conductas defensivas o agresivas que caracterizan habitualmente a la edad provecta no se le imponen. Su vejez madura, por así decirlo, en silencio. Ello supone que en su edad madura se ha empeñado en empresas que desafían al tiempo; en nuestra sociedad de la explotación, esta posibilidad es negada a la inmensa mayoría de los hombres.

Sobre la vejez, 583.

¿Qué debería ser una sociedad para que en su vejez un ser humano siga siendo un ser humano? La respuesta es sencilla: sería necesaria que siempre hubiese sido tratado como un ser humano  En la suerte que asigna a sus miembros inactivos, la sociedad se desenmascara. Siempre los ha considerado como material.

Sobre la vejez, 641.
(Seleccio J.B.)

A partir del minut 5:37, es posa en relació Sobre la vellesa (1970)  amb El segon sexe (1949).

Avui fa 30 anys de la seva mort. Simone, et seguim ... 

Critterati Foto Contest 2009
L'he trobada aqui

Fins el 29 d'abril, hi ha una Exposició a l'Institut francès de Barcelona.

Cena positivista

Corregir

Segurament, l'activitat més odiada de la professió: Quan corregeixes, esmenes, avises, jutjes, castigues, premies, endevines trampes, compares, ordenes, destries la norma. Constates la mimesi entre els discurs de les classes i el dels escrits dels alumnes, laboriosos o deixats.  També reparteixes culpes entre l'alumnat i tu, i el llibre de text, i les pàgines web que el boca orella entre alumnes certifica com "les millors". En d'altres casos, corregir es tranforma en la burocràtica tasca d'anotar si s'ha fet o no una tasca, o en la no menys burocràtica d'emplenar caselles.

La feina més desagradable de la professió: Perquè posa davant del propi fracàs. Perquè estimula el menyspreu -en el fons culpabilitzat- front allò que fa el nostre alumnat. Perquè fa adonar-te que, un cop més, han estat balders els esforços per no tornar a caure en el clot de parionar la llista de les respostes amb la de les preguntes. Perquè no es palesa millora. Perquè en la majoria d'ocasions, la transcendència de la nota fa oblidar la del poder formatiu de l'avaluació.

Si no us ho creieu, compareu amb una altra activitat avaluativa: editar. Editar: cercar alternatives millors tot respectant el que la persona autora volia dir.

Només l'he sentit una actividad agradable i enriquidora quan he plantejat la tasca per tal que m'interessés allò que havien escrit els alumnes, i després els he llegit amb una llibreta de notes al costat per apuntar allò que m'agrada o em crida l'atenció. No em refereixo a recull de disbarats estil "les forces productives són generalment homosexuals (després d'haver dissertat sobre ambdós temes en una mateixa classe). O "cuando Pepinillos descubrió unos manuscitos de Sartre ..." (barreja de la llista de definicions de consciència del Pinillos, el tràfec de manuscrits de "Jean Pol Pârtre" a l'Écume des Jours, i el pour soi. Ni a "nadar en la ambulancia".  Ni en els disbarats que es poden trobar en els repertoris de la xarxa, que feien dir fa anys al malaguanyat Félix de Azúa, comentant una de les enèsimes reformes educatives:  "quizás un día lamentemos que los escolares pierdan su descomunal talento para mostrar el lado ridículo de la vida y la trivialidad de nuestros conocimientos". Em refereixo, en canvi, a l'ús d'eines estil avaluació figuroanalògica, frases incompletes, metàfores, analogies, dilemes, enigmes ...

L'única recompensa: acabar i repartir, tot sortejant el perill que el bon humor d'haver acabat encara sigui amenaçat per les odioses preguntes (que resssusciten tots els dubtes que se t'encaparraven durant la correcció):

- Però, això, entrava?

- Jo he posat el que deia el llibre de text!

- Sí, sí, però quina nota tinc?

- Llavors, què volies que hi posessim?

- X ha escrit el mateix que jo i a ell li has comptat mig punt!

- T'has equivocat en la puntuació!

...

Corregir:

"Emmenar a la regla (allò que se’n separa), purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar" (DIEC).

Però a més:

"Avisar qualcú de la dolentia o inconveniència dels seus actes, per tal que se n'esmeni" (DCVB).

I també, per descomptat:

"Infligir càstig correccional"(DCVB).  

I, en el fons:

"Regir, comandar" (DCVB).

Aquesta nit he somniat que, malgrat estar jubilat, tenia una pila d'exàmens per corregir ...

Històries urbanes

I

L'escampall de criatures s'ha dissolt. Una mica més amunt de la porta de l'escola, arrambades a la paret, romanen tres nenes crescudetes, d'uns 14 anys. Escolten amb posat seriós una dona jove ben vestida que branda una revista i tot assenyalant-la diu:

- Con esto podréis comer y beber lo que queráis!

II

A la cua per pagar la fruita, una dona canosa que m'havia estat mirant em diu: - Jo vaig ser alumna teva! A l'instant la reconec. Ella prova de disculpar-me explicant que també és mestra i que a ella sempre li ha costat reconèixer els seus antics alumnes. Jo em precipito a dir-li que les mestres ho tenen més difícil que nosaltres perquè els infants canvien més. A més, intento demostrar que jo  la recordo bé i li parlo de la seva família mentre desesperadament intento trobar el seu nom. Ella s'ha adonat de la meva incomoditat en no haver-la reconegut, i per això no pronuncia la frase que havia de dir: - Sóc la X. M'arriba el torn de pagar i ens despedim.
Camino una bona estona. De sobte, se m'apareix el nom: C.C.! Aturo l'impuls de tornar corrents a buscar-la. Fora patològicament impropi. A més, demostraria, com a mínim, que la meva memòria s'ha fet lenta, tot i que fa 28 anys que la vaig tenir a classe.

III

L'acordió que ha interpretat entre dues estacions el popurri d'una revetlla completa fins l'apoteosi final enmudeix. Com en una pel·lícula de terror, és substituit per una veu suplicant, llastimosa:
- Ayudenme! Nadie tiene trabajo en casa!
No sé si ha estat la sobtada transfiguració o què, però ningú li ha fet l'almoina cuitada.

8 de març. Mare nostra

Mare meva, que no sé ni on ets,

de qui només en tinc el nom…

Mare nostra que esteu en el zel

sigui santificat el vostre cony

l’epidural, la llevadora,

vingui a nosaltres el vostre crit

el vostre amor, la vostra força.

Faci’s la vostra voluntat al nostre úter

sobre la terra.

El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.

I no permeteu que els fills de puta

avortin l’amor, facin la guerra,

ans deslliureu-nos d’ells

pels segles dels segles,

Vagina.

Anem…

Dolors Miquel, 2006

font

Ja el vem mencionar fa temps, però repetirem el fragment de Mill:

N’hi ha molts que consideren com una ofensa contra ells qualsevol comportament que els desplau i que l'experimenten com un ultratge a llurs sentiments, com en el cas d’un fanàtic religiós, que quan fou acusat de menystenir els sentiments religiosos dels altres, respongué que són ells qui menystenen els sentiments religiosos d’ell tot persistint en llur culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una persona pel que fa a la seva pròpia opinió i el sentiment d’una altra que és ofesa pel fet que ella la mantingui com no n’hi ha entre el desig d’un lladre de robar una bossa i el desig del seu propietari legítim de quedar-se-la. I el gust d’una persona és una qüestió tan pròpia com la seva opinió o la seva bossa.

(Sobre la llibertat, IV)

Olimpiada de filosofia de Catalunya 2016

Sortosament per a mi, l'organització em van proposar de col·laborar en les taules de discussió de l'Olimpiada de filosofia de Catalunya. Va ser estimulant comprovar un cop més que l'ensenyament secundari és un lloc de creativitat, vitalitat, rigor i coneixement, tant per part del professorat com dels i de les alumnes. Teniu informació més completa sobre la magnífica edició d'enguany al blog de l'Olimpíada.

Aquest és el vídeo de la meva experiència. Conté algunes de les preguntes que l'alumnat participant va fer en les taules de discussió. Més abaix en teniu una llista ampliada. No són preguntes retòriques, són preguntes que es fan joves de setze i disset anys que acaben d'escriure una dissertació filosòfica sobre la bellesa:
A tots ens causa la mateixa sensació la bellesa?
T'agraden les coses perquè són belles o són belles perquè t'agraden?
Creus que hi ha una idea de bellesa com pensava Plató?
La contemplació de la bellesa ens serveix de refugi del món?
Per què el concepte de bellesa canvia tant depenent de l'època?
Com sorgeixen els cànons de bellesa?
Existeix la bellesa d'una acció? Si és així, ve definida per la utilitat de l'acció o per l'acció en sí mateixa?
Por qué somos las mujeres las principales esclavas de los cáones de belleza impuestos por la sociedad?
Qué criterios hay para medir la belleza?
Com serà la bellesa en el futur?
Bellesa, objectiva o subjectiva?
Cuánto habrá cambiado la belleza dentro de cien años?
Si segons els biòlegs la bellesa corporal està vinculada a la procreació per què canvia al llarg de la història?
Si nosaltres no existíssim hi hauria bellesa?
Tots veiem la bellesa igual?
La bellesa és una idealització de la realitat?
La tecnologia influeix en la bellesa?
Per què existeixen els ideals de bellesa?
Arribarà un moment on tot sigui bell?
Hi ha un ideal universal de bellesa?
Tot l'árt és bell?
Es pot viure sense bellesa?
És realment important la bellesa?
Se ha de universalizar la belleza?
Volem ser bells pet destacar o per encaixar?
Podemos prescindir de la belleza?
Puede la belleza percibirse mediante otro sentido diferente al de la vista?
Per què ens preocupa no complir els estereotips si sabem que són una manipulació de la societat?
Qui diu què és bell i què no?
Per què actualment donem tarnta importància a la bellesa?
Quin fet o què produeix el canvia en els estereotips de bellesa?

Keep calm

Cafè filosòfic del Raval

Seguim els cafefilo al Cafè de les Delícies. Aquest cop, el tretzè:

Sabem que l'anormalitat té un preu, però la normalitat també en té?

El proper, el 26 de febrer ....

Ètica del treball, encara vigent?

L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, de Max Weber, una obra clàssica. Avui, en pensar el treball,  l'imaginari segueix sent la persona treballadora, fidel, responsable, productiva, confiable, assenyada, que compleix el deure.

I topo amb aquest paràgraf de Bauman (del 2000!!):

"Repitámoslo: en su origen, la ética del trabajo fue el medio más efectivo para llenar las fábricas, hambrientas de mano de obra. Ahora, cuando esa mano de obra pasó a ser un obstáculo para aumentar la productividad, aquella ética todavía puede cumplir un papel. Esta vez sirve para lavar las manos y la consciencia de quienes permanecen dentro de los límites aceptados por la sociedad: para eximirlos de culpa por haber arrojado a la desocupación permanente a un gran número de sus conciudadanos. Las manos y la conciencia limpia se alcanzan, al mismo tiempo, condenando moralmente a los pobres y absolviendo a los demás."

Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Gedisa, BCN. (p. 113)

Mirall i bellesa

La propera Olimpíada de Filosofia de Catalunya 2016 té com a tema La bellesa. En el seu blog es van publicant idees i suggeriments. L'orelles vol contribuir-hi amb una proposta d'activitat Filosofia/Plàstica/Anglès. Hem vist algunes Videes sobre el tema que partien de la bellesa de les persones, però que no semblaven posar-les en qüestió. Provem de fer una activitat que volem no només que ajudi a examinar el concepte críticament, sinó a incorporar les conclusions la pròpia vida. 

La idea és de fa un parell d'anys i prové de la pàgina canadenca de bricolatge  Dans le Lakehouse. És potser l'únic post de caire crític que conté.

Tasca:
Individual
1. Traduir el text:

AVÍS (precaució, compte ...)

Els reflexos en aquest mirall poden estar distorsionats per idees sobre la bellesa socialment construïdes.

2. Reflexionar sobre: bellesa natural/bellesa convencional; bellesa/atractiu; pressió social respecte la presentació del propi cos; la síndrome de la mare de Blancaneus; l'ús de la ironia ....
3. Construir una enganxina com la de la idea original o una plantilla seguint les instruccions de la pàgina. Aplicar-la en el mirall propi i reflexionar. Fer-se una foto mirant el mirall de l'enganxina.

Col·lectiva
4. Posar en comú a classe les reflexions personals (només hi participa qui s'ha fet la selfie): Podem afirmar que hi ha una distorsió de la idea de bellesa? Per què si o perquè no?
5. Escampar l'enganxina pels miralls que es freqüenten. Als del Centre educatiu, pot fer-se redactant una proposta argumentada al Consell escolar o altre òrgan decisori i enganxar-les amb motiu del 8 de març.

Millorar l'argumentació

Al Congrès vaig fer apologia, com sempre, de Douglas Walton. Se'm va quedar per mencionar el seu Methods of argumentation. Dissortadament, no hi ha res de Walton publicat en català o castellà. Anem perdent posicions ...

Ofertes de treball

A photo posted by Eva Serrats (@evaserrats) on Oct 18, 2015 at 7:49am PDT

Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, i 4

Coda

A més: Concert de piano sobre obres musicals de Nietzsche. Exquisit, encara que el zel del conserge deixés fora una part dels assistents. 

Representació esforçada de l’Hiparxiologi. La solemnitat cerimoniosa de l’escriptura convé a la representació.

Totes les facultats, tots els grups i associacions, tots els nivells educatius. I vi, i cava,  i l’autor de A la flama del vi. I els dinars a La calma i a l’Agrícol, i les amistats als passadissos, i l’alberg, i l’hospitalitat d’en Pere ...

Vilafranca, capital cultural. Ja l’has fet teva. Només has pogut atendre un terç del Congrés. Assedegat encara. El proper, a Andorra.

Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, 3

Oscar Brenifier

El convidat estranger. Expectació. Oscar Brenifier és conegut per les seves obres, moltes traduïdes al català i al castellà, però la millor manera de copsar el missatge d’aquest filòsof pràctic és en persona. Conferència del matí: segueix el seu article “Els principis de la pràctica filosòfica” que pot trobar-se al seu lloc web. Pensar és com un art marcial. Consisteix a donar-se desafiaments. Cal aprendre la tècnica i confiar-s’hi, treballar la subjectivitat. Prendre l’altre no com algú en qui trobarem complaença, sinó com una oportunitat d’enfrontar-se a un mateix. Repetir els gestos, com si aprenguéssim karate: aprofundir, problematitzar, conceptualitzar seguint la lògica, no difuminar-la sobre cúmuls de paraules. No respectar les idees u opinions; respectar només l’activitat reflexiva; no témer l’altre, no amagar-se rere els mots. De seguida comença la interacció. Qui presencia o, fins i tot, té la sort de ser interrogat per aquest filòsof pràctic i ignora tot l’anterior pot concloure precipitadament que és un mal educat, perquè agafa es teves paules en serio, i això no et permet escapar al discurs ni fer broma o efectuar reparacions sobre el que has dit. Qui en canvi, entengui el joc, es trobarà amb un exercici, no necessàriament plaent ni necessàriament dolorós, però si intens, en el que es veurà pensar. 

A la tarda, al taller, màxima experiència d’interacció. Algú ha assistit a alguna conferència d’un filòsof que hagi provocat tal diversitat de reaccions? Em tocava moderar i vaig preguntar-li quan de temps estava previst que durés el taller (alguns alumnes de Màster tenien pressa per retornar a Barcelona). Em respon: “- Quan vas a ballar, preguntes quan durarà el ball?”. Es tractava d’examinar enunciats que qui els proposava cregués que eren vertaders i cercar-ne els criteris de veritat. Només vam tenir temps, en les més de dues hores, d’examinar “Ara no estic somniant” i “Una tortuga no és un elefant”. Exigència de compromís amb el que es diu, fascinant joc del pensar. Retret: “- És que tu poses les regles”. Acceptació d’invertir el joc, de ser interrogat. Més de vuitanta filòsofs -alguns després de copioses libacions, tot cal dir-ho- sacsejats, sotragats, sorollats incansablement. Mestria en conduir una discussió col·lectiva, en controlar les intervencions impertinents. Diversió però no per la broma, sinó per sorpresa, per anar en serio, perquè efectivament ens veiem pensar. Al final, l’assistent que destacava per graciós, exclama, entre agressiu i sincer: ”Ara entenc per què van matar Sòcrates!”. Un mostra molt autèntica d’allò que ens deia el Nicies de Plató: “Si un es troba enfront d’ell en una discussió es veurà obligat, sigui quin sigui el motiu inicial de la trobada, a veure’s arrossegat per la trama inicial del diàleg, a donar compte d’ell mateix, del seu mode de vida actual i del que ha portat en el passat. I un cop hom ha caigut en això, Sòcrates no el deixarà fins que ho sospesi tot prou i bé” (Laques 187e-188a). Al matí ja s’havia anunciat que el que proposa Brenifier no te res a veure amb una pràctica terapèutica, no tranquil·litza ni pacifica, sinó que  inquieta, obliga a filosofar. El presoner  arrabassat a la força fora de la caverna ...

Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, 2

Àmbit 5.
Ensenyament de la Filosofia

Cal que el programa d’Història de la Filosofia a secundària inclogui autors del segle XX i XXI? Quins? Quins textos? Tema de la taula rodona de la que properament sortirà un document. Arendt sembla perfilar-se, encara que hi ha qui segueix assenyalant la dificultat de conjuminar la importància històrica de les obres amb l’existència de textos a l’abast. A Balears fa anys que van introduir aquesta pensadora ...

Bones prà

ctiques. Propostes detallades, moltes transmissibles, contrastades. Joana Subirats: detallat giny per millorar l’argumentació a través de l’apropiació i aplicació dels criteris d’avaluació per part dels alumnes. Síntesi assenyada de diverses propostes. Una bona pràctica que podeu trobar aqui.. Emília Olivé, que ens fa aterrar de l’especulació dels altres dies a l’entrevista filosòfica amb alumnes a través d’objectes, les capsetes filosòfiques; activitat voluntària de recull d’objectes sobre la “filosofia i jo”, que respongui al final de curs a “què us voleu endur de la filosofia?”. Objectes, mots, retalls de diari. Tria que potser marca l’inici d’una identitat filosòfica que comença per la forma de la capseta transparent: rodona o quadrada?  Capsetes que es presenten a la professora i s’expliquen.

Xavier Valls explica un altre desplegament de la subjectitivat adolescent en el diari filosòfic personal, que escriu tan profe com alumnes, durant tot el curs. Es recullen un cop al trimestre i observa, com a garantia que es van fent. No cal dur-los a classe. Una de les poques coses de les que els pares i mares expressen opinió positiva és positiu. Incorporació de la filosofia a la vida. Què volem més? Tant l’Emília com en Xavier n’ofereixen exemplars que han aconseguit que els alumnes els deixessin. Fascinació.

Yolanda Navarro, esplèndida i mil·limetrada exposició. Fer servir la fotofilosofia com a eina per a la recepció i integració en el centre dels alumnes de la USEE. “Parelles filosòfiques” entre alumnes de primer de BTX i de la USEE: Construir una fotofilosofia i cercar respostes. Acte especial per Sant Jordi: repartiments dels diplomes a les millors fotofilosofies. Cada diploma amb la foto de la parella filosófica és recollit conjuntament pels dos membres.

Jordi Beltran proposa de dedicar els esforços en l’ensenyament de l’apartat de lògica a la construcció de contraexemples en llenguatge natural i de tractament de les fal·làcies més adient a la teorització actual, que les tracta com a esquemes argumentals  rebatibles que poden ser fal·laços o no. Debat pendent sobre si menysprea injustament la lògica formal.

Montse Palou: Com sempre, tota raó emocionada. El professorat és un agent de canvi (Giroux, Peter MacLaren). La filosofia com a compromís. Es tracta de subvertir l’anòmia i la manca d’integració de l’alumnat d’origen estranger (moltes i molts no saben que són immigrants) social i emocionalment. A través de mitjans de la cultura popular: vídeo, fotografia amb mòbil. En brinda diversos exemples, com el video “Jo per la pau, què faria”.

Ambròs Domingo: condensa una intervenció més llarga, que ens agradaria conèixer completa. Per tal que quedi alguna cosa de filosofia en el nostre alumnat de secundària, hem de modificar la tendència a exposar un seguit de solucions a problemes filosòfics, el que s’ha de fer és,  abans de res, que entenguin per què un problema filosòfic determinat és un problema. Després, passar a examinar les diverses solucions. Il·lustra la seva exposició amb un exemple sobre  el problema de la realitat: Allò que veiem és allò que és? La proposta comporta una conseqüència dins del debat de la inclusió d’autors del segle XX: Quedaria estrany que es donessin les solucions del segle XX si no es discuteixen abans les solucions donades anteriorment ...

Xavier Serra, incansable propagandista, presenta el primer número de la revista digital  Filosofia ara.

I a l’altra taula, més bones pràctiques i anàlisi de la situació de les matèries de filosofia i les activitats del professorat en l’espai -grups territorials- i el temps –darreres mobilitzacions.

IV Congrés català de filosofia 2. Crònica personal 1

Vilafranca del Penedès. Capital cultural 2015. Aparques en una zona de naus industrials, i t’adones que gairebé totes són bodegues. Capital del vi!, elixir que en  formes vàries anirà puntuant generosament tots els actes dels propers dies.

L’entrada a la seu del Congrés costa de descobrir. Només ho anuncia un petit pòster en una porta vidriada i una escala solitària. És que fas tard .... Tanmateix, a dalt ja ha començat a bullir l’olla. Secretariat jove i becaris amb ganes de fer-ho bé.  Esplèndida selecció de llibres de filosofia en català, alguns difícils de trobar, gràcies a la llibreria autòctona l’Odissea. Programa. La curiositat, les amistats, els interessos, l’atzar i els horaris et faran serpentejar tot configurant un itinerari les fites del qual has d’explicar.

Calidoscopi

Calidoscopi d’intervencions, amb llampades que resten a la memòria: les fotos contrastades de Zambrano i Ferrater Móra quan s’exiliaren i quan retornaren. La seva correspondència: “escrivim sobre el mateix que Heidegger, però a nossltres no ens llegeix ningú”. La doctoranda colombiana que, de passada, explica que va consultar Mario Bunge sobre un possible tema i aquest, sense dubtar, li va aconsellar: “Ferrater Mòra”. Una ordenada exposició del pensament de Trias, recomanable si no es coneix el filòsof de Ciudad sobre ciudad. La troupe de la UAB sobre l’estètica gustatòria: violoncels, performance, ganes d’obrir un camp de reflexió.

Els savis Cuscó, Serra, Roviró, que dónen llum a Llorens i Barba. Brillants investigadors blasmats entre els estudiosos d’arreu l’Estat de manca d’ambició perquè es dediquen al que en la historiografia “española” només és un capitulet  annex que agrupa sota el títol “Filosofia catalana” tots els autors, com si fossin d’una sola escola. “A Catalunya tenim la cultura espanyola i la civilització francesa” (Balmes). Ciència catalana de Pujols front Ciencia española de Menéndez Pelayo.

Garcia Carpintero i Birulés, tan diferents, i tan mestres, l’un i l’altra. Garcia Carpintero, tot desplegant enlluernadorament les eines del filòsof analític, depassa l’etiqueta i disserta sobre estètica amb el vell tema platònic de poesia i coneixement, encara que les seves referències son films o novel·les d’ara mateix.  Anuncia un llibre sobre això el 2016. Birulés, construint sobre Kosselleck, Wierkova i Arendt per tal de pensar el present, tot i que, com recorda citant Zambrano, “sobre el presente no hay que exagerar, entre otras cosas porque debemos vivirlo”.