Instant

Assaig comentat. Escenari amb grups dispersos de ballarins que assenteixen a les correccions de l'ajudant de direcció, marquen passos, fan bromes. Pas à deux de dolor per la mort de Teobaldo. Veiem Duato a contrallum com els hi marca els gestos. La parella s'enmiralla en ell. Potser per això ballen més enllà, amb una intensitat alada que de sobte ens deixa sense alè. En un salt endarrera, cauen. Mirall trencat.

Llibres de text

Inundació! La implantació de les noves assignatures remou el mercat del llibre de text. Els comercials, les editorials i els autors s'afanyen a fer-nos arribar nous llibres o, en el cas dels menys diligents, "avenços editorials". Amb major o menor dedicació i encert, els que he rebut fins ara intenten adaptar-se als nous programes, encara que sense atrevir-se, en general, a renovar el contingut. Canviar l'imprescindible perquè res canvii, fins la propera recontrareforma? Ai las! quan un llibre de text durava tota la vida. I, com a autor, enyorança del paper carbó i l'Olivetti, les primeres galerades, les segones. En canvi, ara és: "falten vint línies aquí"; "això ha de tenir un màxim de quatre mil caracters", "envia'm una il·lustració per allà".

Una variant que s'imposa darrerament és el llibre al capone. Recordeu aquell acudit dolent? doncs ara hi ha alcapone el nom. Un professor universitari posa el seu nom al capdamunt d'uns professors o professores de secundària. Així ho han fet Lledó, Savater, Cortina, Mate. Els seus no són ni millors ni pitjors que els altres. Els reps amb interès, però sovint són obres més despistades respecte els programes vigents. I són deficients pel que fa les activitats proposades. I no podem deixar de dir -amb tot el respecte, je je- que queda una mica estrany que el professorat universitari es posi a produir fonts quaternàries o terciàries en el millor dels casos, en comptes de produir-ne de primàries o secundàries. Tanmateix sembla que és una tendència creixent.

Hi ha un posat que consisteix a criticar la utilitat dels llibres de text, però em sembla això, un posat. Primer, perquè crec que la dita castellana del librillo segueix descrivint la realitat. Hi ha unes fonts del professorat, que poden explicitar-se més omenys, però que al capdavall es resolen en uns quants librillos (parlant de Psicologia, l'altre dia vaig sorprende dos col·legues en un comentari elogiós sobre la utilitat del Pinillos!, com si des d'aquella meritòria recopilació no hagués passat res). De tota manera, no sabem com es fa servir el llibre de text a filosofia. Mentre no es faci amb el nostre col.lectiu algun estudi com el que va fer Carmen Guimerá a Història, el que fan els companys i companyes a classe és un misteri (en Chema Gutierrez va hi dedicar un apunt a la seva tesi, però sense dades empíriques). Disposem de relats, però la seva fidelitat i completud no resisteix una anàlisi rigorosa; les generalitzacions que algú s'atreveix a fer no tenen més base empírica que el veí, el nebot o la parella estressada. Sí que tenim sospites, i informes d'alumnes, però ja em direu ... Tampoc podem al·legar un coneixement directe. Lector professor o professora: a quantes classes del teu centre has assistit a banda de les teves?

Posats a relatar, diré que quan impartia història universal, llatí, literatura espanyola, literatura universal, filosofia i història de la filosofia m'era imprescindible. Més seriosament, avençaré la hipòtesi que els llibres de text han complert la funció espúria de tancar els programes que la LOGSE va intentar obrir perquè s'adequessin a cada situació. I també han ajudat a formar el professorat en una certa renovació de continguts. Així les autoritats educatives s'han estalviat la formació permanent i la inspecció ha pogut seguir atrafegada amb la burocràcia i embadocada en la gestió.

Una cosa en què els llibres de text han canviat ha estat -a banda del preu- en la major inclusió d'activitats Es planteja aleshores un nou problema que és conjuminar en un mateix format l'exposició ordenada del saber estàndard i el repertori d'activitats. Sembla gairebé un impossible. És útil el llibre de text? Segurament. En tot cas, a alguns crítics els veus aferrats a la fotocopiadora .... fotocopiant llibres de text.

Mill, personatge dels Peanuts

Via Eviltwins a través de Filoblog

Mill retreu a Bentham la seva concepció quantitativa del plaer ... i Snoopy posa les coses a lloc.

Els representants ibèrics

En un post anterior sobre la difusió de Mill a l'Estat em preguntava on eren els representants ibèrics de la filosofia quan Pardo Bazán, una novelista, havia de dedicar-se a publicar el pensament liberal. Doncs bé, sembla que les forces vives de la filosofia es dedicaven altres coses. Per exemple, llegien la famosa obra de Jaume Balmes (1810-1848, sí el del carrer Balmes), Filosofia elemental, en una edició de butxaca del 1872, impremta del Diario de Barcelona. El volum dedicat a la Història de la filosofia repassa documentadament els autors i arriba fins els idealistes alemanys i krause. Al final del volum, recapitula i proposa que la filosofia segueixi "a la sombra de la religión" per no caure en els errors de la major part dels filòsofs.

Així és com s'hi tracta Hume, el darrer anglès citat. Un altre dia veurem Epicur ...

S-E-L-E-C-T-I-V-I-T-A-T

- Primer, convé que llegeixis els Criteris de correcció de l'any passat: si més no, per repassar com s'han de respondre les preguntes. Una activitat més completa és fer algun dels exàmens de l'any passat i autocorregir-los aplicant els criteris.

- Segon, fixa't en aquests consells per respondre cada pregunta:

1. El principal defecte és incloure en el resum només allò que s'ha entés, per això és millor forçar-se a entendre el text tot marcant (enclerclant), en una primera lectura, els conceptes importants del text. En fer el resum (millor primer en esborrany) assegurar-se que t'has referit a tots els termes encerclats. Per demostrar que s'ha entés, cal també procurar redactar el resum en un ordre diferent al del text; és a dir, no seguir l'ordre de l'exposició sinó l'ordre lògic del text. No serveixen les intruccions del comentari de text de llengua.
2. Per inspirar-se en un llistat de possibles definicions, pitja aquí (de moment, falta Mill)
3. És la pregunta amb més puntuació: cal demostrar que es coneix l'autor i que se sap explicar a què ve el que s'afirma (s'expressa, s'argumenta, es refuta, es qüestiona ...) en el fragment. Si tens un esquema dels grans blocs del pensament de l'autor, va bé repassar-lo per identificar a quina part correpon el tema del fragment i explicar els punts anteriors i els posteriors.
4. Les relacions depenen de com s'ha tractat a classe la històra de la filosofia. Penseu que podeu relacionar amb autors tractats a primer, com Sartre, o en d'altres matèries, com Marx. Com a recepta, algun llibre de text dedica un apartat a suggerir relacions.
5. Com diu en V, aquesta pregunta és com un llagostí, que per arribar al fons cal un procediment. Heus-lo aqui.

Hi ha altres llocs on es donen consells, com aquest, però són una mica farragosos. El que no hagis après fins ara ...

- Finalment, ves a l'exàmen havent dormit el màxim possible, ateses les circumstàncies i ... Kvagib!!!

VII Concurs d'aforismes VII

Resum de l'acte de lliurament dels premis (gràcies a en Toni)


I una altra versió cantada (idem)

Reflexions sobre la Mostra de fotofilosofia

| View | Upload your own

Lautréamont a "Girona, temps de flors"

Com era allò que la poesia sorgia de la unió fortuïta, en una taula de dissecció, d'un paraigües i una màquina de cosir?

Rizoma

La gent del Grupiref m'acull una altra vegada. L'Anna, a qui vaig conèixer a Tarragona a tres quarts de nou del matí un dia de juliol de 1979, quan acabava de preparar la tancada i que cada vegada que ens em vist no ha deixat d'agrair-me -sense motiu- les paraules que vam intercanviar aleshores. Ara s'ha jubilat. L'Eulàlia, que veig com una cosina llunyana però és perquè vem coincidir en el grup A del matí a la Facultat -17 anys! La Irene, sense deixar d'estar atenta a mil aspectes de la jornada, m'atén amb una amable dedicació. Vàries estones d'intercanvis amb en Fèlix en què sento que cadascú està absorbint com esponges el que diu l'altre.

Han aconseguir aplegar un dissabte al matí un auditori de professorat atent, entusiasta i crític. Explico la iniciativa de la Mostra de fotografia filosòfica. Al fons la Carla amb el seu nadó, l'Anna amb el seu, i dos nadons més.

Això té futur.

Per treballar Friedrich Nietzsche (1844-1900)

Aqui teniu un esquema amb la seva vida i els punts principals del seu pensament segons Eugen Fink.

La millor pàgina de Nietzsche en castellà és l'argentina Nietzscheana: Textos de i sobre l'autor, fotos, música, bibliografia, enllaços.

L'explicació del col.lega Vallmajó és la més entenedora i completa que conec per a secundària. La trobareu a Filòpolis. Trieu la versió superior.

Una curiositat: una guia de treball detallada per Així parlà Zaratustra (en anglès)

Una pel.lícula molt recent que no he vist, que es pot descarregar aqui. La sinopsi sona una mica a poti-poti de psicoanàlisi, filosofia i Viena fin de siècle. Allà vosaltres.
Liliana Cavanni va realitzar fa uns anys un film titulat Més enllà del bé i del mal, centrat en el triangle Lou von Salomé, Nietzsche i Paul Rée. Podeu llegir la crítica aqui. Com a pel·lícula històrica, recordo millor el seu Galileo Galilei.

Anava a incloure l'enllaç d'una filmació d'ell després de la crisi de 1889, però no ho faig. Mostrar un autor famós demenciat que no sap què fer davant la càmera m'ha semblat obscè. Si voleu informació visual, un programa de la BBC DE 1999 (en anglès).

(Actualització) Vegeu també una presentació sintètica de la professora Cati Rojas

La competència!

Via Paul Binocle

No anem bé

Rafael Argullol, el delegat de l'SDEUB del meu curs, publica a El Pais un article on es fa ressó de les dificultats d'un jove professor universitari per dedicar-se a l'estudi dels filòsofs. Unes provenen de les servituds burocràtiques i les altres de les suposades males condicions de l'alumnat d'avui. Res a dir sobre les queixes burocràtiques; cadascú fa carrera com pot. Si veiés l'estat del professorat dels IES mentre ha durat el concurs d'accés a càtedres que al final té com a resultat més visible una puja de 90€ al mes ...

D'acord amb què de vegades és difícil trobar tema per a un article. Però que Argullol accepti, com sembla fer, que és una bona idea la d'aquest professor de fer pwp amb textos com a única manera, segons ell, de fer-los empassar la lectura de Plató, em sembla molt qüestionable. En primer lloc perquè sembla que aprofiti per unir-se al cor dels que es lamenten del baix nivell dels habitants de la cultura àudiovisual i de les dificultats per ensenyar-los, que és com si un metge es queixés de com li venen de malalts els pacients. Segon, perquè és sabut que una conferència o classe basada en la lectura d'un pwp és avorridísssima (a les fosques, una mala lectura, on anotar si no tens el text a la mà?). I tercer perquè articulista i jove professor demostren un desconeixement i sobre tot una manca de reflexió sobre la pràctica de l'ensenyament, que per cert es diu didàctica. Aquesta perspectiva errònia s'agreujarà quan el professor vegi confirmada la seva teoria amb la reacció avorrida dels alumnes que reiteren la seva ignorància i mala disposició menyspreant els pwps que el professor amb tant esforç ha preparat. El resultat ja el coneixem: professor amargat, però carregat de raons, i alumnes ignorants.

Tanmateix, hi ha altres maneres de tractar els textos de Plató i fer-los llegir als alumnes; segurament també serveixin per a la universitat:

- Dividir el llibre setè de La Republica en fragments de dos o tres fulls i encomanar exposicions a classe de 15 minuts amb el següent esquema: tesi central del fragment, relació amb els altres fragments, frase destacada.

- Dedicar 10 classes a acompanyar la lectura de El convit. Cada dia cal llegir un dels discursos a casa i dur una frase subratllada que ha agradat i una altra que no ha entés. Fer una prova de recapitulació.

- Mostrar com un text difícil, com el fragment del Parmènides 130e-131b pot ser entés a partir de la seva estructura dialògica: Hi ha quatre preguntes i Sòcrates respon afirmativament a la primera, a la segona, dubitativament a la tercera i negativament a la quarta. Per què?

- Que els alumnes facin un discurs retòric seguint la burla que se'n fa al Fedre 266d-267d

- Dibuixar l'Al.legoria de la caverna després de llegir el fragment. Comentar les "Lecturas de un Mito filosòfico", que apareixa a La Memoria del Logos, d'Emilio Lledó. Fer un altre dibuix reinterpretant-la.

Vegeu la producció d'un alumne que subratlla que una part de nosaltres vol restar a la caverna. Això també passa al professorat ...

VII Concurs d'Aforismes VI

Podeu trobar l'acta aqui.

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

L'existencialisme és un humanisme és una obra que fa temps que fem servir com una de les primeres lectures filosòfiques. La seva brevetat, el caràcter defensiu i polèmic, i la seva afirmació radical de la llibertat poden atreure els nostres alumnes, tot i les imperfeccions i tecnicismes que conté.

En set o vuit classes es pot fer una lectura acompanyada on caldrà:

- Contextualitzar breument la polèmica (per què es parla de catòlics i de comunistes)

- Explicar, quan vagin sorgint, acepció en el text de termes com essència/existència, valors, projecte, angoixa, cogito, subjectivitat, consciència, deseiximent, desempar, quietisme ...

- Comprovar la comprensió amb preguntes com "Per què afirma Sartre que l'existencialisme no és altra cosa que l'esforç per treure totes les consequències d'una posició atea coherent?".

- Subratllar que el que s'hi exposa no és tot el pensament de Sartre.

- En acabar, caldrà fer una recapitulació per escrit.

Per informar-se, un lloc senzill i ben documentat.

Una exposició on line amb imatges i textos de la Biblioteca Nacional Francesa (en francès)

El text on line en castellà.

Sobre Sartre (en anglès)
Si voleu veure com dissertava:

I una caricatura del Equipo Crònica (en alguna versió els ulls són mòbils)

Davant del Parlament i al peu del Desconsol

La tendencia a la malenconia que sovint patim el professorat de filosofia a secundària em conduia resignadament a la convocatòria d'avui. Hi anava havent reclutat la dinàmica dama per ajudar-nos a fer gruix. Duia les meves frases redactades a darrera hora (inventades, no m'ha semblat que si era per fer propaganda de la filo haguéssim de citar les nostres autoritats) però pensant que només era per complir la papereta. En arribar. oh sorpresa: ni molts, ni pocs, però col.legues de relacions sòlides de fa anys i d'altres de més noves, afermades pels lligams web. Ens alegràvem de veure'ns. I quan hem llegit les frases, ha estat com si construissim entre tots una cosa sòlida: la importància de la filosofia en la formació de les noves generacions.

P.S: Completarem amb millors fotos. En fer les de prova s'ha acabat la pila.

Llenguatge i realitat

1. Preneu Exercicis d'estil, de Raimond Queneau. Passeu una bona estona llegint-lo.

2. Fotocopieu per exemple els següents títols i numereu-los en l'ordre en què els citem:
Anotacions, Sopreses, Somni, lítotes, Auditiu, Telegràfic, Geomètric, Pagès, Lipograma, Anglicismes, Vulgar, Interrogatori, Per partida doble.
3. Entreu a classe i proposeu el tema: Llenguatge i realitat

Que entre totes i tots recordin les funcions del llenguatge apreses a Llengua
Menció als jocs del llenguatge

La pragmàtica: fer coses amb paraules: batejar, prometre, expulsar de classe, absoldre ... (Tot plegat, 10')

4. Repartiu els relats. Deixeu una estona perquè es preparin per llegir-los amb la major entonació possible.

5. Feu-los llegir. Que tothom escolti.

6. En acabar, preguntar: Què s'hi explica? I quan algú ho expliqui, fer notar que s'acaba de construir un altre relat.

7. Fer una roda de comentaris: el llenguatge, condiciona la realitat?

8. Sortiu de classe. No us enrolleu més sobre el tema.

Activitat complementària per al professorat: Admirar la feina dels traductors de l'edició catalana i castellana a l''article on line que es troba aquí.

El nostre SantJordi08

| View | Upload your own

Convocatòria φ!!

φ

Aquest dissabte 26, el professorat de filosofia es manifestarà a les 12 del matí davant del Parlament de Catalunya contra la reducció d'hores de la materia de primer de batxillerat. Sí, és pels cigrons, per descomptat, però també perquè barrinem sobre si valdrà la pena la reducció d'hores i continguts en favor de la nova assignatura de Ciènces per al Món Contemporani. Alguns temem que passi quelcom semblant al que va passar amb la introducció de la Tecnologia. El detall de la convocatòria és aqui.

No s'invita particularment.

Ressaca de Sant Jordi

Unes quantes preguntes:

1. Algú li va preguntar a la princesa si volia que la salvessin?
2. "Aranya" en "Sant Jordi, mata l'aranya" vol dir "drac". Per què no surt aquesta acepció del mot ni en l'amplíssim Diccionari Català Valencià Balear?
3. Heu pensat que gent com el sant jordi aquest són els responsables de l'extinció dels dracs? O és que n'heu vist algun?
4. Creieu que en Buenafuente ha plagiat l'Orelles de burro en la portada del seu darrer llibre?
   

Com expliquem la història de la filosofia?

La reducció d'hores de filosofia hauria aixecat encara més rebuig si hagués afectat a la Història de la Filosofia de segon. Aquesta assignatura és la nineta dels ull del professorat. Tant és així, que en els seminaris poc avinguts era una font de discussió qui donava la Història, i fins i tot en algun centre modifiquen el programa de primer i la divideixen entre primer i segon. Aquesta consideració positiva té una explicació en la base mateixa de la disciplina que professem: la filosofia viu en els textos dels autors. Els textos admirables dels filòsofos i filòsofes són llocs on necessàriament hem de fer peu, i la seva lectura és essencial per vivificar interpretacions estandarditzades. Però aquesta devoció vers la història té unes derives que em semblen rebutjables, tan des del punt de vista del rigor historiogràfic com de la pedagogìa.

1. L'exposició de cada autor sovint amaga aspectes del problema o problemes que es plantegen i de la resposta que hi dónen. Per això la sensació que molts cops tenen els alumnes que uns diuen una cosa, els altres la contrària, no hi ha manera de saber qui té la raó. Quan ja eren kantians resulta que qui ara tenia raó era Niezsche.
2. El tractament històric pretén transformar la reflexió filosòfica en un relat. Això mixtifica i amaga l'estil cognitiu de la filosofia, que seria més problematització, hipòtesis, deducció de consequències, detecció d'incoherències, etc. El relat, en canvi, segueix l'estructura passat-present-futur. No ens extranyi que els alumnes al final acabin escribint: "Llavors va fer una crítica de la causalitat".
3. L'exposició detallada de la història del pensament és imprescindible com a formació universitària, però al batxillerat és innecessària a més d'impossible.
4. Si estem d'acord en què cal distribuir les hores de les assignatures entre diverses matèries, amb el temps raonable assignat a la història de la filosofia no podem fer una història que tingui un cert rigor. Quan els pobres dels nostres alumnes intel.ligents intenten concatenar els autors que els expliquem cauen en errors bàsics, com suposar que Hume era lector de Descartes o que Nietzche explicava Marx. Molts bons filòsofs no han estat bons coneixedors de la Història de la filosofia. Ramón Valls ens va ensenyar que el lligan entre el racionalisme i Hegel i Schelling eren les explicacions d'Espinosa que aprenien de Jacobi.
5. Quan cal reflexionar sobre un tema, molts cops es recorre al tractament històric: "Ja els antics romans ...". El tractament històric dels problemes pot ser acadèmicament interessant com exercici de repàs, però no va més enllà que un repertori de respostes superficial als problemes i que acaba transformant els temes en tòpics.
6. Potser la manera honesta i rigorosa de tractar la història seria examinar moments clau: Marc Aureli i el poder; la revolució científica; Leibniz-Clark, la reflexió alemana sobre la revolució francesa;, Einstein i Popper ...
7. Finalment la pràctica: per on aneu a història de la filosofia?