Concedim que es pot avençar més, que els indicadors internacionals no situen l'Estanyol en molt bon lloc, amb la salvetat d'algunes comunitats autònomes. Però que no ens diguin que és una llei de qualitat educativa. És pura ideologia. Control central de tots els programes, il·legítim tant perquè contradiu l'estat autonòmic com per la previsible manca de participació en la seva elaboració (ja anunciada per com es van redactar els programes de la reformada EPC). A França, model de centralització, no es canvia ni un epígraf dels programes sense un informe on alguna persona experta hagi donat la cara i després d'un ampli debat en la comunitat educativa. Control reforçat gràcies a les revàlides amb preguntes confegides des del poder central que determinaran el calaix de respostes que caldrà aprendre's ("profe, això entra a revàlida?"). Segregació de l'alumnat, aconseguida forçant l'elecció precoç de les vies d'estudi als 13 anys. També segregació de centres: els públics hauran d'oferir totes les vies, i la dualització de centres entre els de FP i de Batxillerat d'abans de la LOGSE es produirà ara entre els centres públics i els privats. I quines consideracions educatives porten a torpedinar la immersió linguística a Catalunya? I a que la Religió sigui avaluable? I una vegada més: per què, quan ja es coneixen bé els recursos que dóna una llei i se n'han fet modificacions, es canvia per tornar a començar? Que és una llei educativa profundament sectària ho prova que no ha trobat cap suport polític ni social més que el del partit del govern que la proposa.
Poca broma. Que és un canvi profund i seriós ho palesa que els que diuen (aqui o aqui, per exemple) que la llei Wert no els agrada, troben tanmateix que millora la situació anterior. Mostren el seu desacord amb la LOMCE, però el que fan, sobretot és criticar agrament ... la LOGSE!
Mentrestant, a les tertúlies que alimenten l'opinió pública segueixen fent-se servir categories obsoletes a tot el món civilitzat, com "repetició de curs" o "esforç", i proves basades en els records idealitzats de l'època escolar pròpia, o en el que l'altre dia diuen que li va passar al seu nebodet. I el pare d'un nen de 12 anys acusat per una companya d'ensenyar-li un video porno denuncia al director del centre per haver comprovat l'acusació mirant el mòvil del nen i el jutge de primera instància li dóna la raó. I les ofertes formatives per al jovent aturat (un 40%) o són deficients o són vies de corrupció (Pallerols ...). I les AMPes es gasten els diners en comprar sistemes informàtics obsolets -malversació?- per al control de l'assistència a classe dels seus fills. I la sobrecàrrega d'alumnes i hores de classe, unida a les retallades salarials, està acabant d'aturar la inèrcia de bones pràctiques existents fins fa dos anys (qui seguirà corregint un exercici setmanal, quan té el 20% més d'alumnes i menys hores per corregir?). I al Congrès, els grups de l'oposició, per tal de mantenir el ritme de canvis en les lleis educatives (cada 7-8 anys) es comprometen a derogar la llei si guanyen les eleccions ...
Per acabar: Ahir s'establí la desaparició de la Història de la Filosofa, de l'Ètica i de l'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans com a assignatures comunes per a tot l'alumnat. Ben aviat veurem també com es comença a qüestionar l'especialitat de professorat filosofia a secundària. L'únic grup polític que ha donat suport a la nostra reivindicació ha estat Izquierda Unida. La resta, aquí i a Madrid, ens han fet bona cara però quan ha arribat el moment han callat: PP, Cs, ERC, CiU, UPyD, PSC, PSOE ...
Ens hem quedat sols. I ells també. Però són molts. De moment.
Mentrestant, a les tertúlies que alimenten l'opinió pública segueixen fent-se servir categories obsoletes a tot el món civilitzat, com "repetició de curs" o "esforç", i proves basades en els records idealitzats de l'època escolar pròpia, o en el que l'altre dia diuen que li va passar al seu nebodet. I el pare d'un nen de 12 anys acusat per una companya d'ensenyar-li un video porno denuncia al director del centre per haver comprovat l'acusació mirant el mòvil del nen i el jutge de primera instància li dóna la raó. I les ofertes formatives per al jovent aturat (un 40%) o són deficients o són vies de corrupció (Pallerols ...). I les AMPes es gasten els diners en comprar sistemes informàtics obsolets -malversació?- per al control de l'assistència a classe dels seus fills. I la sobrecàrrega d'alumnes i hores de classe, unida a les retallades salarials, està acabant d'aturar la inèrcia de bones pràctiques existents fins fa dos anys (qui seguirà corregint un exercici setmanal, quan té el 20% més d'alumnes i menys hores per corregir?). I al Congrès, els grups de l'oposició, per tal de mantenir el ritme de canvis en les lleis educatives (cada 7-8 anys) es comprometen a derogar la llei si guanyen les eleccions ...
Per acabar: Ahir s'establí la desaparició de la Història de la Filosofa, de l'Ètica i de l'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans com a assignatures comunes per a tot l'alumnat. Ben aviat veurem també com es comença a qüestionar l'especialitat de professorat filosofia a secundària. L'únic grup polític que ha donat suport a la nostra reivindicació ha estat Izquierda Unida. La resta, aquí i a Madrid, ens han fet bona cara però quan ha arribat el moment han callat: PP, Cs, ERC, CiU, UPyD, PSC, PSOE ...
Ens hem quedat sols. I ells també. Però són molts. De moment.
3 comentaris:
Alguns companys de departament es freguen les mans quan pensen que no caldrà competir amb la història de la filosofia perquè els alumnes estudiïn la seva matèria fins a l'últim dia, doncs entrarà a la revàlida de batxillerat. Ser especialista implica exercir com a tal i res d'això pot passar amb tres hores de filosofia en 1r de batxillerat i prou. A Catalunya encara menys especialistes, segurament ens quedarem amb les dos que tenim i punt. Perdem les hores de psicologia i sociologia i ens convertim en els que ompliran horari amb sr alternatius a la religió. A veure qui serà més guai, però ens trobarem en aquesta situació. Sí, són molts, però no tants que no es pugui amb ells. El problema és que IU és minoritària i els altres partits seguiran l'estela de la LOMCE, per molt que cantin ara. I sí, Jordi, s'han fet un fart de criticar la LOGSE, tan necessària com va ser, tot i que no perfecta. Cap autocrítica a la nostra actuació col.lectiva i professional. No crec que hi hagi un destí polític fatal que ens porti a estrellar-nos. Creia i crec que podríem i podem fer en contra del que passava i passa. La feina institucional ha mostrat els seus límits. L'ofensiva ha de passar per fer dels anys foscos que ens esperen amb bastant probabilitat un exercici de resistència i de mobilització, de difusió de la filosofia en l'educació. Fem mil vegades la Mostra de Fotofilosofia, siguem els filòsofs més olímpics amb l'Olimpíada per venir, reivindiquem a les places, als diaris, a tot arreu. Fem resistència constant i activa. Ens hem de fer veure i anar, de mica en mica, guanyant pes, sent considerats. Fent aportacions que revelin l'error de bandejar-nos. Sent professionals de l'educació i de l'ensenyament de la filosofia. Com algun activista jubilat que conec. Som-hi!
Dolors: espero que l'alè que batega en les teves paraules s'encomani a tot el col·lectiu i més enllà, a la gent que pren les decisions!
"La feina institucional ha mostrat els seus límits. L'ofensiva ha de passar per fer dels anys foscos que ens esperen amb bastant probabilitat un exercici de resistència i de mobilització, de difusió de la filosofia en l'educació. Fem mil vegades la Mostra de Fotofilosofia, siguem els filòsofs més olímpics amb l'Olimpíada per venir, reivindiquem a les places, als diaris, a tot arreu. Fem resistència constant i activa."
Bravo!
Publica un comentari a l'entrada