divendres, 11 d’octubre del 2013

Tots els diàlegs argumentatius son iguals?

Walton (2006: 215) distingeix sis tipus bàsics de diàleg argumentatiu, que es resumeixen en la taula següent:
 Tipus de diàleg
Situació inicial
Fins del participants
Fi del diàleg
Diàleg persuasiu
Conflicte d’opinions

Persuadir l’altra part
Resoldre o aclarir una qüestió
Investigació
Necessitat de tenir proves
Trobar i verificar proves
Provar (o refutar) una hipòtesi
Negociació
Conflicte d’interessos

Aconseguir el que es vol
Assolir un acord
Recerca d’informació
Necessitat d’informació
Obtenir o donar informació
Intercanvi d’informació
Deliberació
Dilema o elecció pràctica
Coordinar fins i accions
Decidir el curs d’acció més adient
Erístic
Conflicte personal

Donar un cop verbal a l’oponent
Revelar bases més profundes del conflicte

Aquesta llista no es presenta com a exhaustiva. De fet, en obres anteriors, l’autor canadenc havia citat afegit altres tipus de diàlegs, com els recollits a Informal Logic (1989: 10):
Debat
Controvèrsia forense
Victòria verbal
Impressionar l’audiència
Educatiu
Ignorància

Ensenyar
Impartir coneixement


I a Arguments from Ignorance (1996: 190) en consignava altres dos:

Entrevista
Curiositat per una posició
Exposar la posició del subjecte
Difusió d’informació
Consulta d’experts
Necessitat d’un parer expert
Decisió operativa
Coneixements de segona mà

Segons Walton, la primera llista enumera els tipus purs. Les altres afegeixen tipus mixtes o subtipus. Per exemple, el debat té veure amb el diàleg persuasiu i amb l’erístic. El que en pragmadialèctica anomenen discussió crítica és una subclasse del diàleg persuassiu.

El que és més important de tot és que en cada un d'ells la pertinença dels arguments, l'acceptabilitat de les premisses i la seva suficiència són diferents.

2 comentaris:

XAVIER ALSINA ha dit...

moltíssimes gràcies JOrdi em pot anar molt bé per les classes a l'Arnau

Jordi Beltran ha dit...

Xavier: Quina sort ha fet l'Arnau!!