Contra el bien general

Contra el bien general és un dels darrers desastres de Goya. Amb l'abolició de la Constitució de Càdis, l'Espanya negra retorna. Un monstre legisla contra un nou ideal polític: el Bé general.
Qui són ara els nostres monstres?

Podeu trobar-ne un comentari iconogràfic dels artistes Jake i Dinos Chapman aqui.

Sant Jordi

Eina sobre drets humans

L'any 1973, la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona acordà, en motiu del 25è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, publicar en la seva revista una traducció al català d'aquest document. Avui podem trobar-ne fins i tot en els manuals escolars i de fet cada any n'apareixen de noves. Alguna cosa s'haurà avençat. Una de les que m'agrada més és la d'Editions Folio que il·lustra amb dibuixos de Folon la declaració en els sis idiomes oficials de l'ONU. A classe l'he feta servir passant el llibre i demanant que cada alumne faci un gadget amb el text d'un article en algun dels idiomes. És l'ocasió perquè molts desrovellin el poc àrab que saben, el rus que recorden, o llueixin el seu xinés. Si teniu alumnes d'altres origens, consulteu la plana de l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans. Hi traduccions en més de tres-cents idiomes.

Un nou recurs en què hi ha participat gent de l'escola de cultura de pau dela UAB:
El sueño de Eleanor. És un més dels repassos a l'articulat de la Declaració de la mà d'artistes espanyols amb una participació especial de Sara Baras. 15 minuts i una guia didàctica una mica pesada de descarregar, però molt completa.

Si us agraden el dibuixos de Folon, també figuren al "passaport dels drets humans". Una bona manera de dir que els drets humans no enen fronteres.

Poema filosòfic

Sin Permiso publica un sonet de Tomas Moro Simpson, el filòsof argentí més important i creatiu de la seva generació. És un regal per a Mario Bunge, en el seu 90è aniversari. Porta un títol molt aristotèlic:

"Diálogo entre la causa eficiente y la causa final"

CF: Soy la causa final, yo soy el télos,

forma ideal que mueve lo viviente,

flecha del ser, imán desde los cielos:

¡no me rebajo a ser causa eficiente!

CE: Y yo construyo, sin rencor ni celos,

la cadena causal más pertinente:

yo voy de causa a efecto lentamente,

porque sin mi ¿qué puede hacer el télos?

Soy el factor causal, una hormiguita

que el arrogante Télos necesita

si la semilla ha de acabar en rosas.

CF: Tu empiezas, nada más, pero ¿hacia dónde?

Yo en cambio sé el lugar en que se esconde

el sumo Bien, la gloria de las cosas.

El jardí anglès

A Metàfores de la vida quotidiana, Georg Lakof establia que acostumem a pensar en termes de metàfores: La vida és un viatge, el temps és com un espai, sóm rics en idees, l'amor ens amara. Malgrat ser exponents del pensament abstracte, les obres filosòfiques no es lliuren d'aquesta tendència: la llum de la veritat, les ales del pensament. A Sobre la llibertat, quan Mill fonamenta la llibertat en la individualitat i aquesta en el benestar, recorre a la metàfora de l'arbre. La llibertat és necessària precisament per desenvolupar la individualitat, de la mateixa manera que l'arbre se l'ha de deixar créixer harmonosament:
"La natura humana no és una màquina que es construeix segons un model i disposada a fer exactament la feina que se li ha prescrit, sinó un arbre que necessita créixer i desenvolupar-se per totes bandes, segons les tendències de les seves forces internes, que fan d'ell una cosa viva"

JS Mill Sobre la llibertat, cap 3 pàgina 131 Edició d'Alianza.

El que segurament passà desapercebut al filòsof és que estava pensant en aquest arbre:

i no en aquest:
Paradigmes respectivament de jardí anglès i del jardí francès . Aquest etnocentrisme ....

IXè Concurs d'aforismes de Sant Cugat

Per novena vegada els cinc instituts de Sant Cugat convoquem un concurs d'aforismes. col·lectiu No pretenem que qui hi participi acabi essent un famós dels aforismes, com en James Geary, que explica que començà redactant els textos de les galetes de la sort d'un restaurant xinès .O com en Foix, que es diu que escrivia els rodolins aforístics dels caramels de la pastisseria (crec que és una llegenda, perquè mai el vaig veure a l'obrador). El que ens motiva és gaudir divulgant aquesta forma d'expressio del pensament filososòfic.

Podeu passar-vos pel lloc del concurs ... o fer el mateix en la vostra població, com han fet aqui o aqui ... o aqui:

Otrosí:

Os envio este escrito por si os parece oportuno remitirlo masivamente al Consejo General del Poder Judicial en el marco de una amplia movilización cívica.

Cordiales saludos.

Carlos Jimenez Villarejo.

El correo del Consejo es webmaster@cgpj.es

Sr. Presidente y Consejeros del Consejo General del Poder Judicial

Ante la noticia de que en fecha próxima han de resolver sobre la “suspensión de funciones” del magistrado D. Baltasar Garzón por razón los procedimientos judiciales incoados contra el mismo por el Tribunal Supremo, como ciudadana de un Estado Democrático de derecho y en el ejercicio del derecho de petición, reconocido en el Art. 29 de la Constitución y desarrollado por la L.O. 4/2001, solicito de Vds., con el respeto debido pero también con la máxima energía, que no acuerden dicha suspensión de conformidad con las fundadas razones de la Fiscalía General del Estado. En caso contrario, la decisión causaría un gravísimo perjuicio al principio constitucional de independencia judicial y a los valores democráticos constitucionales.

Atentamente.

Nombre y apellidos:

DNI:

Profesión:

Vergonya

"Amnistía Internacional considera insólito que el juez Garzón pueda ser juzgado por investigar las desapariciones de más de 100.000 personas ocurridas durante la Guerra Civil y la dictadura franquista.
La “Ley de Amnistía de 1977” ha sido invocada para perseguir al único juez que ha intentado dar respuesta a víctimas de desaparición forzada y sus familias. Si este juicio se produce, será la primera vez en todo el mundo – al menos que tengamos constancia en Amnistía Internacional - que un magistrado, en democracia, es sentado en el banquillo por intentar conseguir verdad, justicia y reparación para las víctimas de crímenes internacionales. Además, enviará un mensaje tremendamente negativo a otros jueces que lo intenten."

Tot sigui per la causa

Més informació aqui i aqui.
L'any vinent, a Mataró.

Messi i els fins últims

Llegim Utilitarisme, primeres linies del capítol 4: "ja hem fet notar que les questions relatives als fins últims no admetien prova en l'acepció ordinària del terme".
- Què són "fins últims"?
- Són aquells que no volem per a res més.
- mmmm.
- Les finalitat que volem acostumen a ser mitjans per a altres finalitats: estudiem per aprovar, volem aprovar per poder ingressar a la universitat, volem anar a la universitat per tenir una feina que ens agradi ....
- Vols dir que hi ha coses que són fins peró que alhora són mitjans?
- Exacte. Altres exemples que els filòsofs han fet servir són el poder, la fama, els diners. Tanmateix, hi ha alguns fins que no els volem per a res més, no són mitjans per a res. Són el que anomenem fins últims: el coneixement per sí mateix, el plaer, la felicitat, el joc. No tenen justificació.
- És veritat, com justificar per qué faig una cosa que m'agrada?
- Per què t'agrada i s'ha acabat!
- Exacte.
- Però hi ha massa gent que troba que ha de justificar-ho tot. És incapaç de fer alguna cosa per sí mateixa. Balla no pel plaer intrínsec de ballar, sinó per aprimar-se. S'apunta a un equip de vollei per tenir amistats. Estudia idiomes per mantenir el cap clar. Fa l'amor per relaxar-se ...
- Ostra, però és veritat que fer l'amor relaxa!
- Serà que en saps molt d'això, tu que deus ser el "d'una, o ninguna" ...
- Ep, escolteu. El problema és que tot actuant amb aquest pensament, el que es fa és rebaixar els fins. Fer l'amor, saber, ballar, queden relegats a mitjans. I quan jugues per fer amics, per només guanyar o per veure si et fas ric estas devaluant el fi últim que és el joc. Potser el que ens acaba d'encisar de Messi és que sembla jugar només pel plaer de jugar, que el posaries en un pati d'escola o en un descampat i hi jugaria igualment.
Heus aquí la lliço de Messi sobre els fins últims.
El futbol espectacle, aquell territori curiosament lliure d'homofòbia, on els homes poden plorar, abraçar-se i petonejar-se en públic sense perdre virilitat.

Tots a Igualada!

Per tercer any consecutiu (el primer aqui i el segon aqui) el professorat de filosofia i els seus suporters ens trobarem per afermar la presència de la filosofia a secundària. Enguany és a Igualada, el proper dissabte dia 10 a les 10 a la Biblioteca.
En el blog de la convocatòria trobareu el programa de màxims. Per a mi, el programa de mínims hauría de ser:
1. Tots els centres de secundària han de tenir un/a especialista en filosofia
2. Quan hi hagi cues de matèries de geografia i història i de filosofia (encara que siguin les ciutadanies de tercer o les ètiques de quart), que en les negociacions de plantilles les direccions i les inspeccions no assignin mecànicament un especialista d'història en comptes d'un de filosofia, també facultat per impartir l'àrea de socials a l'ESO.
3. Que no s'amortitzin places de filosofia tot aprofitant les jubilacions.
4. Que l'optativa de psicologia i sociologia s'imparteixi a tots els centres i per professorat de filosofia.
5. Treballar per bastir un full de ruta amb unes línies de creixement estil les del manifest de l'Acireph:

1. Reconèixer que la filosofia a l'escola secundària és una disciplina escolar.
2. Reconèixer que aprendre a filosofar és un aprenentatge i que ensenyar la filosofia és un ofici.
3. Assumir la diversificació de les formes d'ensenyar filosofia que comporta la seva democratització.
4. Reconèixer que fer filosofia no només serveix per a filosofar.
5. Redefinir el que és elemental.
6. Articular l'aprenentatge filosòfic amb els sabers.
7. Articular l'aprenentatge filosòfic i el dels nous usos de la llengua.
8. Ensenyar la filosofia viva
9. Fer sortir l'ensenyament de la filosofia dels cursos darrers.
10 Remodelar de la formació inicial i contínua del professorat de filosofia així com el sistema d'accés.

Ιtàlia: filosofia a tres cursos, tres hores a la setmana.

Sense títol

Prendre seient un altre cop entre les dues piles. Observar amb preocupació com la de pendents de corregir ha minvat menys del que t'havíes proposat.
Pitjar el botonet.
Hola! Ja sóc aqui.

Idees clares

Una exalumna ve a recollir un titol. Em saluda (encara no m'he fet transparent!).
- Què estudies? -li pregunto.
- Dret.
La resposta em lliga amb la roba d'aspecte car que sembla haver adoptat, que també he observat en algunes altres estudiants de dret.
- I qué voldràs ser? jutgessa, advocada, fiscal, notària ...?
Em mira fix, com assegurant-se que hi sento bé, i diu:
- No, jo funcionària, funcionària.

Sentir-se bo és ser bo?

Festival d'Idees de Bristol

La ciutat de Bristol celebra un festival d'idees per a aquest mes de maig. Programa farcit de conferències, films, tallers. Drets dels animals, Identitat, Història, Ateisme, Guerra, Política ... temes variats per a públics variats.
Qui s'atreveix a fer-ho aqui?

Clínica d'argumentació

Un personatge va a la clínica de 'argumentació per tal de fer un tractament ... d'argumentació (n'hi ha de subtitulats en espanyol, però no contenen tot l'episodi)



S'hi poden distingir diversos tipus de diàlegs:

• Insult
• Diàleg contradictori
• Diàleg argumentatiu
• Reclamació

A més, juguen amb llenguatge i metallenguatge.

La reina en el palau dels corrents d'aire

He llegit en algun lloc que el títol de la tercera entrega de la sèrie Mil·lenium era absurd. Doncs a mi sempre m'ha fer pensar en el palau reial d'Estocolm en l'època en què Descartes exposava la seva filosofia a la reina Cristina, i a la tradició d'atribuir la mort del filòsof a una pneumònia contreta en les seves gèlides estances. Per què Larson podria haver associat l'antiga reina Vasa amb la seva Salander? Perquè va ser tutorada desde molt petita però va aconseguir emancipar-se amb gosadia? Perquè va abdicar voluntàriament del tro? Perquè va renunciar a casar-se? Perquè, aparentment si més no, sempre va fer el que va voler?

Cristina de Suècia (a l'esquerra) i Descartes

Corregir

A batxillerat, seguim fent servir l'exàmen com a eina d'avaluació, especialment a segon. Corregir un examen tipus selectivitat significa unes cinc hores per grup-classe: indicar les faltes d'ortografia, senyalar els errors, comentar les respostes, puntuar-les. Dos grups de segon per sis exàmens per cinc hores són ... 60 hores de treball per any acadèmic ... a caseta. A banda de dissenyar-los i elaborar un model amb les possibilitats de resposta.

How's like to be a toro?

Parodiem el títol de famós article de Nagel però no per argumentar que no és possible ser-ho, sinó per fer un exercici d'empatia de la mà de Mosterín. Argumenta que el toro és, com tots els bòvids, un animal poruc i que tot el seu capteniment a la plaça es malinterpreta com agressiu. Recordem que Mosterín, a més dels seus indubtables sabers i del ¡Que vivan los animales! va ser molt amic de Félix Rodríguez de la Fuente i va col.laborar en aquella llunyana època de les enciclopèdies a Fauna, d'Editorial Salvat.

De vegades

Il·lustra que es pot ensenyar sense paraules: és el silent way, que es pot fer servir no només a les classes de música o d'idiomes sinó a totes. De vegades, a classe, aconsegueixes un efecte semblant. De vegades.

8 de març, Temps de neu

Tot va començar amb unes activitats preparades gràcies a complicitats i sinèrgies múltiples i dutes a terme contra vent i marea ...

Però la neu, insistent, va acabar guanyant ...
I es va produir l'estampida joiosa cap a casa ...
Cofoi per haver reeixit, després d'un dolorós aprenentatge, a colocar les cadenes, conduia feliç, però els mossos ...

Em van donar una alternativa que em va portar fins a un cul de sac: Barrat el pas per aqui ...

I per aqui.

Vençuda la màquina, queden les cames en una llarga i solitària pujada fins a casa.

8 de març

Quan prepares el 8 de març, hi ha qui assatja la broma de "i el dia dels homes quan serà?". Tu procures passar del comentari o mirar-lo fix amb un somrís de "m'ho dius de veritat?". Aquest any, tanmateix, he decidit passar a l'acció, i recomano que visitin en l'Orelles aquest post i aquest.
Així mentrestant podem dedicar-nos a un dels objectius del dia d'avui, celebrar i visibilitzar les dones i en el nostre cas les dones filòsofes. A això ens ajuden Rosa Rius i Gatell i Mercé Otero Vidal , que han fet una edició i traducció tan rigorosa i precisa com les que ens tenen acostumats d'una obra que Gilles Ménage va escriure al 1690.
La visió històrica més estesa de la situació de les dones conté, al meu entendre, alguns tòpic erronis. El primer i més evident és que les dones abans no treballaven (es concedeix que si ho feien en l'àmbit domèstic) i que des del segle XX s'han anat incorporant al món del treball. Sense considerar més que el nostre país, això sempre ha estat fals. Les dones pageses, les artesanes medievals, les proletàries del tèxtil, les mainaderes i criades ...
El segon tòpic és que el pensament igualitarista segueix un camí que va del vilipendi i la minorització de les dones en l'antiguitat al reconeixement progressiu de la seva dignitat i drets iguals en l'actualitat. Però això és com a mínim inexacte. I aquesta obra palesa que s'ha fet el camí invers. Com relata la prologuista, resulta que, tot basant-se en fonts antigues, al segle XVII Ménage llista 65 filòsofes en l'antiguitat ... curiosament desaparegudes en la seva majoria als manuals del segle XX. Això també es constata en repassar la història de la filosofia, on trobem misogínia a partir precisament del XVII, que és quan es va començar a escampar la idea de la igualtat essencial de tots els éssers humans. I per mantenir la submisssió va caldre aleshores minoritzar-les, tutorar-les, ignorar-les: Rousseau, Kant, Schopenhauer, Nietzsche. El sexisme i més tard el racisme són dues formes de l'atac a la igualtat de tots els éssers humans.
Un exemple més proper: en la Historia de la Ètica dirigida per Victòria Camps, l'estudiós que tracta de l'epicureisme, en referir-se a les filòsofes de la comunitat epicúria, entre elles a Leontion, autora d'un tractat contra Teofrast, s'entreté en descriure els malnoms que tenien i rebla l'insult afirmant que "amenitzaven" el Jardi (!).
Un darrer detallet: l'article Gilles Ménage de la Wikipedia en castellà s'inventa una nova obra de Molière: en comptes de dir Les femmes savantes (les dones sàvies) li atribueix Les femmes servantes (les dones serves!). I encara ningú ho hem arreglat.
Per tot això i més, cal que seguim celebrant el Dia de les Dones.

A banda d'aquesta obra, que hauria de ser a totes les biblioteques dels instituts, podeu consultar el llibre col·lectiu online Mujeres en la Historia del Pensamiento. I si voleu entrar com a visitants en les activitats del nostre institut, inscriviu-vos-hi fent servir la clau dona.

Filòsofs al Parlament

Quin gust veure en Mosterín, en Terricabras, en Wagensberg essent escoltats en el Parlament i les seves intervencions escampades pels media! Posats així també podrien haver-hi convidat en Gómez Pin. L'argument de la identitat, de la tradició, del major benestar, dels llocs de treball, de la conservació d'una varietat d'animals, de la corrupció de la virtud que promou la pràctica pública de la crueltat, de la gradació en els éssers vius, del patiment innecessari d'éssers sensibles, de la llibertat d'expressió ... Llàstima que només esmercem arguments en aquests casos!
És curiós (i alarmant) que a un polític només se li hagi acudit indignar-se per una opinió que argumenta que les corridas -i els correbous- són una salvatjada. Què proposarà? Fatwa per a Mosterín?

Eines de cultura de pau

L'Educació per a la Ciutadania ha de col·laborar activament en la construcció i manteniment de la cultura de pau. Estar a favor de la pau és la cosa més fàcil del món ... fins que es declara la guerra. El magistral inici de La por, de Gabriel Chevallier descriu detalladament aquesta mena de catarsi que fa lliscar qui es creia gent de pau vers el bel·licisme pur. I si algú no s'ho creu, que examini cap on anaven les propostes que se sentíen per "resoldre" el segrest de l'Alakrana incloent la destrucció d'embarcacions i pobles, amb les corresponents víctimes col·laterals, és clar. De la mateixa arrel vindràn la petició de rigor policial i d'augment de penes davant de delictes que previsiblement augmentaran si més no la sensació d'inserguretat a mesura que els efectes de la crisi econòmica esdevinguin insuportables.

Per això cal insistir en missatges com:
- L'enemic s'alimenta de paraules. Les guerres tenen múltiples causes, però en la seva preparació i acceptació hi ha anys de construcció de l'imaginari de l'enemic. Es part del procés del procés de polarització.

- Totes les accions armades són injustes, encara que n'hi ha de més legitimades (consens internacional, petició de la població afectada ...). I fins i tot les més legitimades tenen unes derives militaristes que cal controlar. Només cal veure els repartiments d'aliments fets per militars en situacions d'emergència.
- El perill de guerra no disminueix. I la idea que anem cap a una major pau és una concepció esbiaixada d'alguns privilegiats que no ens ha tocat viure cap guerra. Les guerres més sagnants han estat al segle XX, com mostren els recomptes de víctimes que ha fet el projecte Correlates of War. I si no hi dediquem esforços, no sembla que la tendència del segle XXI sigui la pau.

- Les guerres no resolen problemes, sinó que en creen. Les guerres el màxim que fan és canviar les correlacions de forces entre els actors. Els efectes d'una guerra per a totes les parts són més negatius i duradors que la guerra mateixa. Que els preguntin als nostres avis què va ser pitjor, la guerra o la posguerra. Per tractar-les des d'una perspectiva de pau es pot consultar el recent lloc web d'informació sobre conflictes de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB que dóna informació entenedora i actualitzada sobre els conflictes presents.
- La perspectiva general dels conflictes segueix estant admirablement resumida per Paco Gascón, en Educar en y para el conflicto.
- Els diners, els esforços i la intel·ligència dedicats a la construcció de la cultura de pau són escandalosament inferiors als dedicats a la "defensa". Cal reclamar l'enfortiment d'institucions com l'Institut Català Internacional per la Pau i el suport a organitzacions com la Fundació per la Pau, que entre les múltiples activitats tradueix al català els resums annual del prestigiós Centre d'investigació per la pau d'Estocolm, el SIPRI.
Àpale.

Actors improvisats

També hi ha vitalitat en aquests actors i actrius improvisats ...

Male training

El meu amic Joanfer anuncia en el seu blog un curset de capacitació masculina. Jo també m'hi apuntaré. Això és publicitat complementària per anar preparant-nos.

Avaluació

Una manera de fer interessants la correcció de treballs, exàmens o llibretes és demanar que ells facin l'avaluació de la matèria. Així llegeixes fragments com aquest i et poses a pensar:

"Ètica està bé perquè parlem de temes que no surten en d'altres assignatures. Però moltes coses són les que t'ensenyen els pares dia a dia: respectar els homosexuals, posar-se d'acord, etc. Són coses que et repeteixen i que afirmes sense escoltar, per tant és important que t'ho repeteixin a classe perquè quedin aquests ideals soldats a la ment". (G., alumne de quart)

La pantera imperial

Només preguntar-te sobre el que has vist: concert, teatre, ... òpera? Només notar com surts del teatre un pam pel damunt del terra, exaltat.
Santos i companyia: llarga vida.

Atenció a la diversitat

Tot practicant la procrastinació de la correcció d'exàmens he entrat a la llibreria i he comprat alguns llibres per al seminari. El universo para todos, perquè la sèrie que publica Paidós està ben documentada i crec que és la millor a l'hora de fer servir el còmic. Marie de Gournay Igualtat entre els homes i les dones i Greuge de les dones, perquè comprem tota la filosofia clàssica escrita per dones. La saviesa de l'esclau, perquè s'acosta el Concurs d'Aforismes i Epictet només el teníem en castellà. La Muerte como espectáulo, de Michela Marzano, perquè segueixo sense estar segur del paper de les fotos-denúncia i vull examinar com enfoca l'ètica pràctica aquesta filòsofa. Finalment, encara que em sembla un bluff, Sobre el cuerpo, de Comte-Sponville, perquè hem fet un treball de recerca sobre el tema i m'agradaria seguir-lo l'any vinent.
He pensat que podia anar a la clase de segon i fer un parèntesi en Hume per explicar això i ensenyar les obres. Ho he fet i se les han passat, olorant la tinta dels nous exemplars. Els he ofert si volien endur-se'n algun. Dos competien pel de Marzano i una s'ha quedat el d'Epictet perquè volia llegir millor Todo un hombre, de Tom Wolfe (els vaig explicar que un dels protagonistes, un pringat, descobreix el remei dels seus mals orientant la seva vida amb les màximes d'aquest filòsof estoic).
Atenció a la diversitat. Bingo

Black out

Un subtil canvi en els microorganismes que t'habiten. El cos reclamant presència. I tu, seguint-lo. Postrat. Cruixit. Reblanit. Aclaparat.
No ha estat res. Com serà quan sigui quelcom?

Wikipedia

No deixa de sorprendre'm el devessall de dades que conté. I diuen que el percentatge d'errors és similar al de la Britannica. Tu no has de fer més (ni menys) que transformar totes aquestes dades en informació. Ja fa un temps vaig descobrir la Vicipaedia Latina, que ha fet ressucitar la llengua de la Roma dels Cèsars. Ara em deixa astorat que l'entrada "Reajuste de las sibilantes del idioma español", figuri es dos idiomes: castellà i ... hongarès!
Això de les sibilants ve al cas perquè discutíem com es pronunciava la j de San Antruejo, i una soprano ens il·lustrava amb els seus coneixements de gramàtica històrica. San Antruejo vé d'introitus, i és el començament del carnaval.

25 arguments

La Fundació per la Pau ha quintaessenciat en 25 paràgrafs les raons per la pau i Phlow les ha il·lustrat amb molt bona música d'avanguarda.

Dret de propietat

Examinar els arguments que es dónen en favor de la tesi: Copiar no és robar. Trobareu la font i la transcripció al català aqui.

Masculinitats

Quan d'aqui pocs dies comencem a organitzar el 8 de març, ens sentirem a dir que perquè no hi ha un dia dels homes, que si els alumnes també necessiten recolzament, i no només les alumnes. Doncs comencem avui:

http://www.ahige.org/
Asociación de hombres por la igualdad de género. Té una seu a Catalunya.
http://www.cecomas.com/
Centre d’estudis de la condició masculina. Interessants els enllaços.

http://heterodoxia.wordpress.com
Un blog combatiu. Materials i links variats.

http://www.workingwithmen.org
Working with men. Per veure què es fa arreu, en anglès

http://www.varones.com.ar/
Les noves masculinitats. Idem que l'anterior, en castellà.

http://www.chebucto.ns.ca/CommunitySupport/Men4Change/
Man for change

http://www.terra.es/personal3/israele/index.html
Anomenada Marujeo; guia molt pràctica per a homes ...

I si us agrada ballar, gaudiu amb això (gracias, I.).

Hem rebut una carta, per darrera vegada

- Com erem de petites!
- No se m'ha complert res. Volia ser policia i jugador de handbol, i ara em sembla la cosa més rara del món!
- Creia que recordava el que havia posat, però resulta que eren només una o dues línies, i ara veig que vaig escriure un full per les dues cares en lletra apretada.
- Escolta això: "En X i na Z s'han fet novios. Espero que duri molt". Van plegar a la setmana!
- Las has manipulado! - No, no veus que estan totes tancades? Acabaves d'arribar, te'n recordes? - Sí, tenía muchos sueños.
- Ostra , volia fer el mateix batxillerat que vull fer ara.

- M., què és l'objecte que havies posat al sobre? - Un llapis, amb el que vaig escriure la carta.
El llapis que ha restat quatre anys suspés en el temps fins que ha retornat al seu propietari actual, un adolescent que em passa un pam.És el darrer any que ho podré fer. Fa tres anys es va decidir que es dedicava l'hora dels que no triaven religió a cotutoria. A més, els d'Història reclamaven que es fes història de les religions ... és a dir, que L'alternativa es va acabar i els de filosofia vem haver de tornar al batxillerat o als darrers cursos de l'ESO. Veieu també aqui.

Humor i filosofia

Waterson va triar per als seus personatges els noms de dos pensadors del XVII que són la quintaessència de les celles arrufades: el Hobbes pessimista nascut de la por i el Calví conformador del puritanisme i afirmador de la predestinació. No sé on vaig llegir que Bill Waterson havia estudiat filosofia, cosa que explicaria la broma. L'humor no abunda en el gremi filosòfic, tan és així que hi ha un lloc web que considera un oxímoron l'expressió "humor filosòfic". A la història de la filosofia figuren la rialla terrible de Nietzsche, la burla de Diògenes, les bromes amables del cercle de Sòcrates, però poca cosa més. Trobareu un recull de fonts sobre el tema aqui. Darrerament, em sembla patir varis guionistes, cadascú estirant d'un fil argumental diferent ....

Nova normativa

S'anuncia l'aparició d'un nou decret sobre els reglaments de règim intern. Per tal de donar satisfacció a les insistents peticions d'autoritats i famílies, es proposa que s'inclogui la normativa següent, de gran importància per a la formació de l'alumnat en la cultura de l'esforç.

Prohibit escopir, passar les pàgines humitejant-se els dits, ficar-se objectes punxants a l'oïda o llapissos i monedes a la boca, netejar les pissarres a escopinades ... o directament amb la llengua (d'un reglament de Poully-sur- Seine)

Chagrin d'école

Camina ràpida enganxada a la paret del passadís, plorant. La pesco i la faig entrar al despatx. Darrera meu, a una altra profe també se li ha encès l’alarma i s’acosta. L’alumna intel·ligent, respectuosa, participativa, cooperativa, que sempre ho té tot a punt, que sempre recorda què es va fer i on ens vem quedar l’altre dia, que diu calleu! a la classe, gens creguda, que lloa allò que li agrada, que lamenta no treure de vegades tan bones notes com voldria. Ara li salten les llàgrimes i parla entre ganyotes de ràbia, despit i desconsol. S’ha sentit vexada; ella feia una pregunta per fer que la classe participés i se li ha respost alguna cosa com que per fer aquella pregunta no calia que hagués obert la boca. Llàgrimes que no s’aturen. Llàgrimes també de preocupació: què em passarà si acabo odiant l’assignatura?
I nosaltres intentem consolar-la: ja saps com és, passa, tu dedica’t a l’assignatura, la vida és així, mira els altres ...
A què ensenyem, a afrontar els problemes o a conformar-se i sotmetre’s?

Destruint el jo?

(en anglès) sobre com s'enganya al jo.

Els objectius del Mil·leni

Hi ha un lloc web que permet generar pósters amb els objectius del Mil·leni. És del que parlàvem l'altre dia. Semblen senzills, i estan formulats de manera realista, però fets com l'impacte del terratrèmol a Haití ens fan adonar que cal lluitar fermament per a ells.

La flora i fauna en filosofia de la ment

En filosofia de la ment abunden els experiments mentals: és possible ficar-se en la ment d'un rat penat? quina diferència hi hauria en què només fossim un cervell en una cubeta d'experimentació? qué fa que diguem que una persona és un zombi? l'experiment del teletransportador a Mars. Per això pot ser una bona manera de repassar el comparar els diversos personatges que han anat desfilant i classificar-los segons certs criteris.
Concretant: prova de fer una taula de doble entrada i en una banda posa: vida, consciència, identitat personal, llibertat, dignitat, capacitat de sentir dolor. A l'altra els diversos personatges: clon, robot humanoide, ésser humà despert, zombi, gran simi, ésser humà en coma amb electroencefalograma pla, ésser humà dormint, llop, avatar. En cada casella resultant pots posar si o no o matisar la resposta.

Bodegó

De vegades distreus la teva vigilància en capricioses disposicions ...

Tornem-hi ...

Enèsima broma sobre cogito ego sum: "tornaré, doncs existeixo". L'editor d'aquesta sèrie (Batman i la f, True blood i la f., etc) ha publicat recentment en castellà Los Simpsons y la Filosofia, del que he llegit un capítol on aplica la moral aristotèlica a Homer. I no està mal.
La cosa ha explotat en una llista anglesa de filosofia quan ha demanat textos per a "Avatar i la Filosofia": que si no hi té res a veure una pel.lícula amb la nostra disciplina, que si cultura popular o cultura aristocràtica, que si banalització de la filosofia, que si interessos comercials ocults, etc.
Total, que una vegada més estem llegint les Meditacions (tornaré,doncs existeixo). Recordeu de mirar els posts amb l'etiqueta Descartes; n'hi ha uns quants

Bon 2010

Atrapat pel persistent record d'una de les primeres lliçons sobre del pas del temps: la figura del pessebre que es trenca irreversiblement ...

i pel vertigen de l'eterna repetició del mateix cicle ...l'Orellesdeburro us desitja un bon any! I si teniu vacances d'hivern, que les acabeu de passar bé.

Raonament circular (petitio principii)

Adaptació de PACTISS

La petició de principi és una forma d'argumentar en què la veritat de les premisses suposa la veritat de la conclusió. Però en bona lògica, la conclusió ha de seguir-se de les premisses i per tant no es pot acceptar la veritat de la conclusió si abans no s'ha establert la de les premisses. Quan detectem una petició de principi hem d'exigir una prova independent de la veritat de les premisses. No podem suposar en les premisses allò que volem establir a la conclusió.

Per exemple:
1 - Jo sempre tinc raó
- Per què?
- Perquè ho dic jo
També:
2. Els éssers humans actúen malament perquè són malvats de mena.
Aquest ha donat lloc a moltes discussions
3. Cerquem el fonament racionalment últim ... amb la raó, per descomptat.
Fàcil:
4. La pedra cau perquè té l'instint de caure.
Provem ...
5. Les mares cuiden perquè tenen instint maternal.


Més informació aqui i aqui

Tot treballant la Declaració

Fa temps que faig servir els mapes conceptuals per treballar el contingut dels trenta articles de la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest recurs, que ens obliga a destriar els conceptes fonamentals i les seves relacions, ens permet determinar i definir amb precisió els diversos drets, llibertats i prohibicions que s'hi proclamen. Hi ha qui, sense haver-ho pensat, demana als alumnes resums dels articles, com si es pogués resumir, per exemple, "dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat" sense mutilar greument els drets proclamats. No treiem drets innecesàriament: a la pràctica, els poderosos no deixen de voler retallar-los ... i nosaltres de reivindicar-los.

(NB. Criteri per triar-los: que sigui un bon mapa i el que es vegi millor. Falten alguns articles. Sembla que a algú -de moment, esperem- no li importa començar ell mateix a retallar la Declaració)

DUDHmapes conceptuals09

View more presentations from jbeltran.

Parfit en dibuixos animats

Una lliçó

- (Classe d'Ètica de quart) Recordeu Aminatu Haidar?

- És clar, l’altre dia en vam parlar! Porta 25 dies en vaga de fam. Diuen que, si segueix sense prendre més que aigua ensucrada, morirà.

- Hem de deixar que algú es perjudiqui?

- mmmm

- Vull dir que si deixaries que una persona es suïcidés, per exemple?

- Home, no, perquè la gent es suïcida perquè es troba malament, o no vol viure, o ha tingut un problema que no sap com resoldre.

- Però ella no es vol morir ...

- I no poden obligar-la a menjar?

- Sembla que legalment no es pot

- Però, què vol?

- Pressionar

- Per què? Què va passar?

- (FA) Al 1975 Espanya es va retirar del Sàhara i la colònia va ser ocupada per Marroc. Es va acordar fer un referèndum perquè els habitants decidissin si volien ser independents o pertànyer al Marroc. I encara no s’ha fet. (Murmuris d’admiració)

- Però qué ha passat ara? Ella perquè és a l’aeroport de Lanzarote?

- Va sortir als Estats Units per recollir un premi, i en tornar va posar “Saharaui” en el lloc de la nacionalitat dels papers d’entrada. I van dir-li “Llavors, si no ets marroquina, no pots entrar”, i li van treure el passaport i la van fer anar a Lanzarote, que és una illa canària del davant. Té la seva mare i es dos fills a El Aaiún, la capital del Sahara.

- Però ella què demana amb la vaga de fam?

- Tornar a el Aaiún

- Doncs que digui que s’havia equivocat en emplenar l’imprès.

- Però ella té dret o no a reivindicar la seva identitat saharaui?

- Que ho faci, però que no ho digui, perquè si no, és una provocació al Marroc.

- És una provocadora!

- Però com es pot reivindicar quelcom, si no es fa públicament?

- Els seus fills no han de patir perquè la seva mare faci una lluita política!

- Imagina’t que no est deixen parlar català, què faries, deixar de parlar-ho, fer-ho d’amagat?

- Jo no deixaria que els meus fills patissin. Els fills no han de pagar el que facin els pares.

- Doncs ja que sóm al Marroc, els 6 fills d’un general que va atemptar contra el pare de l’actual rei de Marroc es van passar 17 anys en una presó. En entrar, el més petit tenia tres anys.

- Estic segur que els seus fills li han dit que estan amb ella, que faci el que hagi de fer i que no es preocupi d’ells.

- Però que li preguntin als d’UFkir si estaven d’acord amb ell!

- Fins a quin punt hem de conformar-nos amb les coses que considerem injustes?

- La culpa la té el govern espanyol, per no obligar a Marroc a haver fet el referèndum.

- Es que hi ha interessos comercials.

- Però ella és una ingènua, es pensa que arreglarà alguna cosa morint-se a Lanzarote.

- Hi ha algú de vosaltres que cregui que els problemes s’arreglen en un plis?

- ....

- Penseu a casa vostra, una porta que grinyola, una aixeta que no tanca, s’ha d’arreglar, però ningú no fa res. Els problemes mundials són molt més complicats, i cal que moltes persones posin un gra de sorra. Mireu, si no, el cas de Rosa Parks

- (El que té tres nacionalitats i ha viscut en quatre paisos desperta) Rosa Parks!

- Explica: Era una mujer negra que se sentó en los asientos de delante del autobús ...

- Quan per les lleis de segregació dels anys 50 i 60 no es podia. Ella podia haver-se conformat, dissimular, dir que s’havia equivocat, que no ho faria més, però va aguantar i va aconseguir fer un pas més en l’abolició de les lleis segregacionistes. Heu vist Forrest Gump, oi?

- Total, que ella té el dilema de seguir fins la mort o retirar-se perdent la seva dignitat i quedant-se amb els seus fills. El govern espanyol està en el dilema de forçar massa Marroc o permetre que mori una persona innocent en el seu territori. El govern marroqui té el dilema de donar ales a l’independentisme saharahui o mostrar la debilitat del rei. I cadascú de nosaltres té el dilema de si quedar-nos esperant a veure què passa o fer alguna cosa.

- Tots tenim un dilema moral.

- Si, senyora Haidar. Gràcies a vosté.

Dia dels drets humans. Aminetu Haidar

Declaració Universal de Drets Humans

Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Com va comencar la situació actual, aqui.

Quin cinc més nou!

Al·legoria de la vida
Hans Baldung "Grien"

¿M'agradaria ser un diamant, estructura diàfana de carboni, permanent desde la seva formació, immutable, perfecta? ¿Ho canviaria pel que sóc, la barreja de carboni i altres elements desequilibrada termodinàmicament, que per mantenir-se necessita metabolitzar matèria i energia de l'ambient, que pateix un desgast dels telòmers de les seves cèl·lules, però que és capaç de reproduir-se a ella mateixa i que ha evolucionat per selecció natural?

M'agradaria cada vegada més?