Fi de curs

"El que et passa és que no saps elaborar la pèrdua de l'objecte" em deia RC carinyosa però fermament plantat a la porta de casa seva. Era una altra matinada on, exhaurits tots els temes i totes les ampolles de conyac, jo intentava una vegada més reiniciar la conversa o proposava fumar l'última cigarreta abans de reconèixer que la nit s'havia acabat i despertar la dinàmica dama per endur-me-la a casa.

Deu ser que R tenia raó i pateixo més dificultats del normal en suportar els finals. La fi de curs em provoca un estat de melangia que, contrastat amb les expresions d'alegria que trobo al voltant, em neguiteja. Per acabar-ho d'arreglar, dos esmorzars de comiat i tres sopars: alumnes, IES en general, professorat substitut de l'any. Tot reblat amb una festa de jubilació. No sé si ho podré suportar.

Què poètic, pensar que en la relació educativa hi ha un joc de seducció que acaba en amor. Això explicaria la sensació de ruptura, de pèrdua, una mena de Final del verano, que cantavem aleshores, però al començament. O què prosaic, pensar que un profe és un pallisses professional que gaudeix durant nou mesos d'una audiència captiva i que es dol d'haver de prescindir dos mesos i escaig d'aquesta audiència.

Sigui com sigui, les classes s'han acabat. Encara queden les avaluacions. Una ocasió esplèndida per rumiar la culpa? La preferida d'en RC era Perdóname ...

Tot recapitulant sobre l'Existencialisme és un humanisme

Després d' una lectura acompanyada a classe, una recapitulació:

1. Fer la llista dels conceptes importants.

2. Triar-ne el més inclusiu i anar treballant: hem començat per "llibertat", però podria ser "existència" o "ésser humà" o "situació". Preguntar: amb quin concepte es podria relacionar?

3. Anar tatxant la llista.

a 1C ...

i a 1A ..

Ep! L'important és el procés, no el producte. Amb això n´hi ha prou per a una recapitulació.

Instant

Assaig comentat. Escenari amb grups dispersos de ballarins que assenteixen a les correccions de l'ajudant de direcció, marquen passos, fan bromes. Pas à deux de dolor per la mort de Teobaldo. Veiem Duato a contrallum com els hi marca els gestos. La parella s'enmiralla en ell. Potser per això ballen més enllà, amb una intensitat alada que de sobte ens deixa sense alè. En un salt endarrera, cauen. Mirall trencat.

Llibres de text

Inundació! La implantació de les noves assignatures remou el mercat del llibre de text. Els comercials, les editorials i els autors s'afanyen a fer-nos arribar nous llibres o, en el cas dels menys diligents, "avenços editorials". Amb major o menor dedicació i encert, els que he rebut fins ara intenten adaptar-se als nous programes, encara que sense atrevir-se, en general, a renovar el contingut. Canviar l'imprescindible perquè res canvii, fins la propera recontrareforma? Ai las! quan un llibre de text durava tota la vida. I, com a autor, enyorança del paper carbó i l'Olivetti, les primeres galerades, les segones. En canvi, ara és: "falten vint línies aquí"; "això ha de tenir un màxim de quatre mil caracters", "envia'm una il·lustració per allà".

Una variant que s'imposa darrerament és el llibre al capone. Recordeu aquell acudit dolent? doncs ara hi ha alcapone el nom. Un professor universitari posa el seu nom al capdamunt d'uns professors o professores de secundària. Així ho han fet Lledó, Savater, Cortina, Mate. Els seus no són ni millors ni pitjors que els altres. Els reps amb interès, però sovint són obres més despistades respecte els programes vigents. I són deficients pel que fa les activitats proposades. I no podem deixar de dir -amb tot el respecte, je je- que queda una mica estrany que el professorat universitari es posi a produir fonts quaternàries o terciàries en el millor dels casos, en comptes de produir-ne de primàries o secundàries. Tanmateix sembla que és una tendència creixent.

Hi ha un posat que consisteix a criticar la utilitat dels llibres de text, però em sembla això, un posat. Primer, perquè crec que la dita castellana del librillo segueix descrivint la realitat. Hi ha unes fonts del professorat, que poden explicitar-se més omenys, però que al capdavall es resolen en uns quants librillos (parlant de Psicologia, l'altre dia vaig sorprende dos col·legues en un comentari elogiós sobre la utilitat del Pinillos!, com si des d'aquella meritòria recopilació no hagués passat res). De tota manera, no sabem com es fa servir el llibre de text a filosofia. Mentre no es faci amb el nostre col.lectiu algun estudi com el que va fer Carmen Guimerá a Història, el que fan els companys i companyes a classe és un misteri (en Chema Gutierrez va hi dedicar un apunt a la seva tesi, però sense dades empíriques). Disposem de relats, però la seva fidelitat i completud no resisteix una anàlisi rigorosa; les generalitzacions que algú s'atreveix a fer no tenen més base empírica que el veí, el nebot o la parella estressada. Sí que tenim sospites, i informes d'alumnes, però ja em direu ... Tampoc podem al·legar un coneixement directe. Lector professor o professora: a quantes classes del teu centre has assistit a banda de les teves?

Posats a relatar, diré que quan impartia història universal, llatí, literatura espanyola, literatura universal, filosofia i història de la filosofia m'era imprescindible. Més seriosament, avençaré la hipòtesi que els llibres de text han complert la funció espúria de tancar els programes que la LOGSE va intentar obrir perquè s'adequessin a cada situació. I també han ajudat a formar el professorat en una certa renovació de continguts. Així les autoritats educatives s'han estalviat la formació permanent i la inspecció ha pogut seguir atrafegada amb la burocràcia i embadocada en la gestió.

Una cosa en què els llibres de text han canviat ha estat -a banda del preu- en la major inclusió d'activitats Es planteja aleshores un nou problema que és conjuminar en un mateix format l'exposició ordenada del saber estàndard i el repertori d'activitats. Sembla gairebé un impossible. És útil el llibre de text? Segurament. En tot cas, a alguns crítics els veus aferrats a la fotocopiadora .... fotocopiant llibres de text.

Mill, personatge dels Peanuts

Via Eviltwins a través de Filoblog

Mill retreu a Bentham la seva concepció quantitativa del plaer ... i Snoopy posa les coses a lloc.

Els representants ibèrics

En un post anterior sobre la difusió de Mill a l'Estat em preguntava on eren els representants ibèrics de la filosofia quan Pardo Bazán, una novelista, havia de dedicar-se a publicar el pensament liberal. Doncs bé, sembla que les forces vives de la filosofia es dedicaven altres coses. Per exemple, llegien la famosa obra de Jaume Balmes (1810-1848, sí el del carrer Balmes), Filosofia elemental, en una edició de butxaca del 1872, impremta del Diario de Barcelona. El volum dedicat a la Història de la filosofia repassa documentadament els autors i arriba fins els idealistes alemanys i krause. Al final del volum, recapitula i proposa que la filosofia segueixi "a la sombra de la religión" per no caure en els errors de la major part dels filòsofs.

Així és com s'hi tracta Hume, el darrer anglès citat. Un altre dia veurem Epicur ...

S-E-L-E-C-T-I-V-I-T-A-T

- Primer, convé que llegeixis els Criteris de correcció de l'any passat: si més no, per repassar com s'han de respondre les preguntes. Una activitat més completa és fer algun dels exàmens de l'any passat i autocorregir-los aplicant els criteris.

- Segon, fixa't en aquests consells per respondre cada pregunta:

1. El principal defecte és incloure en el resum només allò que s'ha entés, per això és millor forçar-se a entendre el text tot marcant (enclerclant), en una primera lectura, els conceptes importants del text. En fer el resum (millor primer en esborrany) assegurar-se que t'has referit a tots els termes encerclats. Per demostrar que s'ha entés, cal també procurar redactar el resum en un ordre diferent al del text; és a dir, no seguir l'ordre de l'exposició sinó l'ordre lògic del text. No serveixen les intruccions del comentari de text de llengua.
2. Per inspirar-se en un llistat de possibles definicions, pitja aquí (de moment, falta Mill)
3. És la pregunta amb més puntuació: cal demostrar que es coneix l'autor i que se sap explicar a què ve el que s'afirma (s'expressa, s'argumenta, es refuta, es qüestiona ...) en el fragment. Si tens un esquema dels grans blocs del pensament de l'autor, va bé repassar-lo per identificar a quina part correpon el tema del fragment i explicar els punts anteriors i els posteriors.
4. Les relacions depenen de com s'ha tractat a classe la històra de la filosofia. Penseu que podeu relacionar amb autors tractats a primer, com Sartre, o en d'altres matèries, com Marx. Com a recepta, algun llibre de text dedica un apartat a suggerir relacions.
5. Com diu en V, aquesta pregunta és com un llagostí, que per arribar al fons cal un procediment. Heus-lo aqui.

Hi ha altres llocs on es donen consells, com aquest, però són una mica farragosos. El que no hagis après fins ara ...

- Finalment, ves a l'exàmen havent dormit el màxim possible, ateses les circumstàncies i ... Kvagib!!!

VII Concurs d'aforismes VII

Resum de l'acte de lliurament dels premis (gràcies a en Toni)


I una altra versió cantada (idem)

Reflexions sobre la Mostra de fotofilosofia

| View | Upload your own

Lautréamont a "Girona, temps de flors"

Com era allò que la poesia sorgia de la unió fortuïta, en una taula de dissecció, d'un paraigües i una màquina de cosir?

Rizoma

La gent del Grupiref m'acull una altra vegada. L'Anna, a qui vaig conèixer a Tarragona a tres quarts de nou del matí un dia de juliol de 1979, quan acabava de preparar la tancada i que cada vegada que ens em vist no ha deixat d'agrair-me -sense motiu- les paraules que vam intercanviar aleshores. Ara s'ha jubilat. L'Eulàlia, que veig com una cosina llunyana però és perquè vem coincidir en el grup A del matí a la Facultat -17 anys! La Irene, sense deixar d'estar atenta a mil aspectes de la jornada, m'atén amb una amable dedicació. Vàries estones d'intercanvis amb en Fèlix en què sento que cadascú està absorbint com esponges el que diu l'altre.

Han aconseguir aplegar un dissabte al matí un auditori de professorat atent, entusiasta i crític. Explico la iniciativa de la Mostra de fotografia filosòfica. Al fons la Carla amb el seu nadó, l'Anna amb el seu, i dos nadons més.

Això té futur.

Per treballar Friedrich Nietzsche (1844-1900)

Aqui teniu un esquema amb la seva vida i els punts principals del seu pensament segons Eugen Fink.

La millor pàgina de Nietzsche en castellà és l'argentina Nietzscheana: Textos de i sobre l'autor, fotos, música, bibliografia, enllaços.

L'explicació del col.lega Vallmajó és la més entenedora i completa que conec per a secundària. La trobareu a Filòpolis. Trieu la versió superior.

Una curiositat: una guia de treball detallada per Així parlà Zaratustra (en anglès)

Una pel.lícula molt recent que no he vist, que es pot descarregar aqui. La sinopsi sona una mica a poti-poti de psicoanàlisi, filosofia i Viena fin de siècle. Allà vosaltres.
Liliana Cavanni va realitzar fa uns anys un film titulat Més enllà del bé i del mal, centrat en el triangle Lou von Salomé, Nietzsche i Paul Rée. Podeu llegir la crítica aqui. Com a pel·lícula històrica, recordo millor el seu Galileo Galilei.

Anava a incloure l'enllaç d'una filmació d'ell després de la crisi de 1889, però no ho faig. Mostrar un autor famós demenciat que no sap què fer davant la càmera m'ha semblat obscè. Si voleu informació visual, un programa de la BBC DE 1999 (en anglès).

(Actualització) Vegeu també una presentació sintètica de la professora Cati Rojas

La competència!

Via Paul Binocle

No anem bé

Rafael Argullol, el delegat de l'SDEUB del meu curs, publica a El Pais un article on es fa ressó de les dificultats d'un jove professor universitari per dedicar-se a l'estudi dels filòsofs. Unes provenen de les servituds burocràtiques i les altres de les suposades males condicions de l'alumnat d'avui. Res a dir sobre les queixes burocràtiques; cadascú fa carrera com pot. Si veiés l'estat del professorat dels IES mentre ha durat el concurs d'accés a càtedres que al final té com a resultat més visible una puja de 90€ al mes ...

D'acord amb què de vegades és difícil trobar tema per a un article. Però que Argullol accepti, com sembla fer, que és una bona idea la d'aquest professor de fer pwp amb textos com a única manera, segons ell, de fer-los empassar la lectura de Plató, em sembla molt qüestionable. En primer lloc perquè sembla que aprofiti per unir-se al cor dels que es lamenten del baix nivell dels habitants de la cultura àudiovisual i de les dificultats per ensenyar-los, que és com si un metge es queixés de com li venen de malalts els pacients. Segon, perquè és sabut que una conferència o classe basada en la lectura d'un pwp és avorridísssima (a les fosques, una mala lectura, on anotar si no tens el text a la mà?). I tercer perquè articulista i jove professor demostren un desconeixement i sobre tot una manca de reflexió sobre la pràctica de l'ensenyament, que per cert es diu didàctica. Aquesta perspectiva errònia s'agreujarà quan el professor vegi confirmada la seva teoria amb la reacció avorrida dels alumnes que reiteren la seva ignorància i mala disposició menyspreant els pwps que el professor amb tant esforç ha preparat. El resultat ja el coneixem: professor amargat, però carregat de raons, i alumnes ignorants.

Tanmateix, hi ha altres maneres de tractar els textos de Plató i fer-los llegir als alumnes; segurament també serveixin per a la universitat:

- Dividir el llibre setè de La Republica en fragments de dos o tres fulls i encomanar exposicions a classe de 15 minuts amb el següent esquema: tesi central del fragment, relació amb els altres fragments, frase destacada.

- Dedicar 10 classes a acompanyar la lectura de El convit. Cada dia cal llegir un dels discursos a casa i dur una frase subratllada que ha agradat i una altra que no ha entés. Fer una prova de recapitulació.

- Mostrar com un text difícil, com el fragment del Parmènides 130e-131b pot ser entés a partir de la seva estructura dialògica: Hi ha quatre preguntes i Sòcrates respon afirmativament a la primera, a la segona, dubitativament a la tercera i negativament a la quarta. Per què?

- Que els alumnes facin un discurs retòric seguint la burla que se'n fa al Fedre 266d-267d

- Dibuixar l'Al.legoria de la caverna després de llegir el fragment. Comentar les "Lecturas de un Mito filosòfico", que apareixa a La Memoria del Logos, d'Emilio Lledó. Fer un altre dibuix reinterpretant-la.

Vegeu la producció d'un alumne que subratlla que una part de nosaltres vol restar a la caverna. Això també passa al professorat ...

VII Concurs d'Aforismes VI

Podeu trobar l'acta aqui.

Jean-Paul Sartre (1905-1980)

L'existencialisme és un humanisme és una obra que fa temps que fem servir com una de les primeres lectures filosòfiques. La seva brevetat, el caràcter defensiu i polèmic, i la seva afirmació radical de la llibertat poden atreure els nostres alumnes, tot i les imperfeccions i tecnicismes que conté.

En set o vuit classes es pot fer una lectura acompanyada on caldrà:

- Contextualitzar breument la polèmica (per què es parla de catòlics i de comunistes)

- Explicar, quan vagin sorgint, acepció en el text de termes com essència/existència, valors, projecte, angoixa, cogito, subjectivitat, consciència, deseiximent, desempar, quietisme ...

- Comprovar la comprensió amb preguntes com "Per què afirma Sartre que l'existencialisme no és altra cosa que l'esforç per treure totes les consequències d'una posició atea coherent?".

- Subratllar que el que s'hi exposa no és tot el pensament de Sartre.

- En acabar, caldrà fer una recapitulació per escrit.

Per informar-se, un lloc senzill i ben documentat.

Una exposició on line amb imatges i textos de la Biblioteca Nacional Francesa (en francès)

El text on line en castellà.

Sobre Sartre (en anglès)
Si voleu veure com dissertava:

I una caricatura del Equipo Crònica (en alguna versió els ulls són mòbils)

Davant del Parlament i al peu del Desconsol

La tendencia a la malenconia que sovint patim el professorat de filosofia a secundària em conduia resignadament a la convocatòria d'avui. Hi anava havent reclutat la dinàmica dama per ajudar-nos a fer gruix. Duia les meves frases redactades a darrera hora (inventades, no m'ha semblat que si era per fer propaganda de la filo haguéssim de citar les nostres autoritats) però pensant que només era per complir la papereta. En arribar. oh sorpresa: ni molts, ni pocs, però col.legues de relacions sòlides de fa anys i d'altres de més noves, afermades pels lligams web. Ens alegràvem de veure'ns. I quan hem llegit les frases, ha estat com si construissim entre tots una cosa sòlida: la importància de la filosofia en la formació de les noves generacions.

P.S: Completarem amb millors fotos. En fer les de prova s'ha acabat la pila.

Llenguatge i realitat

1. Preneu Exercicis d'estil, de Raimond Queneau. Passeu una bona estona llegint-lo.

2. Fotocopieu per exemple els següents títols i numereu-los en l'ordre en què els citem:
Anotacions, Sopreses, Somni, lítotes, Auditiu, Telegràfic, Geomètric, Pagès, Lipograma, Anglicismes, Vulgar, Interrogatori, Per partida doble.
3. Entreu a classe i proposeu el tema: Llenguatge i realitat

Que entre totes i tots recordin les funcions del llenguatge apreses a Llengua
Menció als jocs del llenguatge

La pragmàtica: fer coses amb paraules: batejar, prometre, expulsar de classe, absoldre ... (Tot plegat, 10')

4. Repartiu els relats. Deixeu una estona perquè es preparin per llegir-los amb la major entonació possible.

5. Feu-los llegir. Que tothom escolti.

6. En acabar, preguntar: Què s'hi explica? I quan algú ho expliqui, fer notar que s'acaba de construir un altre relat.

7. Fer una roda de comentaris: el llenguatge, condiciona la realitat?

8. Sortiu de classe. No us enrolleu més sobre el tema.

Activitat complementària per al professorat: Admirar la feina dels traductors de l'edició catalana i castellana a l''article on line que es troba aquí.

El nostre SantJordi08

| View | Upload your own

Convocatòria φ!!

φ

Aquest dissabte 26, el professorat de filosofia es manifestarà a les 12 del matí davant del Parlament de Catalunya contra la reducció d'hores de la materia de primer de batxillerat. Sí, és pels cigrons, per descomptat, però també perquè barrinem sobre si valdrà la pena la reducció d'hores i continguts en favor de la nova assignatura de Ciènces per al Món Contemporani. Alguns temem que passi quelcom semblant al que va passar amb la introducció de la Tecnologia. El detall de la convocatòria és aqui.

No s'invita particularment.

Ressaca de Sant Jordi

Unes quantes preguntes:

1. Algú li va preguntar a la princesa si volia que la salvessin?
2. "Aranya" en "Sant Jordi, mata l'aranya" vol dir "drac". Per què no surt aquesta acepció del mot ni en l'amplíssim Diccionari Català Valencià Balear?
3. Heu pensat que gent com el sant jordi aquest són els responsables de l'extinció dels dracs? O és que n'heu vist algun?
4. Creieu que en Buenafuente ha plagiat l'Orelles de burro en la portada del seu darrer llibre?
   

Com expliquem la història de la filosofia?

La reducció d'hores de filosofia hauria aixecat encara més rebuig si hagués afectat a la Història de la Filosofia de segon. Aquesta assignatura és la nineta dels ull del professorat. Tant és així, que en els seminaris poc avinguts era una font de discussió qui donava la Història, i fins i tot en algun centre modifiquen el programa de primer i la divideixen entre primer i segon. Aquesta consideració positiva té una explicació en la base mateixa de la disciplina que professem: la filosofia viu en els textos dels autors. Els textos admirables dels filòsofos i filòsofes són llocs on necessàriament hem de fer peu, i la seva lectura és essencial per vivificar interpretacions estandarditzades. Però aquesta devoció vers la història té unes derives que em semblen rebutjables, tan des del punt de vista del rigor historiogràfic com de la pedagogìa.

1. L'exposició de cada autor sovint amaga aspectes del problema o problemes que es plantegen i de la resposta que hi dónen. Per això la sensació que molts cops tenen els alumnes que uns diuen una cosa, els altres la contrària, no hi ha manera de saber qui té la raó. Quan ja eren kantians resulta que qui ara tenia raó era Niezsche.
2. El tractament històric pretén transformar la reflexió filosòfica en un relat. Això mixtifica i amaga l'estil cognitiu de la filosofia, que seria més problematització, hipòtesis, deducció de consequències, detecció d'incoherències, etc. El relat, en canvi, segueix l'estructura passat-present-futur. No ens extranyi que els alumnes al final acabin escribint: "Llavors va fer una crítica de la causalitat".
3. L'exposició detallada de la història del pensament és imprescindible com a formació universitària, però al batxillerat és innecessària a més d'impossible.
4. Si estem d'acord en què cal distribuir les hores de les assignatures entre diverses matèries, amb el temps raonable assignat a la història de la filosofia no podem fer una història que tingui un cert rigor. Quan els pobres dels nostres alumnes intel.ligents intenten concatenar els autors que els expliquem cauen en errors bàsics, com suposar que Hume era lector de Descartes o que Nietzche explicava Marx. Molts bons filòsofs no han estat bons coneixedors de la Història de la filosofia. Ramón Valls ens va ensenyar que el lligan entre el racionalisme i Hegel i Schelling eren les explicacions d'Espinosa que aprenien de Jacobi.
5. Quan cal reflexionar sobre un tema, molts cops es recorre al tractament històric: "Ja els antics romans ...". El tractament històric dels problemes pot ser acadèmicament interessant com exercici de repàs, però no va més enllà que un repertori de respostes superficial als problemes i que acaba transformant els temes en tòpics.
6. Potser la manera honesta i rigorosa de tractar la història seria examinar moments clau: Marc Aureli i el poder; la revolució científica; Leibniz-Clark, la reflexió alemana sobre la revolució francesa;, Einstein i Popper ...
7. Finalment la pràctica: per on aneu a història de la filosofia?

Mill + House

Via Paul Binocle

Seguim de broma (és per no corregir ...)

Parlant de càtedres

Ha arribat el desglaç, han sortit de l'eclipsi! Es parla més de didàctica, objectius, projectes. Moltes i molts s'han retrobat i han fet plans. Efectes colaterals del concurs d'accés a càtedres? Mentre esperem els resultats, un divertiment (via Mi propio infierno):

Per què Déu mai prodrà aprovar una oposició a catedràtic?

1) Només té una publicació
2) No està escrita en anglés, sinó en hebreu (encara que ha estat traduïda amb major o menor fortuna a nombrosos idiomes)
3) No conté referències.
4) No ha publicat en una revista amb comitè de revisió.
5) Hi ha qui dubta que l'escrigués Ell mateix. De fet es nota la mà d'al menys onze col.laboradors.
6) Potser sí que creà el món; però què ha fet o publicat des d'aleshores?
7) Treballa en temps molt curts, sis dies seguits com a màxim.
8) Se li coneixen pocs col·laboradors.
9) La comunitat científica té moltes dificultats per reproduir Llurs resultats.
10) El Seu principal col·laborador va caure en desgràcia en intentar obrir una línia pròpia de treball.
11) Mai va demanar autorització al Comitè d'Ètica per treballar amb subjectes humans.
12) Si els resultats no li satisfeien, intentava ofegar la població.
13) Si un subjecte no es comportava como havía predit, l'eliminava del mostreig.
14) Dóna poques classes, i si vols aprovar has de llegir només el Seu llibre.
15) Segons sembla, les classes les acostuma a donar el Seu Fill en comptes d'Ell.
16) Actua amb nepotisme, tot fent que tractin el Seu Fill com si fos Ell mateix.
17) Encara que el temari només té deu punts bàsics, la major part dels estudiants suspèn els Seus exàmens.
18) Les Seves hores de tutoria son poc freqüents, i sovint les fa al cim d'una muntanya.
19) Va expulsar als seus dos primers estudiants per aprendre massa.

VII Concurs d'Aforismes V

Deixa't acombioar pels mots ...

The Naked Ape

El zoòleg Desmond Morris publicà l'any 1967 una obra que es traduí al castellà com El mono desnudo. Va gaudir d'un cert èxit perquè retratava l'espècie humana amb la mirada "objectiva" i distanciada del científic, cosa que permetia recrear-se en les escenes de sexe i violència. Poc abans (bé, al 64) havia fet furor una pel.lícula sobre vida sexual sana, es deia Helga, la recordeu? Avui el morbo sembla que vé a l'inrevés. Vegeu si no el que podria ser la versó contemporànea del simi despullat en obra de Cartsten Holler (2001). L'animalització dels humans ha deixat pas a la humanització dels animals. Orellesdeburro no ho podia deixar d'assenyalar.

Una proposta

Hey babe, take a walk on the wild side

"estaaann todoosss lokosssssss!
los padreess estann loko
az tuuu cuartoooooooooo az la camaaaaaa apagaa el ordenadoorrr azz aazz azzzz azz..........
y si kontestas dejamee en paz o JODER! te sueltan:
OY NO SALES Y SE INDIGNAN! NO es normal1
ajajajjaja un besoooooo pekeñaaaaaaaa
teKKieroo =) en breves kiero verteee"

Refranys, dites, aforismes i filosofia mundana

Poligènesi. Sin permiso, la revista digital vinculada a Mientras tanto anuncia un curs de l'ilustre autor de El eclipse de la fraternidad, una revisión republicana, el professor de la UB Toni Domènech. Es tracta d'unes jornades a Buenos Aires titulades "Filosofía proverbial (Ideas filosóficas ínsitas en el refranero castellano)". Com que el lloc ens agafa una mica lluny, ens hem de conformar amb el text de la presentació. Dues valuoses cites sobre la divulgació filosòfica i una llista de refranys castellans classificats en categories ... Brillant en això, com sempre ho ha estat en les seves reflexions polítiques.

Pseudociència

Els especialistes em perdonaràn el positivisme, però ho enfocarem d'aquesta manera: La pseudociència funciona aparentment perquè es protegeix de la refutació: prediccions vagues, recollida només dels casos positius, hipòtesis ad hoc per explicar els fracassos en les prediccions ("no ha sortit perquè no ho havíem preparat bé").

Així es fonamenta la nostra credulitat en experiències extracorpòries, OVNIs, telepatia, grafologia, astrologia, així com en les variants "terapèutiques" com acupuntura, homeopatia, reiki, etc.

Abans que res: Si coneixeu algú que afirmi que té poders, no dubteu en adreçar-lo a la James Randi Foundation: donen un milió de dòlars a qui en un experiment controlat demostri que els té. Encara que devaluats respecte l'euro són un munt. Pels que hi volgueu col·laborar econòmicament, us regalaran una samarreta i un bolígraf d'or homeopàtic.

Un altre personatge que cal escoltar en aquest temes és Michael Shermer. A banda dels seus llibres, ha fet varis videos que poden ajudar-nos a millorar la racionalitat de les nostres creences. El primer tracta sobre la suposada força mental que permet caminar sobre brases sense cremar-se i el segon sobre com es poden fotografiar ovnis. Estàn en anglès, però es pot entendre el seu sentit. Si no, pregunteu.

Caminar sobre brases sense cremar-se!

Capturar imatges d'OVNIs!

El Món de Sofia a la web

Gabriel Arnaiz saluda l'aparició a la web de la versió sots retolada de la pel·lícula basada en El Món de Sofia. El primer que se m'acut, seguint els pensaments d'un post anterior, és la coneguda jugada de mus "pues a mí como si te operan, tampoco te voy a ir a ver". Pero em ve a la memòria un comentari que em va fer una exalumna que treballava de representant d'una editorial.

M'havia portat un llibre de lectura complementària que acavaben d'editar per tal que li'n donés l'opinió. Jo no el vaig deixar gens ben parat. Com que em tenia certa confiança, em va confessar: "Els de filosofia mai esteu d'acord. En d'altres assignatures, el professorat coincideix en la seva opinió; quan troben bo un llibre, tots els troben bo. En canvi de vosaltres una no es pot refiar". Penso que tenia raó. D'acord en què l'esperit crític és una característica de la nostra disciplina, però quan es tracta de treballar en didàctica crec que ens cal aplicar-lo d'una altra manera. Aplicat sistemàticament, i més des de la teoria i no la pràctica de les classes, ens perjudica, perquè ens impedeix construir i de vegades ens obliga a mantenir alguna teoria pedagògica que malgrat creure-la personalissima, molts cops no és més que el descombriment de la sopa d'all.
Per tant, heus aqui la versió retolada de la pel·lícula basada en El Mon de Sofia!

Sistema mètric, o la metafísica del retall

Mercat. "Retaleh a veinte duroh, a veinte duritoh". La mare de L. rebusca en la pila i en troba un que li convé. En desplegar-lo s'adona que és molt llarg i ho comenta a la senyora el costat. Què llarg, pel que el necessito ... L'altra li diu que també se l'estava mirant, i ella li respon que com que en necessita menys el poden tallar per la meitat i el paguen a mitges. D'acord; com ho fem? Té tisores?, pregunten al venedor. Deme, señora, i el talla impecablement, plega cada tros i els els dóna: Son veinte duros cada una. Empassant saliva, la mare de L. protesta: Oiga, si antes valia veinte duros, ahora serán diez duros cada una. No, señora, es a veinte duros el retal, y eso son dos retales. Dos retales, cuarenta duros.

Cadascuna paga els seus vint duros i marxen satisfetes en part: ja tenen el seu retall. Pero estan una mica mosques, perquè no saben si han estat víctimes d'una enganyifa o han rebut una lliçó de lògica. Si ha estat una enganyifa, ha estat tan bona que ha pagat la pena. Tu què opines?

Gràcies, L.H.

Aforisme 108

Tot senyalant que els valors donats són l'ombra de Déu que perdura després de la seva mort, diu Nietzsche a l'aforisme 108 de La Gaya Ciència (1882):

Nous combats.- Després que Buda morí, hom mostrà encara, durant segles, la seva ombra en una caverna -una ombra enormement horrible. Déu ha mort: tanmateix, tal com és l'espècie dels homes, potser durant mil·lenis encara hi haurà vegades en què hom mostri la seva ombra.- Quant a nosaltres, també hem de véncer encara la seva ombra!

Les imatges poderoses perduren. Tant és així que podem veure la imatge d'aquest aforisme feta realitat en el Budes de Bamiyan:

via Unesco

Per variar

Concurs d'aforismes IV

Per a profesorat, recomano el llibre de James GEARY (2007) El mundo en una frase. Una breve historia del aforismo, ediciones CEAC. Després de caracteritzar el que és un aforisme i d'explicar per què ens interpelen els escrits en altres temps i circumstàncies, exposa una història ben estructurada dels autors que més han fet servir aquesta forma fins l'actualitat. Contra el que s'acostuma, dóna referència adequada de cada aforismes, que es perd una mica en la traducció, en no estar adaptada la bibliografia a les edicions en castellà.

També hi pot ha¡ver una fotografia aforística:

via James Geary

Els aforismes guanyadors d'altres anys es poden trobar aqui

Stuart Mill i Pardo Bazán

Emilia Pardo Bazán va fundar el 1892 una col·lecció titulada "Biblioteca de la mujer" que havia de presentar el millor del pensament feminista d'aleshores. El primer llibre va ser la traducció de The subjection of women, escrit per Stuart Mill i Harriet Taylor i publicat el 1868. La traducció, titulada La esclavitud femenina, publicada a Madrid es troba on-line (és l'unica obra de Mill que es pot trobar en castellà a la web) gràcies a la Universitat d'Alacant. La tesi de Stuart Mill-Harriet Taylor és igualitarista:

Creo que las relaciones sociales entre ambos sexos,-aquellas que hacen depender a un sexo del otro, en nombre de la ley,-son malas en sí mismas, y forman hoy uno de los principales obstáculos para el progreso de la humanidad; entiendo que deben sustituirse por una igualdad perfecta, sin privilegio ni poder para un sexo ni incapacidad alguna para el otro.

El pròleg de l'escriptora gallega és molt instructiu. Per presentar Mill recull un fragment de la Història de la Literatura de Taine, on es contraposen Rousseau i Mill d'una manera molt actual:

»Ahí verá V.-contestó pausadamente mi amigo-lo que son los franceses. Sobre un hecho forjan una teoría general. Aguárdese V. veinte años, y encontrará en Londres las ideas de París y de Berlín.-Bueno, las de París y de Berlín; ¿pero qué tienen Vds. en pensamiento original?-Tenemos a Stuart Mill-¿Y quién es Stuart Mill?-Un político. Su opúsculo De la libertad es tan excelente, como detestable el Contrato Social su Rousseau de Vds.-Son palabras mayores.-Pues no exagero; Mill saca triunfante la independencia del individuo, mientras Rousseau implanta el despotismo del Estado.-En todo eso no veo al filósofo; ¿qué más ha hecho el tal Stuart Mill?-Elevar a la economía política a la altura máxima de la ciencia, y subordinar la producción al hombre, en vez de subordinar el hombre a la producción.-El filósofo no ha salido todavía. ¿Qué más, qué más?-Stuart Mill es un lógico profundo.-De qué escuela?-De la suya. Ya he dicho a V. que era original.-¿Hegeliano?-¡Quiá! Es hombre de pruebas y datos.-¿Sigue a Port Royal?-Menos: como que domina las ciencias modernas.-¿Imita a Condillac?-No señor. En Condillac sólo se aprende a escribir bien.-Entonces, ¿cuáles son sus númenes?-En primer lugar, Locke y Comte, después Hume y Newton.-¿Es un sistemático, un reformador especulativo?-Le sobran para serlo cien arrobas de talento. Camina paso a paso y sentando la planta en tierra. Sobresale en precisar una idea, en desentrañar un principio, comprobarlo al través de la complejidad de los casos, refutar, argüir, distinguir. Tiene la sutileza, la paciencia, el método y la sagacidad, de un leguleyo.-Bueno, pues está V. dándome la razón: leguleyo; es decir, pariente de Locke, de Newton, de Comte y de Hume... filosofía inglesa. ¿No ha tenido una idea de conjunto?-Sí.-¿Una idea propia, completa, sobre la naturaleza y el espíritu?-Sí, y lo voy a demostrar.»

Pardo Bazan ja veia a finals del XIX que ni el modest igualitarisme estava prou implantat. com afirma irónicament:

No importa que haya salido fallida la profecía de Víctor Hugo, cuando anunciaba que el siglo XIX emanciparía a la mujer, como el XVIII emancipó al hombre. Mero error de cálculo de tiempo

Per acabar, tres preguntes:

1. Per què l'autoria de l'obra només s'atribueix a Mill?
2. On eren aleshores els representants ibèrics de la filosofia? Havien de ser les literates les que difonessin el pensament liberal?
3. El XX ha estat el segle de l'emancipació de les dones? O encara hi ha "errors de càlcul"?
   

Meravelles dels utilitaristes

Als tres anys, John Stuart Mill sabia l'alfabet grec i podia recitar llistes de paraules gregues amb la corresponent traducció. Als nou, traduia del llatí. Als dotze cada dia havia de recensionar un llibre al seu pare mentre passejaven a primera hora del mati. Als vint va tenir una crisi, és clar.

Però això no és res comparat amb Jeremias Bentham, d'una precocitat semblant i capaç d'influir en l'estricicte pare de Mill. Per voluntat seva, en morir va ser dissecat i exposat en una vitrina a l'University College (universitat) de Londres. El crani sembla que no va quedar molt bé i van refer-li el cap amb cera. Actualment ha estat guardat perquè era una broma típica dels estudiants agafar-lo i fer-lo aparèixer en qualsevol altre lloc. Les fotografies que trobem a la web tenen un misteri. A tu també t'ho sembla?

Artistes conceptuals que treballen amb aforismes

Barbara Kruger

Jenny Holzer

VII Concurs d'aforismes II

A la Biblioteca de l'institut ja tenim una lleixa plena de llibres d'aforismes. D'Epictet a Cioran, passant per aforismes àrabs, o els clàssics de La Rochefoucault o Emerson (hi ha un parell d'editorials que hi dediquen col·leccions). Això sense comptar els d'Heràclit, Pascal o Nietzsche.

Dedicar una classe a trobar aforismes per tal de presentar-ne al concurs és passar una hora entre exclamacions de descobriment, somriures i "mira! mira aquest!". El que es diu gaudi lector, cosa que malgrat els catastrofismes d'alguns no és tan estrany que passi a les classes. Es porten els llibres a l'aula i es reparteixen, un per cada dos o tres, i es van intercanviant. Es dóna a qui vol el full de participació.

A la web, pàgines incontables, com per exemple el recull de filòsofs varis en català, d'un professor de filosofia de Navata. Més "comercial" és Proverbia.net, agrupats per temàtiques, en castellà. Francesc Puigcarbó, a El marmessor dela ignorància en recull per autors. Una joia: el recull d'aforismes de Manuel Sacristán que va fer Pere de la Fuente. Jenny Holzer té una pàgina anomenada Truisms on és possible votar-los i modificar-los; a més té un mini-blog. Gregorio Luri segueix el seu diccionari filosòfic amb entrades en forma d'aforismes.

Paraules majors: Au fil de mes lectures, que avui en tenia 17738. Quotation reference, que té un servei d'aforismes diaris per a pàgines web, o Creative Quotations.

VII Concurs d'Aforismes I

La història: l'Administració ens havia anat escampant pels IES de Sant Cugat, i quedavem aïllats cadascú en el nostre. Vem pensar com seguir treballant junts, sense carregar-nos de feina, en la millora de l'ensenyament y la promoció de la Filosofia. Per això vam estendre la convocatòria d'un concurs d'aforismes que feiem a l'Arnau Cadell als altres IES del municipi. Hi participarien alumnes de Batxillerat pel que fa a la creació (aleshores la majoria d'activitats "extres" estaven adreçades a primària i ESO), però també ho obririem a la resta d'alumnes dels IES a través de votacions per triar-ne els millors. Per tal de descartar el plagi fàcil, vem pensar dues modalitats, l'aforisme inventat i el trobat, que és aquell d'un altre autor. Hi ha sis premis ex-aequo per a cada modalitat. El dia de Sant Jordi s'exposen i cada alumne pot votar-ne dos. Els inventats els selecciona un jurat. Els premis es lliuren a la Biblioteca del Mil·lenari, que organitza una exposició amb els aforismes. Els guanyadors del 2007 els podeu llegir aqui. En l'acte, s'intenta fer alguna performance, com recitar-los conjuntament o cantar-los. Veieu un video de l'any passat.

Encara m'ho sé!

Hume ha fet de les seves. Les notes de l'examen que vaig posar abans de vacances són més baixes que les del de Descartes. En tenir una filosofia crítica, la principal dificultat de l'aprenentatge d'aquest autor és que cal entendre tant allò que critica com la crítica que en fa. I això és difícil d'aconseguir amb la deriva habitual vers una història "narrativa" que té l'ensenyament de la història de la filosofia. Tampoc hi col.labora la manera d'estudiar apressada a darrera hora, preocupada únicament per una retenció memorística que malgrat les constants admonicions del professorat els acostuma a donar èxit en els exàmens.

A més, a l'hora de respondre un examen sobre aquest autor cal ser més precisos en el que s'escriu, essent inacceptables expressions com "les impressions provenen de la realitat", o "la relació causa efecte és necessària", o "podem comprovar que el foc és la causa de la cremada per l'experiència".

Per això H. està prop de la desperació. Ha estudiat tant o més que altres vegades i ha suspès. Em preocupa perquè és una alumna que fins ara se n'ha anat sortint. Però ella mateixa, sense adonar-se, em dóna l'argument per deixar d'estar preocupat: "Vaig estudiar! Si encara m'ho sé!". Llavors, has rellegit el que havies escrit? No vaig tenir temps!

En fi, una qüestió d'estratègia. L'únic que cal és millorar la seguretat en ella mateixa. Ni més, ni menys.

Justícia i perdó

Ahir em vaig quedar una mica astorat en sentir al telenotícies que algú relacionat amb els actes commemoratius dels bombardejos a Catalunya del març del 1938 acusava "els dos bàndols" de no haver demanat perdó.

Qui és ningú per situar-se en la posició d'exigir que es demani perdó? El perdó el pot implorar qui ha causat un dany, però només després d'haver-lo reparat; el pot concedir la víctima gratuitament, i no perquè se li demani, i menys perquè se li exigeixi. Pretendre situar-se en la posició de qui recorda les parts (per cert, realment eren dos bàndols a la guerra del 1936?) que cal que es demanin mútuament perdó és una perversió moral. I ho és perquè adopta una posició inhumana, desencarnada de la justícia i la cura.

El que sí es pot exigir és la reparació del mal infligit. I aquesta reparació, per ser completa, ha de ser ètica, jurídica, política i, per descomptat, psicològica. Quan demanar que es cerqui un fossar abans que mori l'ancià que recorda la seva ubicació encara és en algun poble un acte de gosadia, pretendre plantejar el problema en termes de perdó és, una vegada més, situar-se al costat dels vencedors.

No es necessita ser nietzscheà, si és que tal cosa pot existir, per entendre que manejar les injustícies amb categories com el perdonar i el penedir-se no és més que una contaminació religiosa de la moral, que es manifesta en el comentari dit i també, per cert, en algunes publicacions sobre educació moral, entre d'altres alguns documents debatuts a ensenyament i d'altres vinculats a la mediació.

39 contes filosòfics

Sempre he pensat que fer servir obres literàries a classe de filosofia era una equivocació: afegia a les dificultats pròpies de la matèria les de comprensió de l'obra, sense entrar en la discutible temàtica de les que s'han acostumat a fer servir. Per tant res de 1984, Un món feliç?, La metamorfosi o L'estranger. Ni per descomptat El senyor de les mosques, en aquest cas gràcies a la lliçó de Tom Sharpe a la instructiva Wilt. El món de Sofia va estar llençat al mateix sac en un altre post.

Una altra cosa són obres com 39 (simples) cuentos filosóficos publicats en castellà per Alianza. Els seus autors són Roberto Casati i Achille Varzi, que originalment els van escriure quinzenalment entre 2000 i 2004 a La Stampa. Son relats curts sobre filosofia de la ment, filosofia política, teoria del coneixement, estètica, lògica, metafísica. Tenen dues de les virtuds de la bona filosofia: són atractius intel.lectualment i estan ben fonamentats; vegeu, si no, la "apostilla" a la pàgina 235 on dónen les referències de cada conte.

A classe, la seva naturalesa paradògica i enigmàtica suscita espontàniament qüestions que porten l'alumnat a manejar els problemes filosòfics amb una familiaritat que et pot sorprendre. El procediment general és llegir-lo en veu alta o millor, en aquells en forma de diàleg, encarregar-ne una petita escenificació d'un dia per un altre. Una vegada llegit, comentar-lo entre tota la classe. Per animar les intervencions es poden fer preguntes com: quin personatge creus que té raó? És possible que passi el que s'hi explica? Per què sí o per què no? Com a recapitulació, redactar quin o quins problemes es plantegen en el conte i com es fa.

A segon d'ESO, a Humpty dumpty (o "Alternativa a religió") hem llegit "Los sabores del helado" (el coneixement de les altres ments, el relativisme, les paraules i les coses, la sensació, el llenguatge). A primer de batxillerat, de moment, "Somnifero Zombi" (ment i consciència) i "Un aparadador por piezas", que va facilitar extraordinàriament una explicació del problema dels universals perquè ens va servir continuament de referència al problema de la individualitat.

Per acabar, una curiositat: El post de Casati on presenta l'obra (es troba aqui). I una delícia: programa de France Culture emès el passat febrer titulat La part de l'ombre. Casati, que ha treballat en una ontologia de les ombres, els forats i les imatges, disserta al minut 12 sobre la mala fama filosòfica de les ombres des de l'Al·legoria de la caverna, i les defensa posant com a exemple el seu important paper heurístic en el desenvolupament de l'astronomia: els eclipsis que permeten a Aristarc descobrir els tamanys relatius de la Terra, la Lluna i el Sol no són més que jocs d'ombres.

Kitsch filosòfic

Kitsch és un terme que designa una categoria estètica que s'ha fet servir per qualificar certes obres d'art front l'art de les avantguardes del XX. Ha esdevingut sinònim de vulgar o de mal gust: les carrosses de carnaval, els souvenirs de la Torre de Pisa, certa imagineria religiosa o política, el festival d'Eurovisió. Alguns artistes com Pierre et Gilles que han reivindicat el seu valor estètic.

Des d'una perspectiva més interessant i no tan compromesa en la distinció art popular/art culte (Broch) kitsch significa imitació, fasificació, succedani, repetició, aparença. En aquest sentit es podria aplicar a la majoria de pel·lícules que es projecten, a l'arquitectura d'habitatges unifamiliars en sèrie, a la major part de novela històrica, etc.

Aquesta categoria m'ha vingut al cap quan he rebut notícia d'aquest llibre. Merci, J.

via

Dia de les dones

View Upload your own

Llegint el manifest i celebrant la diversitat.

Eleccions

Dues sensacions. La primera és de dia de festa especial, com el dia de la mona, o els reis, o una cosa així. Al barri, et saluden els fills i filles emancipats que hi tornen per votar i de passada es queden a dinar a casa els pares. Segueixen empadronats al domicili familiar perquè volen capitalitzar els anys de padró de cara a una improbable promoció d'habitatge públic que quan finalment es faci els exclourà per ser massa grans, ignorant a més que, segons sembla, no es pot comptar més de tres anys.

L'altra sensació apareix després del recompte: uf!

Vejam si ara hi fan alguna cosa ...

8 de març II

via vuitdemarç

Si a algú li interessen els materials que fem servir poden clicar en

• El disseny d'activitats per a ESO i BTX del nostre centre
• El llistat dels temes de debat i les fitxes amb indicacions a cada grup
  
• Bon profit!

8 de març

Com a preparació del Dia de les Dones, es pot anar a veure 4 Meses, 3 semanas y 2 días, la pel·lícula romanesa que va guanyar la Palma d'Or a Cannes 2007. És una molt bona obra, estètica i temàticament, amb actrius i actors excepcionals. Un exemple de la "microfísica del poder", que deia Foucault, que ens fa assistir a una història d'opressió que dins té una història d'amistat que dins té un història de frustracions que dins té dues històries de masclisme que dins té un problema moral que dins té una epoca històrica no tan llunyana.

Per a professors i homes en general, ¿Qué les pasa a los hombres?, de Soledad Gallego-Diaz al Pais de fa dos dies. Comença:

Es muy probable que, si en los últimos cinco años 340 hombres hubieran sido asesinados por sus compañeras o ex compañeras, existieran ya en España decenas de organizaciones femeninas dispuestas a combatir esa espantosa realidad. Centenares de mujeres estarían dispuestas a dedicar su tiempo y su esfuerzo voluntariamente para llegar a las potenciales agresoras y trabajar con ellas para intentar modificar sus conductas y sus valores. Miles de mujeres se interesarían por la educación que reciben sus hijas en las escuelas e institutos, y pelearían para introducir en los programas escolares pautas de conducta en pareja mucho menos violentas o posesivas. Muy posiblemente, decenas de miles de mujeres pensarían que algo estaba mal, radicalmente equivocado en la formación del carácter femenino.

Dues adreces més: la comissió organitzadora dels actes i algunes propostes per als centres d'ensenyament i links. Algunes d'aquestes són una mica antigues, però és un recull bastant exhaustiu i complet. Properament explicarem el que farem al nostre IES dilluns 10.

Qui tingui ulls per veure-hi ...

Escriba cien veces

En parlar dels pobres resultats educatius al nostre país, qui torni a treure la brillant idea de que són deguts a què aquí no repeteix ningú perquè es promociona de curs amb 2,3,4 o les que siguin assignatures suspeses haurà d'escriure cent vegades:

Segons l'informe PISA 2006, la mitjana de repetició a
Espanya és del 32%, mentre que a la OCDE és del 6%

Senyor Rajoy,agafi el bic ...

Ja són aqui!

Un nou esborrany dels nous programes ha aparegut en (inter) net . És el moment de rescatar les categories exposades en un post anterior. S'ha repartit bé l'escàs pastís de primer? Qui ha tallat el bacallà? Qui serà el primer que ficarà cullerada en la llista d'autors de segon? De moment, i pel que fa a les assignatures de filosofia cap novetat sobre el que ja se savia; és a dir els cigrons mal acompanyats semblen assegurats. Una millora a Història de la Filosofia: la divisió en tres èpoques, encara que potser no prou efectiva perquè ¿qui està més enllà de Hume? A primer han optat per la discreció, no fos cas que donessin arguments per recuperar l'hora. Aviat dedicarem un post a parlar sobre el tema d'introducció a la filosofia de primer, que em sembla que pot oferir derives perilloses (per exemple: afirmar que existeix un "saber filosòfic").

Encara és un esborrany. Seguim apretant ... φ!!

Condició necessària o suficient?

L'únic que necessites és amor ...

Moments escollits

A la Vida del Espíritu, Hannah Arendt situa la facultat del pensament en el present. La voluntat s'orientaria cap el futur i el judici cap el passat. El pensament és una interrupció de l'activitat: atura't i pensa. El jo que pensa, que tampoc no es troba en cap lloc, s'inserta en la bretxa entre el passat i el futur, en l'instant. Mostra els exemples d'experiències com la nàusea sartreana, l'etern retorn de Nietzsche o les ocasions en què Sòcrates es quedava immòbil, capficat. Avui ho hem experimentat a classe -modestament, com és habitual.

C. fa la seva exposició sobre el fragment que li correspon de l'Abstract de Hume. Com els companys anteriors, s'ho ha preparat. Explica sense entendre-ho del tot, però sense trair el text, que la certesa d'un efecte futur és una creença que s'afegeix a la concepció d'aquest efecte, i que això explica la seguretat que tenim sobre el futur i no la relació de connexió necessària, que no està justificada per l'experiència. Assenyala encertadamet el nucli del fragment gràcies a la marca textual "les resumiré breument". I el llegeix: "No podem provar cap qüestió de fet si no és a partir de la seva causa o del seu efecte; no podem dir que una cosa és causa d'una altra si no és per l'experiència; no podem adduir cap raó per estendre al futur la nostra experiència del passat" ... En aquest moment li pregunto què vol dir aquesta darrera frase. Se la mira. Passa el temps. Ningú no diu res. Un minut. Finalment respon: "no ho sé". No ho pronuncia com un abandonament, un llençar la tovallola en la lluita contra el text i contra els companys espectants i contra el professor que jutja, sinó com la constatació sincera d'una perplexitat. El més curiós ha estat aquest respecte dels companys, no fer cap comentari, cap broma ... un minut de silenci per pensar, per deixar-la gronxar-se en l'instant.

Després hem parlat del pollastre inductivista i dels suïssos de la granja Viader.

Giordano Bruno, 408 anys

"Tremoleu més vosaltres al dictar la sentència contra mi que jo en escoltar-la",

es diu que va exclamar Giordano Bruno en ser condemnat a la foguera, convicte d'heretgia inpenitent, pertinaç i obstinada. Així culminava el seu procés conduït per Roberto Belarmino, també acusador de Galileu. Vuit anys a la presó de la Inquisició romana puntuats per interrogatoris sota tortura, vuit anys on, com els relats "equànims" es complauen en subratllar, va oscil·lar entre la retractació parcial i l'afirmació de les pròpies teories, obra i teories, com la de la infinitud del món, que la història del pensament han reconegut d'un valor extraordinari.

Va ser executat al Campo dei Fiori, Roma, un 17 de febrer com avui de l'any 1600. La imatge d'ell cremant viu, nu amb la llengua aferrada en una premsa de fusta perquè no pogués parlar, seguirà existint fins que no tingui reparació.

De manera impenitent, pertinaç i obstinada, el seu acusador, Roberto Belarmino, segueix avui sent considerat sant. Extranya l'èxit del manifest de 67 físics italians contra la pretensió que el Papa inaugurés el curs a la Sapienza?

Promesa de futur

Pensaven que anaven a cobrir l'expedient. Joves sobretitulades, enfeinats, embarassades. Sorpresa. S'han passat quatre mesos fent i desfent cites amb companys i tutors. Descobrint que "això de ser profe no és tenir el llibre de text i anar llegint, improvisant, estar a l'aula i fotre quatre crits". Absorbits cada cop més per les classes als IES. Passant de la perspectiva de l'alumnat a la del professorat. Avaluació final: què afegiries a la teva formació inicial? Malgrat tot, malgrat tot -i no és un acte de masoquisme, sinó una sincera constatació que cap autoritat educativa no ha estat capaç d'assumir seriament fins ara- responen: "Més durada".

Dimarts a la tarda, les notes.

Percepció

La percepció és un procés complex mitjançant el qual la realitat és captada, ordenada i interpretada a partir dels estímuls presents, la memòria, l'aprenentatge i la motivació.

Per començar:
http://www.uam.es/personal_pdi/psicologia/travieso/web_percepcion/principal.html
http://www.psychologie.tu-dresden.de/i1/kaw/diverses%20Material/www.illusionworks.com/index.html

Moviment
http://www.ritsumei.ac.jp/~akitaoka/index-e.html

Curiositats
http://www.epsilones.com/paginas/i-figurasimp.html

Setial, tabú, protist

L'únic lloc on el professorat ens emmirallem de veritat és en els alumnes. Poques vegades has tingut a la classe un company o companya observant-te. I poques o cap has realitzat una avaluació conjunta del que fas a les classes. Tanmateix, un dels instruments de millora és l'avaluació dels col·legues, que per descomptat cal aprendre a fer perquè no es transformi en una burocràcia buida o, pitjor encara, en una ocasió per a la manifestació de la mesquinesa i el ressentiment. Els estudiants en pràctiques supleixen una mica aquesta carència.

Trobo aquesta anotació en el diari d'un estudiant de pràctiques on relata una sessió d'exàmen a primer de batxillerat:

"A la pissarra, en Jordi ha anotat les paraules del text que els alumnes no entenien: setial, tabú, protist".

M'adono que em vaig passar amb aquell text. Però, ben mirat, sonen bé: "El protist va fer caure el tabú del setial"; "Des del seu setial, el protist anunciava: tabú!". Per què renunciar a "setial, tabú, protist"? Què hi diuen els col·legues?

Expiación: fàbula, realitat i televisió

Anar al Cine! Kb! Hi he vist dues bones adaptacions de novel·les: No es un pais para viejos i Expiación. Les dues plantegen, de maneres molt diferents, la relació entre present i passat. Expiación té un efecte narratiu que es percep més intensament en la pel.lícula que en la novela. Es tracta del pas de la ficció a la realitat. El moment en què es revela que el que es narrava era una ficció que refeia certes experiències és, ni més ni menys, un programa de televisió! Una mostra més del món virtual en què ens estem ficant. L'altre dia a classe hi havia alumnes que argumentaven sobre malalties citant House ...

Enquesta

¿Aprovaria que el govern de l'Estat signés un acord de col.laboració en matèria d'educació amb un altre estat que s'hagués negat a signar els següents acords internacionals?

• Els Pactes de drets civils i polítics i el de drets econòmics, socials i culturals (1966)
• La Convenció per a l'eliminació de totes les formes de discriminació envers les dones (1979)
• La Convenció sobre la protecció dels drets dels treballadors migrants i els seus familiars (1990)

Dades de l'informe sobre l'estat de les ratificacions dels pricipals tractats sobre drets humans

Qui guanyarà?

Via Ian Vandewalker

SOS

Va aparèixer a primera fila. Enfonsant inútilment darrera la taula la seva corpulència d'enorme pelutx de cabell negre com la pegadolça. Ulls que al llarg dels dies va aprendre a fer perdre la seva lluor metàl.lica. El nou a meitat de curs. Negant amb el cap baix moltes vegades si li preguntaves si volia llegir, si podria sortir, si sabria respondre. Reviso les llibretes. Respostes a Quin animal t'agradaria ser? Entre dofins, àligues i tigres trobo la seva resposta amb cal.ligrafia impecable:

Yo quisiera ser un perro para estar con mi amo.
Seria vonito ser un perro,
caminar rápido correr
y a cada rato con mi amo.

Lapsus

A en D. se li escapa en la resposta a l'examen:

Jo, si em posés a pensar, estaria d'acord amb el monisme ...

Més carnaval

Esos son mis xicos i xicas!

Carnaval

| View | Upload your own

Per (a) què es manté aquesta innocent transgressió?

Escola d'Atenes II

Ara en serio. Aquest video senzill identifica bé els principals personatges, tot i que oblida que Plató és un retrat de Leonardo da Vinci i confon Alexandre Magne per Alcibiades. Vegeu un molt aconsellable taller basat en aquesta obra per repassar la filosofia grega a Filópolis.